Hi havia una vegada… Una nena vestida amb una caputxeta de color vermell.
Suposo que a tots us sona el principi d’aquesta història. Però d’on prové realment? Quin és el significat real del conte?
La història de la Caputxeta és un relat oral que es transmetia de pares a fills en diversos països d’Europa i d’Amèrica, ja durant l’època Medieval. Parlava de la inseguretat que havia en els boscos en aquella època, i per espantar als nens ens presentava un personatge aterrador i present en moltes obres de tradició oral: el llop.
En un inici era un conte propi del Folklore de molts països, i en ell incloïa escenes relacionades amb l’esquarterament de l’àvia per part del llop i l’oferta al canibalisme que el llop li feia a la Caputxeta, oferint-li trossos de la seva carn i una copa amb la seva sang. Fins i tot, hi ha algunes escenes una mica més pujades de to, en les que el llop li diu a la Caputxeta que es tregui totes i cadascuna de les peces de roba que porta i es fiqui amb ell al llit. Tota aquesta història amb l’únic objectiu de mantenir allunyades a les nenes i joves indefenses d’un bosc ple de perills.
Més tard passaria a convertir-se en un dels clàssics de la literatura moral en l’adaptació que en va realitzar Charles Perrault. La primera publicació escrita que es va realitzar de la història va ser el 1697 amb títol Le Petit Chaperon Rouge (La Caputxeta Vermella) dins de Histoires et contes du temps passé, avec des moralités. Contes de ma mère l'Oye) ("Històries i contes del passat, i la seva moralitat. Contes de la meva mare l’Oca"). Aquesta vegada, Perrault va convertir el conte en una llegenda cruel per prevenir a les noietes que no parlessin amb desconeguts. Va situar la història entre els Alps i el Tirol, delimitant així l’àmbit territorial que anteriorment havia encabit. Perrault va ometre les escenes de canibalisme que apareixien en la història original, però no l'escena en que la indefensa Caputxeta es posa a dins del llit amb el llop, tal i com s'observa a les il·lustracions realitzades per Gustave Doré el mateix 1697.
En un inici tan la Caputxeta com l’àvia eren devorades pel llop i no hi havia cap caçador que les vingués a rescatar. Però molts autors en desacord amb aquest final, van crear-ne un de propi. A l’any 1840 a Anglaterra, la Caputxeta al veure’s atacada pel llop, crida i vénen uns caçadors a salvar-la. A França durant la mateixa època, és una abella la que entra per la finestra i pica el nas del llop que surt corrents cames ajudeu-me… Però cap de totes aquestes versions salvaven a l’àvia de morir a mans del llop.
Però els Germans Grimm, l’any 1812 en publiquen una nova versió amb un final evidentment diferent, havent investigat diverses fonts. El final és més innocent i tant la Caputxeta com l’àvia sobreviuen a les urpes del llop.
La més coneguda de les històries és potser la que el llop es menja l’àvia i la Caputxeta. Un caçador que passa per allà ho ha escoltat tot i quan veu que el llop està ben tip i adormit, li obra la panxa i en treu la Caputxeta i l’àvia en vida. En el seu lloc i posa pedres i quan va a beure aigua al riu i cau de cap (final que ens recorda al de la història “El Llop i les set cabretes”).
Un altre dels finals, consisteix en un en que l’àvia amagada a l’armari aconsegueix tan salvar-se a sí mateixa com a la seva néta.
Ambdós finals políticament més correctes que el que es va escriure en un inici.
D’ençà que els Germans Grimm publicaren la seva versió, la Caputxeta va adquirir un àmbit universal, fent-se coneguda arreu del món.
Actualment, són moltes les versions que s’han escrit i publicat d’aquest clàssic. Ha arribat a la televisió i al cinema. Quan algú ens parla d’un llop, un bosc i una nena de vermell, a tots se’ns fa inevitable pensar en aquesta història.
Les il·lustracions
Com podeu observar a través d’aquestes imatges, són moltes les Caputxetes creades per diversos il·lustradors: algunes més originals, d’altres més tradicionals… Però totes elles en essència, el mateix personatge.
Algunes de les primeres il·lustracions que ens apareixen sobre la Caputxeta són les creades per Gustave Doré en la primera Publicació que es va fer de la Caputxeta Vermella l’any 1697. En blanc i negre i amb un estil clarament realista, ens porta la història amb imatges tal i com la va escriure Perrault.
Altres imatges de la Caputxeta mantenint-ne el seu clàssic estil es poden trobar en diversos autors. Un d’ells, és per exemple Eugène Feyen amb aquesta litografia publicada l’any 1846.
Va ser amb la publicació de la versió dels Germans Grimm, quan es van estendre les
publicacions de la Caputxeta, una bona mostra d’això és la versió holandesa que se’n va dibuixar l’any 1868.
Més francesa ens resulta aquesta il·lustració creada el 1920 per Felix Loiroux.
Altres il·lustracions més properes a la nostra visió de la Caputxeta són les que va fer Mercè Llimona l’any 1944. Una Caputxeta vestida com la típica camperola catalana que tots imaginem, per tal d’acostar-nos el personatge a la nostra cultura.
Ja més actuals resulten les il·lustracions publicades per Raphaele Galea (1999) i Eric Battut:
Encara més sorprenent resulta la versió de Kimiko on la Caputxeta deixa de ser una nena per transformar-se en un animal indefinit, que jo diria que és un ratolí.
Si coneixeu més versions d’aquest conte, no dubteu en escriure-les… Tothom té la seva pròpia versió. Espero que us hagi interessat la meva aportació.
Fins aviat!