“Hi havia una vegada una tortuga i una llebre que van fer una cursa. La llebre molt confiada de les seves possibilitats, es va parar per descansar a sota un arbre quedant-se dormida, donant-li la victòria a la valerosa i constant tortuga.”
Com podeu suposar us porto una de les faules més conegudes de tots els temps, la de: La tortuga i la llebre”, atribuïda a Esop, faulista grec i escrita probablement durant el segle VII aC. Avui però, com és la primera vegada que us porto una faula d’aquest autor, us parlaré una mica d’ell.
Poques són les dades biogràfiques que existeixen de la real existència d’aquest personatge, hi ha fins i tot qui assegura que no va arribar a existir mai, i que les obres o faules que se li atribueixen són d’origen desconegut, probablement del folklore de diversos països. Però potser sí que ho va fer, d’ell se’n diu que va néixer esclau i que les seves faules van ser utilitzades com a llibres de text en les escoles, i Plató deia que Sòcrates es sabia de memòria els seus epílegs.
Les seves faules van ser recuperades per Demitri de Falero el 300aC.
Però de la faula que ens ocupa avui en podem explicar algunes coses. Posteriorment va ser reescrita per faulistes com Jean La Fontaine i Félix Maria de Saramiego, fet que les ha portades fins als nostres dies, fent-les d’allò més populars.
La versió de la Fontaine va rebre per títol: Le lièvre i la tortue i en ella ens narra la faula tal i com la coneixem.
Ja l’any 1935 Walt Disney en va fer la seva pròpia versió, en la que la llebre va ser anomenada Max, i la tortuga Tobie.
La Moralina de la història és que “a poc a poc, s’arriba lluny”, i que ser arrogant al final, implica sortir perdent. Aquest conte és orígens d’innombrables refranys d’arreu del món. Des de l’italià: Chi va piano va sano e va lontano fins l’anglès You snooze, you lose.
Com a curiositat, he trobat un conte de les Filipines que s’acosta molt a la idea que pretén transmetre “La tortuga i la llebre”, el conte es diu “ El mico i la tortuga” i ens narra com el mico i la tortuga eren amics, el mico li ofereix compartir tot el seu maenjar amb la tortuga i aquesta accepta. A l’hora de menjar, el mico ha sigut golafre i s’ho ha menjat tot. La tortuga el repta a una carrera, i el mico accepta encantat creient que seria capaç de vèncer a una lenta tortuga.
Comença la cursa i el mico treu força ventatge a la pobre tortuga, però li comença a pesar la panxa i es posa a dormir. Quan s’adona que la tortuga està a punt de creuar la línia de meta, la llença al riu, però allà la tortuga és molt més ràpida i acaba vencent. Curiós, no?
Així que ja sabeu, no menyspreu a les tortugues que us poden arribar a vèncer.
Il·lustracions
La majoria d’il·lustracions que trobem d’aquest conte ens mostren la carrera entre els dos animals o a la llebre dormint sota l’arbre. Les primeres que us mostro són de caire clàssic i en blanc i negre.
De principis del segle XX són les següents il·lustracions. La primera és de l’any 1919 de Milo Winter i la segona de 1921.
Franceses són les següents il·lustracions:
Algunes il·lustracions en color són les que us presento a continuació.
Portades de diversos contes on la tortuga i la llebre han sigut les protagonistes.
Versions orientals de la història són simpàtiques i divertides. Mireu:
Fins i tot s’han fet segells d’aquesta història.
Warner Bross no va dubtar apuntar-se a la moda d'aquesta història fent-ne la seva pròpia, protagonitzada per Bugs Bunny.
No us adormiu en un arbre, no fós cas que la tortuga us guanyi.