Els orígens de… EL SOLDADET DE PLOM

28 abril 2008
0

“Hi havia una vegada un soldadet de plom molt valent que va perdre una de les seves cames en un combat i es va enamorar d’una bonica ballarina.”

Aquesta és la història del Soldadet de plom, un soldat enamorat d’una bonica ballarina, que després de viure innombrables aventures que els separen: és capità d’un vaixell de paper, menjat per un peix, enfrontat a la resta de joguines… tornen per fi a estar junts, però la tragèdia els acompanya i la ballarina cau a la llar de foc, ell hi va darrera per intentar salvar-la. Finalment es fonen amb el foc en un de sol, i de les seves cendres només en queda una petita peça de plom amb forma de cor.

Hans Christian Andersen va escriure aquesta història l’any 1838 i la va incloure en el seu recopilatori de contes: “Contes de fades per a nens”. Conegut també com “El soldadet valent” o “El soldadet de llauna anglès”, aquest conte s’ha convertit en un clàssic per a nens.

En general, els contes de Andersen eren força tristos però tots amb un rerefons positiu. En aquest cas ens narra que després de la mort només l’amor etern perviu per sempre.

Aquest conte té la peculiaritat de ser un conte d’objectes, els seus protagonistes no són ni animals, ni nens ni personatges màgics; sinó joguines que prenen vida. Recurs molt utilitzat en la literatura infantil. Qui no ha cregut mai mentre dormia que els seus ninos i peluixos despertaven i parlaven entre sí?

Perquè el Soldadet s’enamora de la ballarina? Ell és un qualsevol, relegat a la primera fila de l’exèrcit i ella en canvi és una artista, la joguina més bonica per excel·lència. Però per al soldadet és molt similar a ell, ja que es pensa que com ell té una sola cama, quan en realitat la té aixecada o doblegada.

El “Soldadet de plom” a part ens reflexa el sentit de l’honor i del deure que tenien els soldats d’aquella època que havien de ser sempre valents i fer front a qualsevol mena de dificultat. Per escriure aquesta obra, Andersen es va inspirar en la cura que ell mateix de petit tenia de les seves pròpies joguines.

Hi ha qui diu que en aquest conte Andersen va homenatjar al que per a ell va ser un precursor en la literatura infantil E.T.A. Hoffmann que l’any 1816 va escriure “El trencanous i el rei dels ratolins”. En aquesta obra, a les 12 de la nit, Els trencanous i la resta de joguines que prenien vida com a exèrcit, combatien contra l’exèrcit de ratolins. En el Soldadet de plom trobem un cascanous que pren vida i les dotze campanades que senyalen el despertar de les joguines són substituïdes per un troll que salta de la seva caixa. Per a Andersen, Hoffmann esdevé un model literari.

Bonica història veritat? I a la vegada molt trista. Així que ja sabeu, si trobeu un petit cor de plom a la vostra llar de foc, penseu que potser hi ha caigut un soldadet de plom i la seva estimada.

Il·lustracions
Són moltes les il·lustracions que podem trobar sobre aquest conte convertit en un autèntic clàssic de la literatura infantil.
Algunes de molt antigues ens narren la història. Les tres primeres són de Vilhelm Pedersen. La resta, malauradament no sé de qui són però són curioses de veure.

Unes il·lustracions d’origen portuguès d’aquest personatge són la seqüència en blanc i negre que us presento a continuació.
 

 

Versions angleses, alemanyes… El Soldadet de Plom ha protagonitzat innombrables portades, moltes d’elles escenifiquen les aventures del Soldadet amb el vaixell de paper o quan se’l menja el peix.
    

 

Una il•lustració de quan se’l menja el peix és aquesta de Serena Riglietti de l’any 1969.

Algunes portades en castellà del conte són les següents, totes elles de diferents editorial però amb la imatge d’un soldat vestit de manera molt similar.


    

En català, trobem dos contes, un de l’Editorial Cruïlla amb il•lustracions d’Anna Clariana i l’altre amb il·lustracions de Mercè Llimona, tan boniques com les que us presento a continuació de la portada.
 
 
  

    

Així que ja sabeu, tocades les 12 de la nit estigueu ben atents, no fos cas que les vostres joguines comencin a despertar.



Comentaris

Deixa la teva opinió

<