Hola a tots i totes!
A través d'un comentari en el Bloc, he estat pensant en el fet de dibuixar en els infants. Els nens dibuixen i ho fan a totes hores i de gust, dibuixos que només ells entenen, dibuixos que no tenen perquè representar res o potser sí… però al cap i a la fi, dibuixos.
Dibuixar no és només un art, és part de la vida diaria dels infants. El millor regal que et pot fer un nen és un dibuix que hagi fet pensant en tu, de fet, jo guardo tots els que m'han fet els nens de les pràctiques, els meus alumnes d'ara… Per a ells és com un tresor, i pels adults també ho hauria de ser.
Hi ha molta gent que quan arriba a certa edat deixa de dibuixar, i jo no entenc el perquè. Un llapis i un paper sempre poden ser bons aliats, com a mínim per a mi ho són. Les lletres i les paraules, els textos i les grafies, substitueixen els dibuixos quan el nen creix. I no hauria de ser així, són dues expressions que haurien de conviure.
Tothom sap dibuixar, a dibuixar ningú t'hi ensenya en realitat, és qüestió de pràctica i de costum, com tot. No s'ha de pretendre fer grans obres d'art, sinó expressar a través dels dibuixos una bona part del que portem dins. Pel simple fet de que dibuixar és divertit, i serveix com a mitjà de desconnexió.
Hem d'inculcar la cultura del dibuix en els nostres alumnes, i respectar les seves produccions. Perquè no ens enganyem a l'expressió artística i plàstica d'un infant no se li pot posar nota, no es pot valorar objectivament; i qui ho cregui així, considero que (sota el meu punt de vista) està molt equivocat.