Hola a tots i totes! Fa uns dies us vaig parlar d'un llibre: Estimat mestre. Un petit homenatge als mestres i a l'educació en general. Avui vull fer el meu petit homenatge als meus ESTIMATS MESTRES. Als mestres que han marcat la meva infància i adolescència, als que n'han format part sense adonar-se'n.
De les sardanes a les "monges"
Si poguéssim definir la meva trajectòria escolar, en funció del tipus d'escola al que he anat. Podríem ressumir-ho en aquest titular. La meva primera escola a la que vaig anar dels 2 als 12 anys era una escola catalana on a música t'ensenyaven a ballar sardanes. La meva darrera etapa escolar (sense incloure-hi la Universitat) va estar marcada per una escola religiosa, força exigent i amb un bon professorat.
Vaig començar anar al cole quan tenia 2 anyets, a la Guardèria (aleshores se'n deia així ) que formava part de la meva escola, tot i que en tenia un nom diferent. D'aqeusta etapa en recordo ben poc.
Després vaig passar al Parvulari, que era en un altre edifici. D'aleshores en recordo les meves dues senyoretes.
A la primera li agraeixo que m'escollís per ser la Castanyera de l'escola un curs. Em va fer un bonic vestit de paper pinotxo i vaig repartir les castanyes a tots els nens i nenes.
De la meva segona senyoreta de parvulari recordo en com ens ensenyava les lletres. Les escribia molt grans a la pissarra i nosaltres les havíem de resseguir amb la vista. També recordo que ens ensenyava a escriure el nostre nom copiant-lo d'una petita cartolina blava plastificada: la meva sempre era la més llarga.
D'elles em ve la meva vocació, ja que de petita asseia a les meves nines i els hi preparava fitxes…
Ja de la primària recordo de bon grat molts mestres. Pràcticament tots. Suposo que pel fet de que sempre he estat molt bona estudiant i mai m'han hagut de castigar. Tot i que tampoc castigaven gaire a ningú. Però n'hi ha dos que se m'han quedat grabats especialment.
L'un va ser el meu tutor a 3er i 4t de primària. Era el primer mestre "home" que tenia, i no estava gaire acostumada. D'ell recordo que els dilluns ens feia fer petites exposicions portant coses dels llocs on havíem estat el cap de setmana i així explicar-ho als companys. Jo vaig arribar a portar part d'un esquelet d'eriçó que havia trobat pel bosc. Les primeres cançons de rock en català que vaig escoltar a la meva vida (amb 8 anys, una no té edat per aquestes coses) van venir de la mà d'aquest mestre, que a l'hora de recollir sempre ens posava: "L'Empordà" de Sopa de Cabra, i en els dies de pluja, "Està plovent" dels Pets, acompanyada d'una divertida interpretació amb paraigües per part del mestre. Era molt divertit!
Fa poc més d'un any, em vaig enterar que feia uns mesos que havia mort; era jove, diuen que un càncer se'l va menjar per dins. I el que més greu em sap és que mai no em vaig poder acomiadar. "Fins sempre!"
El segon mestre que recordo de la meva etapa de primària va ser un home entranyable. Sempre m'ha semblat vell: calb, amb barba blanca i ulleres. La viva imatge del Pare Noël. La seva tasca a l'escola era fer-nos manualitats, no era ben bé l'assignatura de plàstica, que la feiem amb un altre professor. Era diferent, era millor. Pujàvem a la seva classe, que era com el seu refugi. Allà prepàravem màscares per Carnestoltes, titelles per la Festa de Primavera, serràvem amb les empipadores serres de mercateria que tan m'agradava utilitzar… Em donava consells de com pintar o com dibuixar, apreciava el que feiem i ens deixava fer.
El més curiós és que ell era qui feia els gegants de l'escola, en teníem 4 o 5, i per la Festa Major del Barri, les escoles sortíem al carrer i acompanyàvem als nostres gegants amb bosses de basura de disfressa, xiulets i confeti. Sempre havia pensat que les escoles d'arreu tenien gegants i sortien al cercavila de les festes… però amb els anys, m'he adonat que aquesta era una iniciattiva força pròpia del meu barri, i més en concret era gràcies a ell, al meu mestre.
Fa poc me'l vaig tornar a trobar, a l'escola on vaig anar a fer les pràctiques de la Universitat, continuava tan vell com sempre i fent el de sempre, segurament ja sense edat per treballar però al peu del canó.
Quan vaig començar l'ESO, els meus pares van decidir canviar-me d'escola. Van ser els 4 anys més diver
tits de la meva etapa com a estudiant. Era la millor de la classe, i no em feia falta estudiar gaire, els meus mestres anteriors m'havien inculcat unes molt bones bases. Era la preferida dels professors, tot i que no està gaire bé dir-ho. Molts dels meus companys eren força "gamberros". Suposo que és una edat difícil.
D'aquella etapa en vaig treure una gran mestre, se'ns dubte un referent i actualment una amiga. Era la professora de castellà, va entrar a l'escola a 3er d'ESO i em va donar el castellà durant 2 cursos. No és pas que l'assignatura m'interessés més que la resta, però ella com a mestre em va aportar moltes coses. El primer dia que va entrar per la classe vaig pensar que era una "pija". De fet sempre ho serà. Tenia 30 anys i era soltera, feminista, tenia ideals i no s'avergonyia de fer-los saber; i el més important de tot: sabia guanyar-se el respecte i l'estima de tots els seus alumnes, del més gamberro al més llest. Tots! Sempre he pensat que tenia un sisè sentit per treballar amb adolescents, de fet encara ho continuo pensant.
De la meva època al Batxillerat recordo la exigència i el nivell de l'Escola, però no tinc especial estima per cap dels professors que vaig tenir durant aquells dos cursos; suposo que no els vaig saber arribar a conèixer el suficient.
De petita era una nena tímida, estudiosa, poca cosa, a la que segurament molts professors no recorden … però que sens dubte ella té prou bona memòria per recordar-los a pràcticament tots; i als que no recorda del tot és perquè potser no val la pena.
GRÀCIES a tots ells que m'han fet la mestra que sóc avui. No sé si bona o no, justa o intransigent. Però m'agradaria que algun dia algun dels meus alumnes, ni que només en fós un, em recordés. Això voldria dir que he fet la feina ben feta.
PD: Si voleu deixar les vostres vivències amb els vostres mestres ho podeu fer aquí o en els comentaris de l'article anterior. Gràcies!!