"És molt dur haver de marxar d'una fetsa quan tot s'ha acabat, quan la clau no et vol obrir i l'alcohol et fa sentir deprimit."
Aquesta és una frase d'una cançó de Sau, i defineix en certa manera com em sento avui. Sé que els meus articles darrerament resulten una mica "nyonyos", però reflexen el meu estat d'ànim.
Avui ha estat el darrer dia que he trepitjat la meva segona Llar durant 11 mesos i no ha estat fàcil el comiat. S'ha tancat la porta darrere meu amb un nus molt gran a la gola i una sensació de buidor immensa. La senyoreta dels Elefants ha fet les maletes per començar un llarg viatge i jo he marxat amb ella.
Aquest post el vuill dedicar a les meves dues companyes, elles han estat les meves companyes, amigues, confidents, la meva família durant aquesta aventura d'11 mesos que ha resultat el curs.
Si elles no haguessin estat, hauria estat un curs més aburrit, més trist i més esgotador del que ha resultat. M'han fet riure i juntes hem viscut moltes emocions, hem compartit molts sentiments, ens hem fet costat i ens hem ajudat molt. Sense elles no hauria crescut tant com a professional ni com a persona.
Per tot això i per a molt més: GRÀCIES!