Elefant Trompeta

Crec que és molt important que els infants coneguin els contes populars i les diferents versions que existeixen; per això, crec que primer s'han de donar a conèixer a través de la tradició oral, i que també és interessant presentar-los en forma de conte si és en edicions acurades, tot i tenir un final o alguns aspectes diferents de la versió que coneixíem. És per això que m'agradaria recomenar-vos dues col·leccions:

* Col·lecció Contes populars Cavall volador. Sèrie pas. Editorial Combel –> Amb títols com: La caputxeta vermella, La rateta uqe escombrava l'escaleta, L'anaguet lleig, En Patufet, La lletera, La Rínxols d'Or, El llop i les set cabretes, El rossinyol…

* Col·lecció La Galera Popular de l'Editorial La Galera –> Amb títols com: Ton i Guida, El vestit nou de l'Emperador, Blancaneu, La Ventafocs, el petit Polzet…

Hola, avui és un dia important per a mi perquè he decidit engegar una nova secció en el meu Bloc: El Trompeta recomana… en aquesta secció, la meva intenció és la de donar-vos a conèixer recursos o materials relacionats amb els infants que considero, sota el meu punt de vista que poden resultar interessants.

Així que avui he decidit començar per la Literatura Infantil, tema que a mi m'apassiona, així que si us interessa, preneu llapis i paper (o copieu aquesta bibliografia en un "Word", jeje):

* El petit blau i el petit groc. Leo Lionni. ed. Kalandraka –> Aquest magnífic conte, ens permet treballar els colors i la formació del verd, com alhora ens porta a una bonica rondalla que pot agradar tan a petites com grans criatures.

* Olivia. Ian Falconer. Ed. Serres –> Aquest és el primer d'una sèrie d'àlbums il·lustrats publicats per el mateix autor sobre les aventures i desventures d'un personatge repelent alhora que entrenyable, la porqueta Olivia. La resta millor descobriu-ho vosaltres mateixos.

* Un papa a mida. Davide Cali. Ed. Baula –> Història totalment contemporània en els temps en que vivim actualment sobre una nena que com el títol del conte explica busca: "Un papa a mida".

* Hadabruja. Brigitte Minne/Carll Cneut. Barbara Fiore Editore. –> Una història magnífica sobre una fada que volia ser bruixa, on es descobreix el veritable significat de ser mare. Les il·lustracions poden agradar més o menys, però la història és realment bonica. 

* Dia de mercat. Editorial Cruïlla –> Si sou mestres d'Escola Bressol d'infants molt petits i penseu que no hi ha contes destinats als infants d'aquestes edats; aquesta és la vostra oportunitat. Es tracta d'un conte de roba que ens convida a descobrir el mercat i els aliments que hi podem trobar.

* ¿Qué crees?. Mem Fox. FCE –> Si us agraden els contes sobre bruixes, aquest és el vostre; us sorprendrà i us mantindrà atents fins al final. els dibuixos són hiperrealistes i d'una qualitat excel·lent.

* La bruixa grinyoladents –> No tinc ara mateix l'autor però és fàcil de trobar. Es tracta d'un conte molt fosc per a infants valents que no els hi espanti trobar-se amb un personatge com aquest. Amb tots els elements característics de les rondalles maravelloses.

Aquesta setmana ha estat moguda a la classe dels Elefants. Hem treballat diferents aspectes:

– El sentit del tacte amb diversos materials com ara: plomes, esponjes, fregalls, paper de vidre, paper amb relleu, textures de robes diferents…

– També vem introduir el número 1, un aspecte que no resulta familiar als nens, tot i que crec que la majòria són capaços d'entendre aquest concepte.

– El punxó també va arribar a les mans dels infants, i els resutats van ser més sorprenents del que m'esperava: els nens van tenir la capacitat de concentració suficient per punxar per sobre d'una línia força prima el nombre 1.

– Vem treballar les parts del cos i la roba que ens serveix per tapar cadascuna d'aquestes parts, tot presentant als infants una panera plena de roba.

– Un altre aspecte que vem introduïr va ser el de la forma rodona, tot treballant amb cèrcols; i la noció de dins-fora, tot posant les parts del cos dins i fora del cèrcol.

Ha resultat tot força productiu! 

Aquesta setmana a la classe dels Elefants hem treballat 4 dels 5 sentits, i ha resultat molt interessant. Cada dia estava destinat a un dels sentits.

Dilluns vem començar amb el sentit de l'oïda. Per treballar-lo vem para molta atenció amb els sons del carrer, tot escoltant els cotxes, camions i motos que hi passaven. Després vem escoltar sons enregistrats en un CD d'animals, de vehicles i de diferents timbres. Realment va resultar fascinant observar les cares dels infants realitzant aquesta escolta amb gran atenció.

Dimarts vem anar a piscina com sempre.

Dimecres vem treballar el sentit de la vista. Per fer-ho vem presentar als infants diversos espais amb materials ben diferenciats:

– En una taula hi havia ulleres de plàstic amb vidres de diferents colors.

– En una altra taula hi havia calidoscopis i lupes.

– En un altre espai hi havia ampolletes plenes de sabó i colònies de diferents colors, a través de les quals els infants hi podien mirar.

– I un darrer espai on hi havia diferents tipus de paper per tal d'observar els que eren transparents dels que no: paper de celofan de colors, paper de seda, paper d'alumini, cartolines…

Dijous vem treballar el sentit de l'olfacte, tot fent olorar als infants diferents aliments i elements identificables per l'olor com: una ceba, sabó, vinagre, llimona, taronja, colònia… Després havien d'identificar aquesta olor amb els ulls tapats. Aquesta darrera parft va resultar més complicada, ni tan sols jo amb la meva trompa vaig ser capaç d'esbrinar-ho. aquest fet em va fer pensar que aquest és un sentit poc desenvolupat en la nostra societat.

Divendres va arribar el torn del gust, vem probar:sucre, sal, vinagre, mel, taronja, llimona i xocolata. Evidentment el que més va agradar als nens és la xocolata. Després vaig fer-los probar amb els ulls tapats, i alguns nens sí que van saber del que es tractava.

Com podeu veure aquesta ha estat una setmana sensorial, que culminarà dilluns amb el treball del sentit del tacte.

Fins la pròxima! 

Hola a tots i totes! Aquesta setmana a la classe dels elefants hem començat a treballar un nou tema: El nostre cos. Per fer-ho hem realitzat una sèrie d'activitats:

El dilluns vem començar anomenant les diferents parts del cos a la vegada que les tocàvem; vem parlar d'aquelles que són més grans i de les que són més petites. Després vem parlar de les diferents accions que podem fer amb les diferents parts del cos. Així per exemple, amb les cames vem córrer, saltar, ballar…; amb el nas vem olorar…

El dimarts com acostuma a ser habitual els nens de la classe em van deixar sol per anar-se a piscina.

El dimecres vem mirar fotos de diferents nens fent coses, com: caminar, saltar, tocar el piano, pintar, rentar-se les mans, sonar-se…i els nens de la classe havien d'imitar aquestes accions. Després un dels nens de la classe havia de mirar una de les fotos sense que els altres la veiessin i fer aquella acció; la resta de nens havien d'endivinar de quina acció es tractava.

El dijous va ser un dia dedicat a les danses, però eren danses i cançons que parlaven de les parts del cos: En Joan petit (que tinc un gran dubte si és En Jan petit o en Joan petit), el Boogie, Boogie, i una cançó que serveix per treballar moviments amb les mans: Obre i tanca. La veritat és que els hi ha agradat força.

Per acabar la setmana vem treballar les parts de la cara, tot pintant una cara gegant de cartolina retallada per la mestra, i enganxant-ne les parts que havia dibuixat la mestra.

Ha estat una setmana com podeu veure molt productiva!

D'ençà que ha començat la meva tasca com a mestre m'he adonat de la importància que té el fet d'establir, ja des de ben petits límits als infants; ja que els límits són un factor clau i imprescindible en el correcte desenvolupament dels nens.

Hi ha molts infants que no tenen establerts uns límits clars i això es nota en el seu comportament. Són nens que no saben estar quiets, que no fan cas al que els hi demana la persona adulta, que no presten atenció…

Per tant considero que com a pares i com a mestres hem de ser capaços de marcar uns límits i unes normes, ja que no hem d'onlidar que els infants creixeran en una societat marcada per normes de conducta que s'han de complir per tal d'integrar-s'hi correctament. Tant positiu és dir NO a un infant, quan fa alguna cosa que considerem inapropiada, com dir que SÍ o alabaer-lo quan el seu comportament és l'esperat.

Hola a tots i totes! Aquesta setmana estic una mica trist, perquè a la classe dels elefants han faltat forces nens, i s'han perdut totes les coses divertides que tenia preparades per a ells aquesta setmana.

El dilluns va venir a l'escola la "Maria Castanyera", a portar castanyes del Montseny als nens de l'escola, i al pati, li vem organitzar una festa en la que vem incloure globus i panallets per a tots, a part, és cñar, de les castanyes que va portar ella. Va haver nens que es van espantar molt de la Maria Castanyera, però quan va veure que repartia castanyes bones per a menjar se'ls hi va anar passant.

Dimarts, els pocs nens que van ser, van anar a piscina; tants pocs van ser que la Meritxell es va quedar a la classe a fer-me companyia i a ajudar-me a preparar coses pels Elefants.

Dijous a la classe dels Elefants vem, presentar la primera fitxa. Consistia en resseguir i traçar línies verticals. Però abans de fer-ho, la Meritxell amb cinta aïllant, va traçar dues línies llargues al terra sobre les quals els infants van caminar primer. Després van haver-hi de col·locar a sobre peces de construccions de colors groc. Per acabar la introducció a la fitxa, van resseguir línies de guix que la mestra havia traçat a la pissarra. Finalment van fer la fitxa!

Divendres, vem fer un petit experiment que consistia en comprobar quins elements de la panera de la tardor flotaven i quins no. Algun dels nens va establir alguna hipòtesi sobre si l'element que tenia a la mà flotaria o no.