Hola a tots i totes! Avui, us porto una cosa molt especial. M'il·lusiona moltíssim la meva secció d'entrevistes i m,'alegra, el fet de poder-ne realitzar i que tothom es mostri tan ben predisposat a respondre les meves preguntes.
Avui us porto unes preguntes a l'Editorial Terrabastall. Vaig decidir probar de fer una entrevista a una editorial perquè aquesta és una editorial petita, que va publicar el seu primer títol l'any passat i volia conèixer que es mou darrera d'una editorial de nova creació que ha triat el món de la literatura infantil per fer-s'hi un lloc.
Al darrera seu quatre títols: La Clementina al bosc, De com l'ornitorrinc va esdevenir el Rei dels animals, Caçador de Lluna i M'agrada. I al davant, molts projectes per complir i portar a terme que ens descobriran a l'entrevista.
Aquesta editorial la vaig descobrir a través del primer conte de la clementina, em va cridar l'atenció, i l'altre dia, en una llibreria vaig veure M'agrada i em va emocionar. Vaig mirar l'editorial, vaig entrar a Internet i així és com ha sorgit aquesta història.
Darrera de l'Editorial hi ha l'Elena Ferro (editora i escriptora) i l'Elena Ferrer (disseny tècnic i artístic de les col·leccions, i il·lustradora), un bon tàndem que espero que ens porti bons títols per tal de poder recomanar sovint.
Us deixo amb l'entrevista:
– Com sorgeix la idea de crear una nova editorial de literatura Infantil?
La idea ja fa temps que estava present per un motiu molt senzill: que pretenem dedicar-nos a allò que ens agrada, i una de les coses que sempre ens han fascinat son els àlbums il·lustrats i la literatura infantil en general.
– Quanta gent hi ha darrera d’un projecte així?
Terrabastall som bàsicament dues persones: l’Elena Ferro que és l’editora i també ocasionalment escriptora, i l’Elena Ferrer, que dissenya les col·leccions i s’encarrega de tot l’aspecte tècnic i artístic i, a més, també és il·lustradora. També tenim col·laboradors més o menys fixes que contribueixen decisivament, com ara traductors, correctors…
– És difícil obrir-se camí en aquest món amb editorials de tanta tradició com la Galera, Editorial Casals (Combel, Bambú…), Joventut…?
Obrir-se camí és molt difícil, ho és per qualsevol editorial petita perquè costa molt donar-se a conèixer i arribar al públic. A més hi ha tot un allau de noves publicacions cada any, algunes de molta qualitat, i la competència és molt gran. De totes maneres, hem tingut molt bona acollida i esperem aconseguir i mantenir un espai des del qual fer les nostres aportacions.
– Teniu quatre publicacions; de quina en sentiu més orgull o a quina li teniu un afecte especial?
Amb tants pocs títols, us podeu imaginar que cada un d’ells està fet amb molta dedicació i cura, i aquesta pregunta és gairebé com preguntar-te quin fill prefereixes! Ara bé, potser perquè van ser els primers destacaríem la Clementina, que és un projecte personal de l’Elena Ferrer i l’Elena Ferro, i també “De com l’ornitorinc va esdevenir el rei dels animals”, que es va avenir a il·lustrar l’Óscar Villán. Sempre li agrairem que s’arrisqués a treballar per una editorial que llavors pràcticament no existia, quan estem segures que d’ofertes no li’n faltaven.
– Els vostres propers projectes compten amb grans com en Roger Olmos i en Subi. D’on va sorgir la proposta de que fossin ells els encarregats de donar vida a les paraules?
Amb en Subi ja havíem treballat anteriorment, ell és l’il·lustrador del “M’agrada…”. Hem quedat tant contentes de la col·laboració que volem continuar treballant amb ell en el futur i, pel projecte del Costumari, creiem que és l’il·lustrador perfecte. Al Roger Olmos el vam trucar després de rebre un text del Roberto Aliaga: el mateix text estava demanant a crits que l’il·lustrés el Roger. Li vam proposar, li va agradar el text i ens vam posar a treballar-hi de seguida.
– Al món de la literatura infantil li falta…
Li falten molts títols de Terrabastall!
– Quin és el moment de la literatura infantil a Catalunya?
És un moment de molt volum de publicació. Això és positiu, però també té una vessant negativa: cal triar molt bé entre productes de qualitats molt diverses.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país culte.
– Quin conte us agradaria publicar?
N’hem de triar un? Ens agradaria publicar moltes més coses de les que podem publicar. Ens encantaria fer una col·lecció de clàssics amb unes traduccions molt acurades, començant potser per Peter Pan. Però de moment ens quedem amb els àlbums il·lustrats i anunciem una sorpresa “carrolliana” per l’any vinent.
– Com és que teniu un elefant com a logotip de l’Editorial?
És evident que l’animal que organitza els terrabastalls més grans és l’elefant. Primer vam triar el nom, en referència al terrabastall que sovint organitzen els nens quan juguen i a partir del qual qualsevol cosa és possible. Després, l’Elena Ferrer va dissenyar l’elefantet de manera gairebé inevitable.
– Com ha de ser un bon àlbum il·lustrat?
Un diàleg entre text i imatge, una bona edició i, si és traduït d’un altre idioma, amb una traducci&oacu
te; de qualitat. De tanta qualitat com la que seria exigible en un llibre per a adults.
– Què busqueu a l’hora de triar els autors i il·lustradors de les vostres publicacions?
Que ens agradin. Tant senzill com això.
– Què espera aportar Terrabastall en el món de la literatura infantil en català?
Un grapadet de bons llibres que acumulin moltes “hores del conte abans d’anar a dormir”, que facin passar bones estones als nens i que els facin estimar una mica més la lectura.
– Els vostres propers projectes, quin títol rebran? Quan teniu previst que surtin publicats?
Els dos projectes més immediats son “El príncep dels embolics”, un àlbum escrit per Roberto Aliaga i il·lustrat per Roger Olmos; i el “Costumari d’en Sebastià Panarra”, escrit per l’Elena Ferro amb ajuda de la Roser Jordà i il·lustrat per en Subi. Apareixeran aquest mateix setembre. Altres projectes ja de cara a l’any vinent són “Petons” de Txabi Arnal i Elena Odriozola, i la “sorpresa carrolliana” que us comentàvem abans, en que tornem a col·laborar amb l’Óscar Villán. També un text del Daniel Nesquens, “Un gat”, il·lustrat per una noia molt prometedora que comença: la Núria Balaguer; i una nova col·lecció per a nens més grandets, que inauguren Lawrence Schimel i Sara Rojo amb “La ploma blava”. I, finalment, estem treballant en un nou lliurament de les aventures de la fada Clementina. Com veieu de projectes no ens en falten!
Elena Ferro i Elena Ferrer
Espero que us hagi agradat i fins aviat!