Hola a tots i totes! Els gats mai han estat el meu animal preferit, de fet sempre m'han semblat massa esquerps; tot i això, cada vegada hi simpatitzo més. Però continuo preferint els gossos.
És per aquesta simpatia que he decidit dedicar-los un article amb alguns contes interessants que he trobat sobre aquests animals d'ungles afilades.
1,2,3 GATITOS, Michel Van Zeveren,Editorial Ekaré (2006) –> Aquest és un àlbum il·lustrat de procedència europea molt bonic i senzill. La història ens narra el diàleg d'una mare gata amb els seus tres gatets. Aquests saben molt: saben comptar fins a tres! Però potser hi ha coses que no poden comptar encara…
EL GAT AMB BOTES, Xosé Ballesteros, Editorial Kalandraka (2005) –> De procedència gallega aquest excel·lent il·lustrador ens porta la història de El gat amb botes amb unes il·lustracions sorprenents, noves i originals. Un clàssic modernitzat.
GAT GUIM I ELS MONSTRES, Rocío Martínez, Kalandraka (2001) –> El Gat Guim està jugant a la seva habitació, i de sobte sent un soroll estrany. Pensa que és un monstre temible i avisa a la seva mare. Junts buscaran els monstres que en Guim sent i creu que veu.
EL GATO TRAGÓN, Perica Patacrúa, Editorial Kalandraka (2005) –> Aquesta és la història d'un conte popular força desconegut a les nostres contrades. Es tracta d'un gat que té molta gana i es menja tot el que troba al seu pas, tot: persones incloses.
Fins que es troba amb un llenyador amb una afilada destral i…
Es tracta d'un conte divertit, imaginatiu i acumulatiu. Una fantàstica història per treballar la memòria i així recordar tot el que s'arriba a menjar el gat.
ELS GATS DE LA MARÍA TATIN, Sylvie Chausse, Editorial Zendrera Zariquey (2001) –> Aquest conte em recorda molt a la típica imatge que tenim de senyora vella, sola i una mica llunada que dóna menjar a tots els gats del veïnat. Sovint aquest personatge espanta molt als infants, però en aquest cas, la protagonista de la nostra història és una persona sola, però afable i agradable. Tan és així, que adopta a tots els gats del seu veïnat i els hi fa un deliciós pastís de poma. Umm… què bo!
Fins aviat!