“N’eren tres porquets que van marxar de casa…” Tots sabeu la història dels tres porquets, és una història que ha passat de pares a fills i on apareix un personatge que a nens i nenes agrada: el llop. Un llop ferotge i famolenc amb moltes ganes de menjar-se tres joves i tendres porquets.
Els tres porquets com ja sabeu és una faula amb animals personificats; ja popular al segle XVIII; tot i que hi ha qui creu que la història és molt més antiga.
El conte fou escrit i publicat per primera vegada l’any 1843 per James Orchard Halliwell-Phillipps en el seu llibre Nursery Rhymes and Nursery Tales, fet que li va donar força popularitat durant les darreries del segle XIX.
Altres variants d’aquest conte van aparèixer a Uncle Remus: His Songs and Sayings al 1881 per Joel Chandler Harris.
Però no va ser fins l’any 1898 quan es publicà la versió oficial i més coneguda fins ara, de la mà de Joseph Jacobs a la seva obra “Contes de fades anglesos”. Tot i això, Jacobs va reconèixer inspirar-se en la obra precedent de Halliwell.
D’aquesta història, a diferència de moltes altres, no se’n coneixen innumerables versions. En totes elles, els tres porquets en surten força ben parats de la seva “topada” amb el llop, que surt corrents cames ajudeu-me perquè es crema el cul amb l’olla que hi ha a la llar de foc quan intenta entrar per la xemeneia.
Com a curiositat comentar, que en algunes versions, els porquets a part de ser germans i construir les seves respectives cases, eren músics: l’un tocava la flauta, l’altre el violí, i el darrer el piano (tot i que jo el recordo amb una espècie d’harmònica a les mans).
L’objectiu final d’aquest conte és el de que l’esforç val la pena, ja que el que és fàcil i ràpid, sovint acaba sortint malament; i són les coses que es fan a consciència i amb dedicació les que funcionen.
Així que, no oblideu comprar una casa de maons, que una de palla o de fusta se us pot caure al terra.
Il·lustracions
Algunes de les il·lustracions més clàssiques dels Tres porquets són aquelles en que no duien cap tipus de vestimenta, tot i que caminaven sobre dues potes.
Ja més populars en resulten les següents, així com la versió popularitzada per Walt Disney l’any 1933.
Una versió molt curiosa i de les millors publicades recentment és aquesta de David Wiesner on els porquets surten del seu propi conte.
Altres versions més modernes en són les següents:
