Hola a tots i totes!
Ha acabat un nou curs, i el que més em ve el cap aquests dies és que els meus Elefants ja hauran acabat P3, s'hauran fet grans, no s'enrecordaran de mi i hauran aprés moltes coses noves. Tots ells, junts o per separat, han cremat una nova etapa de la seva vida: el seu rpimer curs a l'escola dels grans ha acabat, i això mai es tornarà a repetir. Alguns potser trobaran a faltar als nous amiguets que han fet durant el curs, altres ni s'enrecordaran… Molts els hauran apuntat a algun Casal d'Estiu i no tindran la sensació d'haver acabat del tot el curs, d'estar de vacances…
Què deuen fer? Com s'hauran portat? Els hi va servir d'alguna cosa tot el que vem aprendre junts el curs passat? No us podeu imaginar les vegades que durant aquest curs m'he enrecordat d'ells. En recordo molts detalls, moltes anècdotes, algunes de divertides i altres que no ha van ser tant. Tots tenien alguna cosa que els feia diferents de la resta, és evident que no a tots te'ls estimes de la mateixa manera, però el que si que ho és, és que els acabés estimant.
Evidentment, no els estimes com una mare, ni com una germana… els estimes com a mestra: són la teva responsabilitat i part de la teva vida; i així seran sempre els meus elefants. Perquè si algun dia quan siguin grans, guarden algun bon record de la Llar d'Infants, penso que potser en una part, per petita que sigui ha estat gràcies a mi. M'agradaria pensar que els he pogut marcar, ajudar d'alguna manera, al igual que ells han fet amb mi. Perquè els primers alumnes, mai se'ls oblida, mai se'ls deixa d'estimar, no? No sé si algú comparteix aquestes sensacions, o si potser resulto massa sentimental. Però és així com em sento.
De fet, penso que em sento una mica malament, per no sentir el mateix pels meus alumnes d'aquest curs; però suposo que les coses són molt diferents. Que he tingut 150 alumnes i queuna hora al dia no et permet agafar-los estima. Que el fet de canviar de feina el primer any, va suposar un trencam,ent i per això els trobo més a faltar. Sigui com sigui mai oblidaré els seus noms (això espero), les seves cares, els seus somriures, els seus ulls, els seus plors, les estones d'aprendre i experimentar… La cara de la "princesa" de la classe quan explicava el conte d'una princesa al que li passaven coses dolentes, els ulls més vius de la classe i més expressius, les explicacions del "petitó" sobre que si feiem soroll vindria la polícia i ens faria pagar una multa, la que mai es dormia i a la que no vaig aconseguir treure el xumet a l'hora de dormir, al que semblava que mai li treuria els bolquers però al final ho vem aconseguir, al que veia avions a tot arreu, el que quan estava malalt sempre estava "empiocat", al més tossut que quan deia que no era que no, al protector de tots i a la seva "pometa", el que tremolava al veure el Rei Carnestoltes que vem montar a l'entrada de la Llar d'infants, el que tenia certa fixació amb els ulls de la gent i t'hi feia petons, el que quan estava guapo estava "recanchino"… Podria continuar amb mil històries més que va fer del grup dels Elefants, els més Elefants.
Continuo trobant a faltar els seus somriures, i els de les meves companyes també. He trobat companyes amb les que em porto bé, però crec que res podrà ser com treballar amb elles. Em van ajudar tant, em van fer riure tant, i em van servir de recolzament quan plorava… Treballar amb elles va ser un plaer i qui tingui la sort de poder-ho fer, espero que ho valori tant com jo.
Fins aviat Elefants…