Hola a tots i totes!
Avui inicio una sèrie de recomenacions de contes d'ossos i ossets. Uns més entrenyables, d'altres més dolços, uns més bons i altres més entremaliats; però si més no, tots especials. Comencem:
L'OS QUE ESTIMAVA ELS LLIBRES, Dennis Haseley, Editorial Joventut (2004) –> Aquest es tracta d'un conte que ens desperta l'amor per la lectura de manera molt especial. Un ós que no sap llegir i que un dia es troba enmig del bosc un troç de paper amb uns símbols estranys (lletres), i en ell causa un estrany magnetisme. Una nena que llegeix històries en llibres plenes de màgia i aventures que a l'ós li agrada escoltar.
Un conte sens dubte fascinant amb unes il·lustracions dolces i càlides.
LÓS MÉS GRAN DEL MÓN, Adam Relf, Editorial Joventut (2006) –> La primera vegada que vaig veure aquest conte en una llibreria em va agradar molt la seva portada, tot i que vaig pensar "un conte més d'ossets simpàtics". Però al obrir-lo vaig pensar que no era així. No només té unes il·lustracions molt maques i ben elaborades, sinó que va acompanyat d'una bonica història.
El nostre protagonista és un osset que viu en el món dels ossos, i vol cionèixer el més gran del món. Quin deu ser? És la història d'una recerca amb un final molt bonic.
EL PETIT ÓS POLAR, Hazel Lincolnl, ING Edicions (2004) –> Aquest ha estat un conte que m'he mirat en diverses ocasions a les llibreries i sempre m'ha sorprés el realisme de les seves il·lustracions, semblen de debó. Narra la història d'un ós que vivia entre neu, gel i fred on el sol deixava d'aparèixer durant molt temps. El nostre petit començarà un llarg viatge a la seva recerca on conerxerà altres personatges. Arribarà a trobar el sol?
HI HA UN ÓS SOTA L'ESCALA, Helen Cooper, Editorial Joventut (1993) –> Aquesta és la història d'un nen que tenia mota por als ossos, i creia que a l'habitació que hi havia sota de l'escala s'hi amaga un. El nen, en Guillem, per tal de que l'ós no sortís, li portava menjar i tornava a tancar la porta sense ni mirar dins. Un bon dia, la mare va sentir una estranya olor…
QUI VOL LA MEVA GERMANETA?, Ursel Scheffler i Ulises Wensell, Editorial Juventut (2002) –> D'aquest conte no us en parlaré gaire, ja que es tracta d'un conte que ja he recomenat en un post anterior, però volia incloure'l en aquest llista, ja que els seus protagonistes també són ossets.
Fins aviat!