Elefant Trompeta

“Patim, patam, patum. Homes i dones del cap dret. Patim, patam, patum… No trepitgeu a en Patufet!”Coneguda cantarella d’un dels contes infantils més populars a la nostra terra, un dels que tots considerem més nostrats… però realment és així? 

En Patufet, és un conte que en les seves diferents i adaptades versions, és present a pràcticament totes les cultures. En algunes, com la nostra vestit amb faixa i barretina… imatge molt diferent de la d’en Tom Thumb, en anglès.  

Els seus orígens són diversos i no gaire clars. Alguns diuen que és un conte de fades alemany; però en canvi la versió anglesa situa la història en el fantàstic món llegendari del Rei Artús, versió escrita feta pels ja populars Germans Grimm. Història que ja s’explicava des del segle XVI.

 D’en Patufet (Pulgarcito o Garbancito, en castellà) , se’n van escriure diverses aventures. Les d’origen anglès, ens mostren a un Patufet sobre una rata com a muntura en el fantàstic món Medieval del Rei Artús. En castellà, trobem històries diverses com que impedeix que uns lladres robin a casa seva, i en una altra ocasió busca refugi en la closca d’un cargol. 

Però la història que tots coneixem no és la mateixa a tot arreu.En la versió catalana, sabem que la mare envia a en Patufet a buscar safrà; i després quan li porta l’esmorzar al pare el sorprèn una tempesta i s’amaga sota una col. La col se la menja un bou; i els pares surten a buscar-lo. Quan s’adonen de que en Patufet és dins de la panxa del bou “on no hi neva, ni plou”; li donen de menjar al bou, fins que aquest es tira un pet i en surt el Patufet. 

Però en altres versions, no va a comprar safrà, i dos homes el compren meravellats de lo petit que és. El més curiós, és que en Patufet no està pas amagat sota una col, sinó que dorm entre palla quan de cop i volta és una vaca (i no pas un bou) qui se’l menja. Aleshores el pastor amb el que estava vivint (s’havia anat de casa, ja que l’havien comprat) sacrifica a la vaca perquè pensa que a dins hi té un esperit malvat, quan en realitat és el Patufet. Un llop es menja l’estómac de la vaca i per tant, al nostre petit amic. En Patufet, molt espavilat, aconsegueix guiar al llop fins a casa dels pares, que el maten i en treuen en Patufet. Al que li prometen que mai més el tornaran a vendre. 

En la versió d’en Tom Thumb, ens explica que era una parella molt pobre que van allotjar a un captaire, que era en realitat el mag Merlí. Aquest els hi concedeix el seu més gran desig: tenir un fill. Però aquest era tan petit, més petit que el dit polze (thumb). És un nen trapella que viu innumerables aventures, com que la seva mare el cuina en un pastís, que se’l menja (de nou) una vaca, que va a parar al castell d’un gegant, se’l menja un peix, entra a la Cort del Rei Artús com a membre d’honor de la taula rodona. 

El 1731 un famós dramaturg anglès, Fielding, en va escriure la seva pròpia versió, que es converteix en una espècie de paròdia de les grans històries d’herois.

Hans Christian Andersen i els Grimm van fer-ne la seva pròpia versió. 

Moltes cultures tenen protagonistes petits com herois dels seus contes. Sense anar més lluny, aquí no només tenim en Patufet, sinó també en Polzet, la Ditona o el Gra de Mil,s petits valents nascuts d’una manera màgica i extraordinària.

Altres versions són: Hop o’ (França), Inch/Issun-bōshi (Japó) , Thumbikin (Noruega), Little Chick-Pea (Itàlia), Piñoncito (Chile) o Lipuniushka (Rússia). 

A Catalunya, el petit Patufet ha viscut moltes aventures que ens han estat narrades en la seva majòria per Ramon Folch i Camarasa i publicats per l’editorial Raylu. Editorial especialitzada en contes “troquelados”. Alguns dels títols que podem trobar d’aquest autor són:

– En Patufet escolà de Montserrat. Barcelona: Raylu, 1969

– En Patufet astronauta. Barcelona: Raylu, 1971

– En Patufet i la sireneta. Barcelona: Raylu, 1974

– En Patufet i el timbaler del Bruc. Barcelona: Raylu, 1977

– En Patufet Excursionista – Edicions Raylu Barcelona – 1981

– En Patufet a Montserrat – Edicions Raylu Barcelona – Sense data

– En Patufet i el gegant – Edicions Raylu Barcelona – 1979

– En Patufet i els conills – Edicions Raylu Barcelona – Sense data

–
En Patufet amb Vespa – Edicions Raylu Barcelona – 1980

– En Patufet i els cargols – Edicions Raylu Barcelona – 1979   

Així que recordeu, si trobeu alguna història d’un personatge petit, valent i espavilat penseu que pot ser el Patufet d’algun altre lloc del món. 

Il·lustracions

Les il·lustracions angleses d’en Patufet, ens mostren un personatge que si no fós per la mida, no ens recordaria pas al nostre petit amic. Mostra d’això és aquesta imatge:  

 

Mostra de la versió satírica feta per Fielding, n’és aquesta il·lustració procedent del Regne Unit d’abans del 1860.  

 

En la versió dels Germans Grimm, apareixen il·lustracions com aquesta en que observem un patufet petit a sobre del barret d’un home. 

Versions més modernes del Tom Thumb s’han fet durant el transcurs dels anys, en aquest cas el Tom Thumb forma part d’un partit de fútbol. Curiós si més no.   

En la versió japonesa, sembla que el petit protagonista lluita amb dimonis, i que és tan petit com un gra d’arrós; tal i com s’observa en les il·lustracions que us presento a continuació. Diu la història que va nèixer de dins d’un pinyol de prèssec.    

De mitjans del 1800 és aquesta versió francesa del conte il·lustrat per Gustave Doré. 

Una altra versió francesa fou publicada per Anne Anderson l’any 1935. Aquest cop en Patufet s’enfronta a un gegant. 

La versió Noruega, no és gaire diferent de la de la resta d’Europa. Aquesta fou publicada l’any 1841 per Jorgen Moe.  

 

La següent és una de les escenes més conegudes d’en Patufet, imatge amb que tots podem relacionar la història. Un Patufet vestit de pagès amb espardenyes i barret de palla dormint sota la col. Una imatge que ja s’aproxima a la que els catalans tenim en ment del nostre petit heroi, però hi falta una cosa, què pot ser?  

La barretina. Per a mi, la barretina és un element característic d’aquest personatge tan nostrat. Suposo que a molts de nosaltres ens ve aquesta imatge en ment quan pensem amb en Patufet. Imatge sovint influenciada per la revista que rep el seu mateix nom. 

Aquest és un trencaclosques dels anys 20 on apareix ja el nostre petit personatge. 

Imatge de la portada de la revista en Patufet, revista que ens ha aportat la seva imatge de Patufet a l'imaginari col·lectiu de molts catalans i catalanes del nostre país. 

Recordeu quan aneu pel carrer de no trepitjar al nostre petit Patufet!