“Vet aquí una vegada la història d’una parella que desitjava amb totes les seves forces tenir un fill. La dona que estava embarazada, va veure al jardí del costat rapunzel i ho va anhelar de tot cor. El marit va a buscar-li rapunzel, sabent que era el jardí d’una bruixa molt i molt dolenta. Li diu que li deixa que s’emporti la planta sempre que quan el seu estimat nadó neixi li entregui.
El pare per salvar la vida i la de la seva dona, així ho fa. La bruixa decideix posar-li a la bonica nena el nom de Rapunzel i se l’emporta.
Quan té 12 anys la tanca en una alta torre sense porta a la que cada dia la bruixa hi accedeix a portar-li aigua i menjar a través dels seus bonics i llargs cabells d’or que la noia despenja per la finestra.
Un bon dia el fill del rei passa per sota de la torre i sent cantar a la jove, se’n queda enamorat; però no troba forma d’arribar-hi. Fins que un dia que torna per escoltar la bonica veu de la jove, veu com hi accedeix la bruixa.
A partir d’aquell dia, el príncep la visita dia rere dia, i li demana matrimoni. Junts buscaran una manera de fugir de la bruixa; així que decideixen teixir una escala amb robes de seda.
La maleïda bruixa descobreix que el príncep està visitant a la jove, i li talla els cabells i la desterra a un camp desert. Mentre que penja els cabells de la noia a la torre i espera a que el príncep pugi. Un cop és a dalt, topa amb la bruixa. Per tal de fugir-ne, es tira per la finestra de la torre i cau sobre les espines del jardí. Es queda cec.
Varen passar els anys i un bon dia, deambulant, el príncep sent una veu que li és força coneguda: és la Rapunzel. Amb dos bessons entre els braços. Les llàgrimes de la noia, li tornen la vista i ell se l’emporta al seu reialme on seran feliços per sempre.”
Aquesta és la història de la Rapunzel, els orígens d’aquest conte diuen que es troben en una llegenda mitològica d’Irlanda. De fet té molts elements típics de les rondalles i llegendes de tradició oral: la bruixa, el llarg cabell de Rapunzel com a element màgic, el príncep, les maldicions…
També es diu que prové de la llegenda de Santa Bárbara que va ser tancada en una torre per part del seu pare. L’història també rebé el nom de “Maiden in the Tower”.
La primera vegada que aquest conte fou escrit, va ser en la versió que en feu Giambatista Basile en la seva obra el Pentamerone (1634) on rebé el nom de “Lo cunto de li cunti”, on la mare de Rapunzel desitja julivert i ha d’entregar la seva filla a la bruixa.
Mig segle després a França, la mateixa història va ser publicada per Mademoiselle de la Force, on se’ns descriu de manera clara que Rapunzel es va quedar embarassad degut a les visites nocturnes que realitzava el príncep a la torre.
Posteriorment, l’any 1812, els germans Grimm en varen fer la seva pròpia versió com a relat inclòs en la seva col•lecció Children's and Household Tales.
La història de Rapunzel forma part d’un mateix tipus de relats inclosos sota el nom de “Madamme a la torre”. Altres noms que rebé la mateixa història a latres indrets fou: The Canary Prince, Petrosinella, Prunella, and Anthousa, Xanthousa, Chrisomalousa.
The Canary prince és una història itàlica que també inclou la història d’una bonica princesa tancada en una torre per la gelosia de la seva madrastra, ja que la considerava més bonica que ella.
Anthousa, Xanthousa i Chrisomalousa expliquen la mateixa història el punt de vista de l’heroï, que haurà de fer front a una maldició.
Però que vol dir Rapunzel? La Rapunzel és, sinó estic gaire equivocada un tipus de planta que fa una flor lila molt bonica.
En altres versions, el que la mare embarassada desitja de veritat és julivert. És per això que la versió catalana rep el nom de Julivertina. També rep el nom en altres contrades de parla catalana de N’estel d’Or o Cara d’Estel, fent referència als bonics cabells de la noia daurats com l’or. A les Balears, aqueasta mateixa història rebé un nom bonic i simpàtic Sa coeta de Na Marieta.
En altres diuen que el que vol probar la mare de la Rapunzel quan està embarassa són unes saboroses peres del jardí de la veïna bruixa.
En una de les versions que he llegit sobre Cara d’Estel, la forma de fugida dels dos amants és a través d’una part dels propis cabells de la noia, que els tallen per tal de poder-los penjar de la finestra i fugir plegats.
Aconsegueixen fugir, però la malvada bruixa (que és en realitat la padrina de la nena) va maleir la noia tot dient:
Cara d’estel,
més no seràs
i cap d’ase et tornaràs.
I la bruixa va desaparèixer, però la noia poc a poc es va anar tornant lletja i la cara se li va convertir en una cara d’ase. Els pares del príncep, repugnats per l’aspecte de la noia, li varen demanar que no es casés amb ellla fins que no hagueren passat dos anys, convençuts que així el seu estimat fill se n’acabaria cansant. Però el seu amor es va anar fent més gran, fins que passats dos anys es van casar. En el moment que el príncep va posar l’anell a la dona es sentí una veu que digué:
Cara d’estel,
Cara d’Estel,
aquell qui més t’estima
ara, et treurà el vel.
I la noia tornà a ser bonica per sempre i els dos foren feliços.
De totes maneres sigui quina sigui la versió, resulta força evident que la història de la Rapunzel no és ben bé per a nens. No és difícil deduïr que els encontres entre le príncep i la jove no són ni de bon troç innocentsç; ja que aquests donen com a fruit dos fills; quan es suposa que la Rapunzel deu tenir només 12 anys.
Així que si alguna vegada veieu una noia amb cabells daurats com l’or tancada en una torre, ajudeu-la que potser és l’amor de la vostra vida…
Il·lustracions
Las majòria d’imatges que he trobat sobre aquesta història, reprodueixen l’escena de la noia amb els seus llargs cabells penjant per la finestra a través dels quals puja la bruixa o el príncep.
Algunes il·lustracions que resulten més modernes sobre aquest relat són les que us presento a continuació. La segona és de José Sanabria, la tercera de Larry MacDougall i les dues darreres pertanyen a Antonella Abatiellio.
En totes elles, tot i presentar-nos una imatge més moderna, se’ns continua presentant una protagonista de cabells daurats com l’or, jove, tendra i dolça.
Quina maldecap per pentinar uns cabells tan llargs, no?