El Trompeta recomana… CONTES DE NADAL (I)

14 Desembre 2007
0

Hola a tots i totes!

Com ja s'acosten les festes Nadalenques, m'he animat a escriure un parell de post sobre aquesta bonica època de l'any. Hi ha contes més infantils, d'altres més serios, d'altres per a més grandets… però tots amb un denominador comú: el Nadal.

LES JOGUINES DE L'ELISABET, Emma Thomson, Editorial Beascoa (2007) –> Aquest és un conte que resulta una mica estrany que hagi recomanat, pel fet de que és un conte amb solapes que s'aixequen; però és que em van encantar les il·lustracions. És maco sde debó, amb uns dibuixos molt dolços i alegres…

La història ens narra les aventures i desventures d'un grup de joguines d'una nena que han estat molt i molt temps tancats, fins que un bon dia la seva propietària els allibera de nou.

ON ÉS, EL CAGANER?, Teresa Giménez, Editorial Beascoa (2007) –> És una història que ens parla dels orígens d'aquest simpàtic personatge. Ho fa de manera alegre i divertida. De cop i volta sembla que del pessebre en surt una pudor estranya… De sobte el pessebre pren vida i tots els personatges noten aquella pudor.

UN TIÓ AMB VISTA, Gemma Lienas, Editorial La Galera (2007) –> S'acosta el Nadal i el Tió està esperant els informes que li ha d'enviar el Fumera per explicar-li si els nens s'han portat bé o no durant aquest darrer any. Però què passaria si el Fumera tingués problemes de vista?

EL CONTE DE NADAL, Charles Dikkens, La Galera (2001) –> Aquesta és la història de l'avar i miserable Senyor Scrooge, al que unes visites inesperades li faran obrir els ulls i adonar-se dels seus errors. A qui no li agrada aquesta història? A mi sempre m'ha fascinat.

QUI HA VIST L'HOME DELS NASSOS?, Annabel Sardans i Isaac Bosch, La Galera (2003) –> En Jan ens explica des del punt de vista d'un nen com viu els Nadals: les llums dels carrers, la família, els regals… fan que sigui una època en que se senti molt acompanyat.

Boniques il·lustracions acompanyen a una història de Nadal.

Fins aviat!

Dibuixant la… RATETA

12 Desembre 2007
0

Il·lustració d'Elefant Trompeta (2007)

Els orígens de… LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L'ESCALETA

10 Desembre 2007
0

“Hi havia una vegada una rateta molt i molt pressumida que escombrava l’escaleta…”. Aquest ha estat durant els anys de la meva infantesa, i avui segurament encara ho és, el meu conte preferit.

Sempre havia pensat que era molt bonica aquesta rateta, però també (d’això em vaig adonar amb els anys) força cobdiciosa i inocent.

 Trobar els orígens d’aquesta història no ha resultat pas fàcil.

Alguns diuen que els seus orígens són catalans, que és un conte típic de la literatura oral del nostre país, segles enrere. El primer que la va recopilar fou Maspons, ja l’any 1871. A Mallorca fou recopilada per Alcover amb el nom de “Sa rateta”, ja l’any 1904. Altres versions són: "La rateta i el gall" per Serra i Boldu(1930), "De què ve que els gats es mengin le rates" per Amades (1950) a Catalunya, i amb el nom de "Sa rateta polideta" per Castelló (1953) a Eivisa. 

Altres versions situen el primer original escrit a Espanya, publicat per Fernan Caballero a la seva obra Lágrimas el 1839 i a l’obra La Gaviota el 1856. Però no és fins més endavant que no s’escriu el conte sencer en un llibre anomenat: Oraciones, adivinanzas y refranes populares de 1877. Tot i així, he estat indagant més en aquests possibles orígens, i en la versió de Fernan Caballero la protagonista no és una rateta sinó una formiga. 

Però aquestes no són les úniques diferències que trobem amb la Rateta. Una d’elles és els inumbrables finals que he trobat de la mateixa història. 

El final que jo sempre he conegut i que de petita m’han explicat és que, després d’escoltar tots els seus pretendents. La rateta considerava que la veu més dolça era la del gat; amb ell s’hi casava i a la nit de noces se la menjava. 

Una altra versió diu que la pobra rateta és salvada en el darrer moment per tots els seus pretendents anteriors, però s’acaba quedant sola i sense cap d’ells. 

Una altra variant és que l’acaba salvant la seva veïna l’Oca que sent els seus crits ofegats quan el gat l’està intentant matar i que es queda sola plorant desconsoladament havent perdut tots els pretendents. 

Una versió molt suavitzada d’aquest conte clàssic és la de que el gat és vegetarià i així, mai no es menja a la rateta. 

De tots ells, el que més m’ha sorprès per desconegut, n’és un en que la rateta que veu des d’un inici les intencions del gat no es casa amb ell. Després arriba un darrer pretendent que és un ratolí (en algunes versions és el famós ratolí Pérez) i amb ell s’acaba casant.  

Una última versió més cruel que continua de l’anterior n’és la que diu que el ratolí cau a l’olla i mora i la pobra rateta se’l menja sense adonar-se’n. 

Tot plegat és, si més no, força curiós. Però encara em queden alguns secrets més per desvetllar.En la versió de Fernan Caballero, la protagonista és una formiga, però la història és molt similar a la de la rateta, per no dir que és la mateixa.Però al final s’acaba casant amb un ratolí Pérez que mora cuinat a l’olla. 

En la versió hispanoamericana, el conte es titula La cucarachita Mandinga i acaba igual que el conte de la formiga.

Com podeu veure la història no li ha deparat gaires finals feliços a la “rateta” d’arreu del món. Tot i així, al nostre país ha estat on se’n surt més ben parada.

Així que si alguna vegada us trobeu un dineret escombrant l’escaleta, no penseu gaire amb tot el que podreu comprar… ja que potser no acaba gaire bé.

I vet aquí un gos i vet aquí un gat (força dolent, per cert), aquest conte s’ha acabat. 

Il.lustracions

Us he portat unes quantes imatges de la rateta. Començant per aquestes il·lustracions clàssiques de la història de la rateta.  

Sens dubte les imatges que vénen a continuació són les de la meva Rateta, la rateta que m’explicaven quan era petita amb el típic conte siluetejat amb la protagonista a la portada. Una bonica rata de gris blanquinós amb vestit blau, delantal groc i un bonic llaç de color rosa al coll. La rateta dibuixada per Ferrándiz en un conte de l’any 1980 heredat del meu germà gran, publicat per l’editorial Edigraf.   

 

        

Altres versions i imatges més modernes de la protagonista, són aquestes dues. La primera publicada per Mercè Ballejo i Teresa Sabaté l’any 2004, la segona per Alicia Suárez. La darrea de les imatges fou publicada per l’editorial Combel, que ha recopilat en una col·lecció tot un seguit de clàssics entre els quals trobem aquest.    

Per acabar us porto una imatge de la Cucarachita Mandinga i el seu estimat ratolí Pérez el dia del seu casament.  

 

Quina és la vostra Rateta? Com era? Quina imatge en teniu?

Qualsevol pot escriure contes?

8 Desembre 2007
0

Hola a tots i totes!

Últimament, són molts els famosos que es dediquen a escriure contes. Això vol dir que qualsevol pot escriure contes? Potser sí, ara que siguin de qualitat és discutible.

No per això, considero que tots els contes que escriuen els "famosos" hagin de ser dolents, però simplement, a ells els hi publiquen pel seu renom. Crec que hi ha gent molt vàlida que pel fet de no ser ningú, mai podrà publicar el seu propi conte, en canvi, ja qui es posa fer-ho com si fes xurros…

Hi ha contes molt predeterminats, que pensen en el que volen aconseguir (per exemple: que els nens aprenguin a conviure amb d'altres) i acaben oblidant la història que ens porta a quella consecució. És una opinió, i no teniu perquè estar-hi d'acord, però penso que és un tema molt interessant.

Fins aviat!

El Trompeta recomana… CONTES PER ANAR A DORMIR

6 Desembre 2007
0

Hola a tots i totes! Avui us porto un conte molt especial, d'una autora que també ho és. Qui no li agradava quan era petit que la mare o el pare li expliqués un conte per dormir-se? Doncs bñe, la proposta d'avui va encaminada en aquest tema.

CONTES PER ANAR A DORMIR, Debi Gliori, Editorial Timun Mas (2006) –> Fa molt poquet que vaig descobrir aquest llibre a la biblioteca del meu barri, però el vaig descobrir en anglès. Al veure la il·lustradora, en seguida me'l vaig emportar a casa per mirar-lo amb més deteniment. I em va semblar simplement fantàstic. En l'edició anglesa s'inclou un Cd amb la narració de les històries per pròpia veu de la seva autora, però en la versió catalana no s'inclou CD.

Debi Gliori ens narra en aquest conte 9 històries per anar a dormir, 9 versions de contes clàssics amb un toc simpàtic, alegre, irònic i modern. Canvis originals, que li donen una volta més als clàssics preferits de la autora.

Els títols que inclou van des de la Gallineta vermella fins als Tres porquets, passant pel Ratolí de ciutat i el ratolí de camp, el Lleó i el ratolí o la Tortuga i la Llebre. També inclou títols menys coneguts al nostre país com: Sopa de Cargol o el Llop i el conill.

Magníficament il·lustrat com sempre, ens porta al imaginari màgic d'una de les millors autores d'àlbum il·lustrat dels nostres dies.

Fantàstic!  

Dibuixant en.. PATUFET

5 Desembre 2007
0
 
Il·lustrat per Elefant Trompeta (2007)

Els orígens d'en… PATUFET

3 Desembre 2007
0

“Patim, patam, patum. Homes i dones del cap dret. Patim, patam, patum… No trepitgeu a en Patufet!”Coneguda cantarella d’un dels contes infantils més populars a la nostra terra, un dels que tots considerem més nostrats… però realment és així? 

En Patufet, és un conte que en les seves diferents i adaptades versions, és present a pràcticament totes les cultures. En algunes, com la nostra vestit amb faixa i barretina… imatge molt diferent de la d’en Tom Thumb, en anglès.  

Els seus orígens són diversos i no gaire clars. Alguns diuen que és un conte de fades alemany; però en canvi la versió anglesa situa la història en el fantàstic món llegendari del Rei Artús, versió escrita feta pels ja populars Germans Grimm. Història que ja s’explicava des del segle XVI.

 D’en Patufet (Pulgarcito o Garbancito, en castellà) , se’n van escriure diverses aventures. Les d’origen anglès, ens mostren a un Patufet sobre una rata com a muntura en el fantàstic món Medieval del Rei Artús. En castellà, trobem històries diverses com que impedeix que uns lladres robin a casa seva, i en una altra ocasió busca refugi en la closca d’un cargol. 

Però la història que tots coneixem no és la mateixa a tot arreu.En la versió catalana, sabem que la mare envia a en Patufet a buscar safrà; i després quan li porta l’esmorzar al pare el sorprèn una tempesta i s’amaga sota una col. La col se la menja un bou; i els pares surten a buscar-lo. Quan s’adonen de que en Patufet és dins de la panxa del bou “on no hi neva, ni plou”; li donen de menjar al bou, fins que aquest es tira un pet i en surt el Patufet. 

Però en altres versions, no va a comprar safrà, i dos homes el compren meravellats de lo petit que és. El més curiós, és que en Patufet no està pas amagat sota una col, sinó que dorm entre palla quan de cop i volta és una vaca (i no pas un bou) qui se’l menja. Aleshores el pastor amb el que estava vivint (s’havia anat de casa, ja que l’havien comprat) sacrifica a la vaca perquè pensa que a dins hi té un esperit malvat, quan en realitat és el Patufet. Un llop es menja l’estómac de la vaca i per tant, al nostre petit amic. En Patufet, molt espavilat, aconsegueix guiar al llop fins a casa dels pares, que el maten i en treuen en Patufet. Al que li prometen que mai més el tornaran a vendre. 

En la versió d’en Tom Thumb, ens explica que era una parella molt pobre que van allotjar a un captaire, que era en realitat el mag Merlí. Aquest els hi concedeix el seu més gran desig: tenir un fill. Però aquest era tan petit, més petit que el dit polze (thumb). És un nen trapella que viu innumerables aventures, com que la seva mare el cuina en un pastís, que se’l menja (de nou) una vaca, que va a parar al castell d’un gegant, se’l menja un peix, entra a la Cort del Rei Artús com a membre d’honor de la taula rodona. 

El 1731 un famós dramaturg anglès, Fielding, en va escriure la seva pròpia versió, que es converteix en una espècie de paròdia de les grans històries d’herois.

Hans Christian Andersen i els Grimm van fer-ne la seva pròpia versió. 

Moltes cultures tenen protagonistes petits com herois dels seus contes. Sense anar més lluny, aquí no només tenim en Patufet, sinó també en Polzet, la Ditona o el Gra de Mil,s petits valents nascuts d’una manera màgica i extraordinària.

Altres versions són: Hop o’ (França), Inch/Issun-bōshi (Japó) , Thumbikin (Noruega), Little Chick-Pea (Itàlia), Piñoncito (Chile) o Lipuniushka (Rússia). 

A Catalunya, el petit Patufet ha viscut moltes aventures que ens han estat narrades en la seva majòria per Ramon Folch i Camarasa i publicats per l’editorial Raylu. Editorial especialitzada en contes “troquelados”. Alguns dels títols que podem trobar d’aquest autor són:

– En Patufet escolà de Montserrat. Barcelona: Raylu, 1969

En Patufet astronauta. Barcelona: Raylu, 1971

– En Patufet i la sireneta. Barcelona: Raylu, 1974

– En Patufet i el timbaler del Bruc. Barcelona: Raylu, 1977

– En Patufet Excursionista – Edicions Raylu Barcelona – 1981

– En Patufet a Montserrat – Edicions Raylu Barcelona – Sense data

– En Patufet i el gegant – Edicions Raylu Barcelona – 1979

– En Patufet i els conills – Edicions Raylu Barcelona – Sense data


En Patufet amb Vespa – Edicions Raylu Barcelona – 1980

– En Patufet i els cargols – Edicions Raylu Barcelona – 1979   

Així que recordeu, si trobeu alguna història d’un personatge petit, valent i espavilat penseu que pot ser el Patufet d’algun altre lloc del món. 

Il·lustracions

Les il·lustracions angleses d’en Patufet, ens mostren un personatge que si no fós per la mida, no ens recordaria pas al nostre petit amic. Mostra d’això és aquesta imatge:  

 

Mostra de la versió satírica feta per Fielding, n’és aquesta il·lustració procedent del Regne Unit d’abans del 1860.  

 

En la versió dels Germans Grimm, apareixen il·lustracions com aquesta en que observem un patufet petit a sobre del barret d’un home. 

Versions més modernes del Tom Thumb s’han fet durant el transcurs dels anys, en aquest cas el Tom Thumb forma part d’un partit de fútbol. Curiós si més no.   

En la versió japonesa, sembla que el petit protagonista lluita amb dimonis, i que és tan petit com un gra d’arrós; tal i com s’observa en les il·lustracions que us presento a continuació. Diu la història que va nèixer de dins d’un pinyol de prèssec.    

De mitjans del 1800 és aquesta versió francesa del conte il·lustrat per Gustave Doré. 

Una altra versió francesa fou publicada per Anne Anderson l’any 1935. Aquest cop en Patufet s’enfronta a un gegant. 

La versió Noruega, no és gaire diferent de la de la resta d’Europa. Aquesta fou publicada l’any 1841 per Jorgen Moe.  

 

La següent és una de les escenes més conegudes d’en Patufet, imatge amb que tots podem relacionar la història. Un Patufet vestit de pagès amb espardenyes i barret de palla dormint sota la col. Una imatge que ja s’aproxima a la que els catalans tenim en ment del nostre petit heroi, però hi falta una cosa, què pot ser?  

La barretina. Per a mi, la barretina és un element característic d’aquest personatge tan nostrat. Suposo que a molts de nosaltres ens ve aquesta imatge en ment quan pensem amb en Patufet. Imatge sovint influenciada per la revista que rep el seu mateix nom. 

Aquest és un trencaclosques dels anys 20 on apareix ja el nostre petit personatge. 

Imatge de la portada de la revista en Patufet, revista que ens ha aportat la seva imatge de Patufet a l'imaginari col·lectiu de molts catalans i catalanes del nostre país. 

Recordeu quan aneu pel carrer de no trepitjar al nostre petit Patufet!  

I ara… a dibuixar

1 Desembre 2007
0

Hola de nou, aquesta setmana el bloc es presenta ple de novetats.

Novetats que espero que siguin tan ben rebudes i amb la mateixa ilusió com han estat preparades. La veritat és que he treballat força en aquest tema, ja que els contes sempre m'han fascinat. Però volent anar una mica més enllà, ara no només parlaré de contes i dels seus personatges, sinó que també us portaré una de les meves grans passions: el dibuix. De manera que us presentaré la meva pròpia il·lustració del conte o personatge del que us parli durant aquella setmana. Uns amb un estil, altres amb un altre, però tots fets amb la meva pròpia visió, influenciada segurmaent per molt il·lustradors i moltes imatges "disney".

Espero que us agradin.

Fins aviat!