Les noves tecnologies a l'Educació Infantil

15 Maig 2008
0

Hola a tots i totes!

L'altre dia vaig estar pensant que a les aules d'Educació Infantil on treballo no hi ha cap ordenador. Aleshores vaig recordar que en un dels centres on vaig fer pràctiques quan estudiava, hi havia un a cada aula, i cada setmana havien de fer tots els nens una estoneta d'informàtica de manera individual; on l'objectiu era que aprenguessin a fer servir el ratolí i coneguessin les parts de l'ordenador, així com ressoldre trencaclosques i altres activitats fetes amb el programa Click; per la resta, era un moble sense cap mena de servei.

Reflexionant entorn del tema vaig pensar que un ordenador a una aula d'Educació Infantil no és una eina indispensable; però que en cas de que hi sigui, no es pot tractar d'un ordenador dels que tarden deu minuts en encendre. Ja que es té una eina d'aquesta mena que estigui mínimament actualitzada. Considero que avui dia si hi ha un ordenador a l'aula, ha de ser amb connexió a Internet, i que sovint és un error (depenent del context social i faniliar de l'alumant de l'escola) ensenyar-los com es mou un ratolí o què és un teclat, perquè no ens enganyem, ja ho saben. Tampoc trobo adient la obligatoreitat d'aquesta assignatura com a tal a aquestes edats.

Crec que el que s'hauria de fer és utilitzar-lo com a eina educativa; de la mateixa manera que si es té televisió i DVD a l'aula, es posen pel·lícules o programes educatius; el amteix s'hauria de fer amb l'ordenador. Per exemple, si volem ensenyar als nens un conte amb audio que està al XTEC o a l'EDU365, hauria de ser tan fàcil com encendre l'ordenador i que ho poguessin veure ells mateixos. És a dir, aprofitar-se dels recursos educatius que ens pot oferirla xarxa però sense abusar-ne.

En cas de que no hi hagi ordenador a l'aula, considero que no és cap inconvenient a l'hora de realitzar la nostra tasca com a docents, tot i que ens la facilitaria potser una mica més en algun aspecte.

És una opinió. Què en penseu?

El Trompeta navega per… ROGER OLMOS

13 Maig 2008
0

Hola a tots i totes! Avui us porto la web d'un il·lustrador brillant, bé de fet el seu Blog, es tracta d'en Roger Olmos un artista especial. Les seves il·lustracions són estranyes, no són habituals, i sovint força surrealistes, però té una força estranya. com si realment els seus personatge parlessin.

En el seu blog podem trobar algunes de les seves il·lustracions entorn dels llibres que ha publicat o que està a punt de publicar.

Com a il·lustracions a destacar m'han agradat especialment les que està fent per un seguit de contes clàssics, i on ens presenta un Gat amb Botes o un Soldadet de Plom com aquests.

També trobem imatges com aquestes, la de la nena al dfamunt del llit volant pel cel, em sembla excel·lent i màgica, et transporta sens cap mena de dubte al món de la imaginació.

I curiositats com alguns dibuixos de Nadal força divertits.

Autor de llibres com La llegenda de Sant Jordi, Segueix-me o una delícia com ho és el llibre del Sherlock Holmes i el cas de la joia blava, àlbum que us recomanaré en articles posteriors.

Si teniu una estoneta, no dubteu en passejar-vos-hi, us sorprendrà!

Fins aviat!

Els orígens de… LA BELLA I LA BÈSTIA (II)

12 Maig 2008
0

Avui us porto una segona part dels orígens del conte: La Bella i la Bèstia. Resulta que n’he trobat la versió catalana del conte i no té cap mena de desperdici, em va encantar, i és per això que em feia il•lusió portar-vos-la.

“Hi havia una vegada un pare amb tres filles que era granger. Un bon dia el pare va haver d’anar a la ciutat, i els hi va demanar a les seves filles quin regal voldrien. La gran va demanar un vestit blau, la mitjana unes arracades i la petita una rosa vermella. Quan va anar a ciutat va comprar el regal de les dues filles grans però del de la petita, se n’oblida. Tornant cap a casa va passar per un esplèndid jardí amb roses de set colors, del que va agafar-ne una vermella. Però una temible serp, li va dir que si volia la rosa, li hauria de portar a la seva filla, si no el mataria allà mateix. Quan va arribar a casa el pare li va dir a la filla que la seva rosa l’esperava al jardí dels rosers dels set colors. Quan la noia va ser-hi abandonada a la seva sort per part del seu pare, va aparèixer la serp que li va demanar que es cacés amb ella.
La serp va explicar a la noia que si fugia o no s’hi casava, passaria alguna desgràcia a la seva família; la serp va dir-li que es sentia molt sola i que només volia companyia. La noia va acceptar la proposta de la serp amb la condició que la deixés anar a casa a buscar les seves coses. La serp li va deixar anar, però li va donar un mirall màgic en la que la bonica noia només podia veure la serp, per saber on era i com estava.
Al tornar a casa, el seu pare la va voler retenir i li va demanar que es quedés, ella així ho va fer i el mirall va quedar oblidat en un racó.
Un dia, la noia va trobar el mirall i va veure la serp malferida; la noia va córrer al jardí on va veure la serp moribunda de tristesa i li va fer un petó. La serp es va convertir en un jove príncep, que havia estat encantat per una bruixa, ja que ell no s’havia volgut casar amb la filla d’aquesta. I es van casar i van viure feliços per sempre més”

Curiosa versió, oi? Aquesta història manté molts paral·lelismes amb la història de la Bella i la Bèstia, de fet és la mateixa, però amb una bèstia convertida en serp. Sota el títol de “El mirallet de la serp”, aquesta rondalla catalana fou recopilada per Pau Bertran i Bros.

Per saber més coses sobre els orígens de la Bella i la Bèstia, clica aquí.

ELS GERMANS GRIMM IMPOSTORS?

11 Maig 2008
0

Hola a tots i totes!

Ahir a la nit vaig estar veient en DVD la pel·lícula: El secret dels Germans Grimm. La veritat és que la pel·lícula em va agradar, és molt fantàstica, una barreja de personatges qe es van entrellaçant en un conte que és diferent de la resta però que té els elements típics de tots els contes. Apareix una nena amb una Caputxeta Vermella, boniques noies adormides que desperten amb un petó, una granota que és molt més que una granotya, una donzella atrapada en una torre sense portes, dos germans perduts en el bosc… Tots aquests elements ens evoquen, evidentment a centenars d'històries i contes que tots hem llegit o escoltat.

Però de fet, és una pel·lícula que no té un contingut històric real, ja que ens titlla als germans d'una espècie de "caçafortunes" que anaven pels pobles i ciutats destruint a bruixes, ogres i altres possibles personatges propis de la superstició de molts indrets; però realment eren uns impostors que montaven farses per simular que mataven a aquests èssers terrorífics.

De fet, per a mi, els Germans Grimm, més que no pas autors d'inombrables contes, van ser uns grans recopiladors de folklore i llegendes infantils explicades de pares a fills. Van escriure i reescriure els contes que els hi explicaven la gent de les diferents contrades i en van fer el seu Kinder- und Hausmärchen i la segona part Contes de fades dels germans Grimm. Gràcies a ells hem conegut a en Hansel i la Gretel, a la Ventafocs; però potser també hem perdut en Ton i la Guida o la Cendrosa. Han universalitzat i estandartitzat els contes, i ens han portat les versions que en coneixem actualment.

Uns grans recopiladors sens dubte.

El Trompeta recomana… CONTES DE CONILLS

9 Maig 2008
0

Hola a tots i totes!

Avui us porto dos contes de conills, animal també referent a molts contes infantils. Els d'avui són dos contes que han arribat a les meves mans fa unes setmanes i són d'una bellesa sorprenent, bones il·lustracions i molt detallades i històries boniques. Comencem?

EL MEU LLIBRE DE CONTES PREFERIT, Anita Jeram, Editorial Beascoa (2002) –> Tothom sap que els contes i llibres ens poden trasnportar a móns màgics: ens fan dormir, viatjar, caminar, sospirar… Es poden tocar, olorar, fer servir d'aixopluc quan fa calor… Un àlbum il·lustrat que ens fa pensar en que els contes són molt més que simples il·lustracions, són històries que ens donen vida.

Els personatges que hi apareixen són un temible lleó, una Bella Dorment despertada per una granota, un gegant, un castell màgic… Tots ells elements característics del nostre imaginari col·lectiu.

Les il·lustracions són boniques i detallades i acompanyen la història en tot moment.

 

LLUC S'HA PERDUT, Harry Horse, Editorial Beascoa (2004) –> El Lluc es lleva de bon matí sabent que aquell és un dia especial, un dia en el que celebra el seu aniversari; i per fer-ho tota la família es dirigeix al parc d'atraccions: nòries, muntanyes russes, vaixells pirates… acompanyen al Lluc en un dia tan especial, un dia en que se sent gran de veritat, i vol fer aquelles coses i pujar a aquelles atraccions a les que poden pujar els seus germans grans. Cansat d'esperar a pujar als llocs on li agraden, se'n va i es perd. Tindrà un final feliç aquest conte?

Les il·lustracions són detallades i els personatges tendres i simpàtics. Un protagonista al que sempre l'acompanya el seu globus vermell, present a totes les imatges.

Espero que us hagin agradat.

Fins aviat!

Dibuixant a… EL FLAUTISTA D'HAMELÍ

7 Maig 2008
0

 

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2007)

Arriba l'Alifant

6 Maig 2008
0

Hola a tots i totes! Avui us volia presentar a un cosí meu que ha arribat de l'Índia per passar una temporadeta per aquí, es diu Alifant; potser algun dia s'anima a escriure… Vés a saber!

Els orígens de… EL FLAUTISTA D'HAMELÍ

5 Maig 2008
0

Vet aquí una història fantàstica d’un flautista que aconsegueix fer fora a unes rates d’Hamelin.

Però esteu segurs de que es tracta d’una història fantàstica? El que molts de vosaltres segurament no sabeu, i que jo també desconeixia, és que aquesta història es basa en uns fets reals que van succeir a la ciutat d’Hamelí a Alemanya el 26 de Juny del 1284.

Aquell any, Hamelin estava infestada de rates. Un bon dia va aparèixer un desconegut que va oferir els seus serveis als habitants del poble. A canvi d’una recompensa, ell aconseguiria fer fora les rates del poble.

Va començar a tocar la flauta, i totes les rates van sortir dels seus amagatalls per tal de seguir-lo. Les va guiar fins al riu Weser on van morir finalment ofegades. Fins aquí la història que la majoria de nosaltres coneix sobre El flautista d’Hamelí, però encara hi ha més.

El flautista va tornar a cobrar la seva recompensa, però la gent del poble va decidir no pagar-li. Enfurismat va marxar, però va tornar el 26 de Juny fent tocar la seva flauta. Amb la seva música estranya, qui el va seguir aquesta vegada foren els nens del poble. 130 nens que va conduir fins a una cova on mai més es va saber res d’ells.
Algunes versions diuen que dos nens no van arribar a entrar a la cova, un cec i un coix; però no van poder dir on estaven la resta de nens ja que un no veia i l’altre s’havia quedat massa enrederit.

Altres,  més modernes i que evidentment, el que pretenen és suavitzar la crueltat d’aquesta història, diuen que el flautista va acabar retornant als nens a canvi d’una recompensa més elevada.

L’origen de la llegenda del Flautista és clar. La part en que s’emporta als nens fou afegida a la llegenda durant el segle XVI amb la finalitat moral de la majoria de contes tradicionals.

Les empremtes impreses d’aquesta història semblen sorgir l’any 1300 en una il·lustració que es trobà en una finestra de l’església d’Hamelí.

Però la desaparició dels nens d’aquella ciutat fou una tragèdia real, hi ha diverses versions al respecte:alguns diuen que van morir en un accident, altres a causa d’una epidèmia, altres que foren víctimes de la “pesta negra”.
També diuen que els nens van sortir de la ciutat com a part d’un tipus de peregrinatge, creuada o campanya militar. Però mai van tornar amb els seus pares. Qui els guià en aquest viatge fou la figura del “flautista”, reclutador per tal de colonitzar pobles de la regió de l’Alemanya est.

Altres versions, una mica més sàdiques diuen que en un bosc pròxim a la vila, es van trobar sota els arbres els cossos de molts nens; fet que donaria lloc a que el “flautista” fou un ésser malvat que els va matar.

L’any 1556 Jobus Fincelius va mencionar el conte en la seva obra temporis del sui de De miraculis, on identifica la figura del flautista amb la del propi diable.
El 1803 Johann Wolfgang von Goethe va escriure un poema basat en la història.
No va ser fins l’any 1816 que els germans Grimm varen fer la seva versió. Aquesta història apareix a la col·lecció Deutsche Sage amb el títol original de Der Rattenfänger von Hameln que es traduiria amb el nom de El caçador de rates d’Hamelin.

La moralitat de la història, tan si és certa com si no, és que  cal complir amb la pròpia paraula i pagar els deutes.

Una història que més que un conte, sembla una novel•la de terror. Encara es deuen sentir les veus d’aquells 130 nens a Hamelí?

Il·lustracions
Descobrir la verdadera història del flautista d’Hamelí, m’ha semblat si més no sorprenent. Jo d’aquesta història en sabia poc, sincerament. Només que hi havia un poble on hi havia moltes rates i que un home amb una flauta les va fer fora.
Aquí us deixo unes quantes il·lustracions sobre aquest conte antigues i on es veu la figura del flautista seguida pels nens:
    

 

La imatge que apareix amb el relat dels Germans Grimm, ens recorda una mica a una espècie de Robin Hood per les vestimentes que porta.

 
La darrera il·lustració que us presento és la de Kate Greenaway, on els nens es troben en una espècie de bosc que és més aviat el paradís, i on no hi ha cap connotació de que el Flautista els hi fes alguna cosa dolenta.

 

El Trompeta recomana… CONTES PER A MARES

2 Maig 2008
0

Hola a tots i totes! Com s'acosta el dia de la mare, crec que un bon regal per a elles és algún dels contes que us porto avui, històries de mares de totes le smaneres però que, per sobre de tot, estimen als seus fills.

VULL UNA MARE ROBOT, PERQUÈ LA MEVA MARE DE VERITAT NO TÉ TEMPS PER A MI, Davide Cali, Editorial Claret (2007) –> Sota un títol i un subtítol tan cruel s'amaga una història que reflexa com es senten molts nens quan són petits. Una mare de debó, no sempre té temps per a un fill, en canvi una mare robot sí, fa tot el que li demanes i a sobre no et renya (i si ho fa, l'apagues). Però una mare robot pot fer tan bona olor com una mare de debó? I pot fer les mateixes carícies? Segur que no, oi?

Un conte divertit amb unes molt bones il·lustracions.

UN DIA, Alison McGhee, Editorial Serres (2007) –> Què dir d'un conte que pràcticament em va fer plorar? I això que no sóc mare. Una mare té sempre els millors desitjos cap a la seva filla i espera poder viure tots els bons moments de la vida de l'altra, i això és el que ens narra el conte. Una mare imaginant el futur d'una filla, el que li queda per viure i el que arribarà a ser. És tendre, senzill, captivador.

Amb les il·lustracions de Peter H. Reynolds resulta encara més magnífic.

"Un dia vaig comptar els teus dits, i els hi vaig fer un petó un a un". Preciós!

EL DÍA EN QUE A MAMÁ SE LE PUSO CARA DE TETERA, Raquel Saiz, Editorial OQO (2007) –> Sota un títol original i divertit ens acompanya una història que encara ho és més. Un dia Marquitos trenca el gerro preferit de la seva mare, i aquesta s'enfada tant que li comença a sortir fum per tot arreu. Al moment la mare pateix una transformació, es converteix en tetera. El nen intentarà recuperar a la seva mare de totes les maneres possibles, demanant ajuda a totho, però al final resulta que tot ha estat un somni, o potser no?

MARECRITS, Jutta Bauer, Lóguez Ediciones (2004) –> Un dia la mare del petit pingüí es va enfadar molt, moltíssim, tant que va fer un crit terrible, va cridar tan fort que… un llibre que amb poques paraules diu molt, divertit, simpàtic i original. Molt xulo i molt premiat, per cert.

Fins aviat!