Hola a tots i totes!
Just avui fa un any que vaig començar a fer de mestra, per fi es complia un dels meus somnis.
El primer dia el recordo molt dur, els nens ploraven, em costava enrecordar-me dels seus noms, tots els pares volien parlar amb mi, la directora m'anava dient què havia de fer i què no, les meves companyes m'ajudaven… Em sentia força perduda, però sabia que la il·lusió acabaria podent més que tot això, i que tard o d'hora els petits detalls s'anirien resolent mica en mica.
Qui m'anava a dir a mi que aquelles carones, acabarien significant tant per mi? Han estat el meu primer grup i el que aquell dia tot eren plors i inseguretats, es van convertir amb somriures… Tot i que com a tot arreu van haver dies dolents, com aquell primer dia, la memòria té l'estranya capacitat de recordar les bones estones per damunt de les dolentes…
Sóc mestra i fa un any que m'alegro de que aquesta sigui la feina que vaig triar per a mi.
Fins aviat!