Elefant Trompeta

“Caga tió,
Avellanes i torrons
Si no vols cagar,
et donaré un cop de bastó.”

Bé, com podeu veure aquest no és una de les cantarelles que més rimada estigui, però és la que jo cantava quan era petita. Amb aquesta cantarella us porto un personatge molt especial de la mitologia catalana: el Tió.
Originalment aquesta tradició consistia en un tronc encès (un tió) a la llar de foc, i el regal que proporcionava era l’escalfor que desprenia.
Avui dia, és un tronc que es guarneix amb potes i cara i que va tapat amb una barretina vermella al cap, símbol de la catalanitat que representa.
Se’l fa cagar amb una canterella i donant-li forts cops de bastó. En l’actualitat, el que caga acostumen a ser petits regals o joguines, o sinó aliments per posar a la taula el mateix dia de Nadal o de Sant Esteve, ja que els regals grans, ja arribaran amb l’arribada dels Reis Mags.

De fet el nom de Caga Tió, no és gaire tradicional. De fet se li diu així perquè la majoria de cantarelles que se li dediquen comencen d’aquesta manera.

Quan se li comença de donar de menjar? Què és el que més li agrada? Doncs bé, se’l comença a alimentar a partir del dia 8 de Desembre, i li agrada tot allò que els hi agrada als porcs (menys la palla): verdures, garrofes, carbassa, peles de fruita… i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit.

La nit de Nadal, i en algunes cases el propi dia de Nadal, es posava el Tió al foc una estoneta abans de fer-lo cagar.
Per indicar que ja no vol cagar més, caga una arengada ben salada, un all o una ceba. En altres pobles, el Tió és comunitari i es fa cagar a la Plaça del poble on tots els nens i nenes acudeixen per fer-lo cagar.

Però perquè se li va començar a donar tant valor a un troç d’arbre? Cal entendre que antigament, molt objecte útils sortien de l’arbre com a matèria primera: mobles, eines, bastons… i a la vegada proporcionava escalfor a tota una llar. Per tot això calia fer una festa on l’arbre fós el seu protagonista: una mena de festa de l’arbre.
De fet a Catalunya no és l’únic lloc on es conserva aquesta tradició de fer-li una festa d’alguna manera als arbres.
La festa del "Caga tió" també se la troba a diferents llocs del món amb altres noms, a Euskadi és l'Olentzero-emborra, a l'Aragó rep el nom de Troncada, Toza o Tizón de Navidad, a la Provença li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio, a la Bretanya és el Kef Nedelek, a la Normandia el Chouque, a Bessin el Trefoué, a Westfàlia és el Christbrand, a la Vall d'Aran el Nadau Tidún…

Al País Basc tenim el personatge de l’Olentzero que arriba la nit del 24 de Desembre. És una tradició provinent d’un poble de Navarra: Larraun.
L’Olantzero és un personatge que va ser trobat per una fada als boscos bascs, i li va atorgar els regals de la bondat i l’amor i el va entregar a una família que desitjava tenir fills.
Des d’aquell dia va decidir entregar-se als altres, regalant somriures i alegries en forma de regals a tots els infants d’aquelles contrades.
Un dia hi va haver una gran tempesta i l’Olentzero va veure que en una casa hi queia un llamp. Va córrer cap al poble a salvar els nens de l'incendi i amb tant mala sort que li va caure una biga de fusta a sobre i es va morir. La fada hi va anar i com que tenia poders li va dir ” Olentzero, et torno la vida perquè has sigut molt bona persona amb els altres. Des d’ara faràs regals als nens i nenes que no tenen pares".

Des d’aquell dia cada hivern i a finals d'any, l’Olentzero va per tots els pobles del País Basc i reparteix joguines i regals a tothom.

OLENTZERO

Olentzero joan zaigu
Mendira lanera
Intenzioarekin
Ikatz egitera.
Aditu duanean
Jesus jaio zela
Lasterka etori da
Berri ematera
Horra, horra gure Olentzero
Pipa hortzean duela
Eserita dago
Kapoiak ere baitu
Arraultzatxuekin
Bihar meriendatzeko
Botil ardoakin
Olentzero buru handia
Entendimentuz jantzia
Bart arratsean
Edan omen du
Hamar erruko zahagia!
Ai urde tripa handia!
Ai urde tripa handia!
Olentzero begi gorri,
Non harrapatu duk arrai hori?
Zorioneko erreketan
Bart arratseko
Hamaiketan

A l’Aragó trobem la tradició de la Troncada o Tronca de Navidá, que al igual que a Catalunya és una soca que fan cagar o bé la cremen al foc ja que creuen que els hi portarà prosperitat. És una tradició que tot i estar integrada als ritus cristians, encara conserva la part més pagana com resulta el culte als elements naturals: el foc, la natura…
En aragonès també he trobat unes simpàtiques cantarelles:
Tizón, caga turrón
ó
Güen tizón, güen barón,
güena casa, güena brasa,
Dios mantenga á l'amo
y á la dueña d'ista casa

A Provença li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio. En aquesta festa el més ancià de la família vessa tres gots de vi sobre el tió i pronuncia una benedicció segons el ritus provençal. Abans de posar-lo a la llar de foc, l’alça ajudat del més joves, dóna tres voltes a la taula i una vegada encès ja es pot començar la vetlla familiar cantant cançons de Nadal. L’arbre que es crema ha de ser fruiter, ja que si no, no aporta la prosperitat desitjada (un atmaller o una olivera).

A la Vall d'Aran es diu Nadau Tidún, on trobem una bonica cançó que fa així:
"Nadau tidún,
raja tidún,
se nu vos rajar
te daré un cop de bastún. "

A la vegada segons la contrada en que es celebra aquesta festa, podem trobar canterelles ben diferents, amb un mateix objectiu: fer cagar el Tió.
Caga tió,
caga torró
pel naixement
del Nostre Senyor.
Popular a Girona

Tió, tió,
caga torrons
d'aquells tan bons
crec al pare,
crec a la mare,
no em pixo al llit,
caga fora i ben seguit.
Popular a Banyoles

Tió, tió,
caga torró
d'aquell tan bo;
si no tens més
caga diners,
si no tens prou
fes un pet i remou.
Popular a Banyoles

Tió, tió,
caga torró
d'avellana i de pinyó
si no vols cagar
cop de bast va.
Popular a Olesa de Montserrat

Tió, tió,
caga torró,
si no tens més
caga diners,
si no tens prou
caga un ou.
Popular a Terrassa

El dia de Nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera,
el poll a dalt del pi,
toca, toca el violí;
ara passen bous i vaques,
les gallines amb sabates,
gallinons amb sabatons;
el vicari fa torrons,
la guineu els ha tastat,
diu que són un poc salats;
Marieta posa-hi sucre
que seran un poc millors;
torrons d'avellana,
torrons de pinyó,
caga tió,
si no et daré
un cop de bastó. < br />Popular a l'Alforja

Caga tió,
caga torró,
i si és d'avellana
encara millor.
Popular a Prats del Lluçanès

Tió, tió,
caga torró,
si no tens més
caga diners,
si ja tens massa
caga una carbassa.
Popular a Blanes

Caga tió,
caga torró;
si no et daré
cop de bastó.
Popular a Barcelona

Caga tió,
tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
i el poll a dalt del pi
toca, toca Valentí.
Popular a Barcelona

Caga tió, tió de Nadal;
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera
i el poll a dalt del pi.
Toca, toca Valentí.
Passen bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastat,
diu que són un poc salats.
Ai el brut, ai el porc,
ai el cara, cara, cara,
ai el brut, ai el porc,
ai el cara de pebrot.
Popular a Barcelona

Tió de Nadal,
dóna torrons
i raja vi blanc.
No ens doneu arengades
que són massa salades.
Popular a Valls

Caga tió,
si no et donaré
un cop de bastó.
Popular a Barcelona

Tió, tió,
caga torró;
caga amb força
que és més bo;
si no tens més
caga diners.
Popular a Girona

Ara venen festes,
festes glorioses,
dones curioses
renteu els plats,
renteu els tiónells,
que el tió està carregat
de torrons d'avellana,
de torrons de pinyó.
Per la virtut de Déu t'ha dat,
caga tió ben aviat.
Popular a Montcada

Caga tió,
que et daré un cop de bastó;
si no cagues torró fi
no dormirs amb mi.
Popular al Bages

Tió, tió,
tronc de Nadal;
caga torró
i pixa vi blanc.
Popular a Barcelona

Tió, tió,
cagatorró,
d'avellana i de pinyó,
pel naixement de Nostre Senyor;
que ja seré un bon minyó.
Si no ens dones un bon plat
et xafarem el cap.
Popular a Prats del Lluçanès

Caga tió,
pastetes i torró;
caga tió
i pixa vi blanc;
no caguis arengades
que són salades
caga torró,
que és molt millor
sinó et donaré
un cop de bastó.
Popular a Tarragona

Tió, tió,
caga tió;
caga coses bones
dolentes no.
Si no vols cagar
cop de bastó.
Popular a Ripoll

Caga tió,
caga torró
si no et donaré
un cop de bastó.
Popular a Sant Boi

Caga tió,
caga torró;
torró de Nadal,
si no tens més
caga diners
si no tens prou
caga un ou.
Popular a Sant Boi

Caga tió,
un bon cagalló,
si no tens avellanes
ni tens torró
tira't un pet
i que soni ben fort.
Popular a Barcelona

Caga tió,
d'avellana i de pinyó,
si no vols cagar
garrotada va.
Popular a Terrassa

Caga tió,
una llauna* de torró
pel pare i per la mare
i per mi no.
* també diuen:
"una teula…" o "una barra de torró"
Popular a Olot

Caga tió,
d'avellanes i torró;
pixa vi blanc
de les festes de Nadal.
Ara venen festes
festes glorioses
menjarem conill
i llebres si en tenim.
Caga tió
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó.
Popular a Santa Margarida de Montbui

Caga tió,
d'avellanes i torró;
tant si cagues com si no
et donaré un cop de bastó.
Caga tió!!!
Popular a Barcelona

Caga tió,
caga neules i torró
si no vols cagar
serà pitjor.
Popular a Cassà de la Selva

Caga tió,
caga neules i torrons,
que són molt bons;
crec al pare
crec a la mare
no em faig mai el riu al llit,
caga tió ben seguit.
Popular a Cassà de la Selva

Caga tió,
com més cagaràs millor;
caga torrons
d'aquells més bons.
Popular a Bordils

Tió, tió, caga torró,
pel naixement del Nostre Senyor;
com més cagaràs
més content em faràs.
Popular a Girona

Bona casa i bona brasa,
bona brasa i bon tió
i bon Nadal que Déu ens do.
Popular a Girona

Parenostre del tió,
bona nit que Déu nos do;
ara vénen festes,
festes precioses,
dones curioses;
menjarem gall dindi,
menjarem torrons,
coques de pinyons.
Caga tió, caga torró,
d'avellana i de pinyó
i si és del més fi
encara millor.
Popular a Girona i a Manresa

Tió, tió,
caga torró;
si no vols cagar
no et donaré menjar.
Popular a Girona

Parenostre del tió,
un bon any que Déu nos do;
ara vénen festes,
festes glorioses.
Dones curioses,
renteu els plats
fregueu els tionells,
que el tió ja està empipat!
Popular a Barcelona

Caga tió,
de mel i mató;
de sucre ser millor;
caga torrons
i pixa vins dels bons.
Popular a Barcelona

Torronets baixeu del cel,
per la Verge Maria;
als que ploren
no els hi doneu,
per la Mare de Déu.
Tronca de Nadal,
dóna torrons,
i raja vi blanc.
No donis arengades
que són salades.
Popular a Valls

Per Nadal
posarem el porc en sal,
la gallina a la pastera,
el poll al cap del pi.
Ara baixen bous i vaques
i gallines amb sabates,
i capons amb esperons.
Correu, correu minyons,
que la vella fa torrons;
el vicari els ha tastat
diu que sn un xic salats!
Baixar Santa Anna,
tota arremangada;
baixar Sant Lluc,
tocant un canut.
Popular a Lleida

Tió de Nadal
no caguis arengades,
que són salades;
caga torrons
que són més bons,
caga taronges
que són ben dolces.
Popular a Lleida

Caga tió,
tió de Nadal,
posarem el pocs en sal,
la gallina a la pastera
i el poll a dalt del pi;
toca, toca, Valentí.
Ara passen bous i vaques,
gallines amb sabates
i galls amb sabatons.
Correu, correu minyons,
que la teta fa torrons,
el vicari els ha tastats
diu que són un poc salats.
Marieta, posa-hi mel;
Marieta, posa-hi sucre,
que seran un poc millor
i així cagarà el tió;
tió de Nadal,
que caga torrons
i pixa vi blanc.
Popular a Barcelona

Tió, tió,
caga torró
d'aquell tan bo
pel pare, per a la mare,
i per a tota la mainada.
Popular a Girona

Pare Nostre del tió,
bon Nadal que Déu nos do.
Ara vénen festes,
festes glorioses;
dones curioses
renteu els p
lats,
renteu-los bé,
que Nadal ja ve.
Rabassó de pina vella,
tu que ets tort i mal igual,
més m'estimo la teva merda
que el cap del meu corral.
Popular a Girona

Caga tió,
caga neules i torrons,
que són molt bons;
crec al pare,
crec a la mare,
no em faig mai el riu al llit,
caga tió de seguit!
Popular a Cassà de la Selva

Tió, tió,
caga torrons,
dels bons,
dels quatre cantons;
si no vols cagar
en …. et pegarà.
Popular a Prats de Lluçanès

Tió, tió,
caga torró,
si no vols cagar
en ……. et picarà.
Popular a Llagostera

Caga tió,
caga neules i torró,
d’avellana i de pinyó,
i si són dels fins millor.
Popular a Barcelona

Nadau tidún,
raja tidún,
se nu vos rajar
te daré un cop de bastún.
Popular a la Vall d'Aran

Tronca de Nadal,
dóna figues,
dóna caramels,
dóna arengades
que són salades.
Popular a Llesp

Tió de Nadal,
raja tió,
dóna coses bones
i dolentes no.
No donis arengades
que són salades;
dóna torrons i raja vi blanc.
Tió de Nadal, raja tió.
Popular a Cervera

De fet sempre ha estat una festa molt casolana i tradicional, en algunes llars entra volant per la finestra des de les muntanyes del Montseny, a altres potser ve de Montserrat. Però sigui com sigui a cada llar catalana trobem un petit tronc amb barretina que és més que una tradició, és un símbol.

Il·lustracions

Aquesta que us presento a continuació és una imatge noucentista on es fa palesa aquesta antiga tradició.