El Trompeta recomana… CONTES DE PORQUETS

22 Juliol 2007
0

Hola a tots i totes! Enceto la meva temàtica animal d'avui amb els porquets, boniques criatures per a qui li agradin, però que en el terreny de l'àlbum il·lustrat han donat molt de joc. Comencem doncs.

ELS PORQUETS NO VOLEN, Ben Cort, Editorial Beascoa (2002) –> Hi havia una vegada un porquet quue pensava que la vida de porc era molt aburrida, que mai els hi passava res interessant i que segur que era més divertit la vida dels altres animals. Així que proba viure com una girafa, un elefant, una zebra, un cangur, un lloro… fins que al final acaba descobrint els plaers del fang.

CRISPÍ, EL PORQUET QUE HO TENIA TOT, Ted Dewan, Editorial Joventut (2000) –> Aquest es tracta d'un conte amb un protagonista una mica especial: el Crispí. És un porc que ho té tot, totes les joguines i invents que qualsevol desitjaria, i no els hi dóna cap importància. Totes acabaven trencades i guardades en qualsevol forat, però per Nadal rep un regal molt especial: una caixa de cartró. Pensa que és el pitjor regal del món, fins que uns amics l'ajuden a descobrir les històries i fantasies que pot amagar.

 

Una història excel·lent, amb unes bones il·lustracions que ens fa reflexionar a adults i infants sobre el consumisme que es produeix sobretot en èpoques de Nadal. Una història màgica i especial.

OLIVIA, Ian Falconer, Editorial Serres (2000) –> Suposo que alguns de vosaltres ja debeu saber que m'apassiona aquesta protagonista. És una porqueta femenina i pressumida, lluny del cànon de porc que tots tenim en ment. El primer dels contes d'aquesta porqueta es diu simplement: Olivia. I no li calen més presentacions. És divertit, intel·ligent, i gràfica i visulament molt atraient. És la presentació de la nostra porqueta i la seva família i d'allò que més li agrada fer. I el seu color preferit: el vermell.

L'OLIVIA SALVA EL CIRC, Ian Falconer, Editorial Fondo de cultura económica (2002) –> La segona entrega d'aquesta porqueta és gairebé millor que l'anterior. Ens narra l'aventura o fantasia de l'Olivia de com s'ho va fer un dia per salvar el circ. Va fer de domadora, trapessista, presentadora, pallasso… Realment molt xulo!

OLIVIA I LA JOGUINA PERDUDA, Ian Falconer, Editorial Fondo de cultura económica (2004) –> En aquesta tercera entrega, apareix un nou color: el verd. Sabem que el verd no és el color de l'Olivia, però una de les seves joguines és vermella i verda i… es perd. La trobarà?

L'Olivia ha tingut repercussió arreu del món, la podem trobar traduïda a molts idiomes i no és d'estranyar tot el "merchandaising" que s'ha tret entorn de la porqueta. Us en poso una petita mostra.

 

Espero que us hagin agradat molt aquests contes.

Fins aviat!



Comentaris

Deixa la teva opinió