Elefant Trompeta

Hola a tots i totes! En aquesta segona entrea de contes per a nens aventurers, us porto una mica de tot; contes curiosos, originals, divertits, simpàtics… Contes que sovinmt se'm fa difícil classificar en una categoria en concret però que resulta impossible no recomanar.

NO ES UNA CAJA, Antoinette portis, Editorial Faktoría K de Libros (2008) –> Aquesta brillant editorial ha publicat aquest any un conte dirigit a nens a partir de dos anys que és molt especial. Un conte que ens porta a redescobrir la imaginació i la utilitat dels objectes. Un conill que juga amb una caixa? No ben bé, de fet per a ell, és qualsevol cosa menys una caixa: un cotxe de fòrmula 1, un robot… De tot menys allò que per als adults pot semblar realment. És una experiència emocionant donar a infants molt petits capces de cartró i observar com a partir d'elles es construeixen el seu propi món; i aquest conte vol ser un reflex d'aquesta experiència.

De línies extremadament senzilles i sense color, només combinant el vermell i negre en les seves línies i un color grogós de fons, aquest àlbum il·lustrat es transforma en una proposta excel·lent.

EL LLIBRE DE LA SELVA, Antoni Cóssimo, Editorial Lumen (2006) –> Aquest àlbum il·lustrat ens narra una història que tots i totes coneixem sobradament, i que per tant, no ens aporta res nou, però el que en vull destacar són les il·lustracions: dolces, boniques i en un intent d'allunyar-se bastant de la versió Disney que tots tenim en ment, i és per això que té un mèrit especial. Personalment, a mi m'agrada molt i a vosaltres?

SHERLOCK HOLMES I EL CAS DE LA JOIA BLAVA, Roger Olmos (il·l), Lumen (2008) –> "Elemental, estimat Watson!" Qui no ha sentit mai aquesta frase? Aquest àlbum il·lustrat es tracta d'una novetat de roger Olmos publicada una mica abans de Sant Jordi i que recull el cas d'un dels detectiusmés famosos de la història. A partir d'un barret negre, vell i brut, Holmes i watson investiguen el robatori d'una joia de preuat valor. Una pedra preciosa que ha desaparegut d'un cofre d'un hotel per anar a parar al pap d'una oca. Una pista darrera l'altra portaran a l'investigador a treure l'entrellat del cas.

Una esplèndida història amb unes il·lustracions fascinants, d'un il·lustrador soreprenent a la vegada que original i únic. Joies que només ell és capaç de dibuixar.

OJOBRUSCO, Maurizio Darabuc, Editorial OQO (2008) –> Coneixedors dels excel·lents títols que ens aporta sempre aquesta editorial, no podien ser menys aquesta vegada. Un ratolí que va a la recerca d'aventures per trobar l'autèntica felicitat, i que pel camí es busca dos companys que el seguiran: un gos i un elefant. Recorren paisatge màgics en un viatge típic dels més famosos contes de fades, amb elements característics d'aquest tipus de faules i el joc de les imatges, ens trobem amb una obra que ens condueix a un bonic desenllaç.

Excel·lent i amb unes il·lustracions molt bones.

SAR , SARELA Y LOS MONSTRUOS DE COMPOSTELA, Paco López Barxas, Editorial Kalandraka (2008) –> "Hi havia una vegada un país anomenat Galícia, amb una ciutat que es deia Compostela". així comença l'aventura diaria de dos gats que viuen en aquesta ciutat i que ens acosten al fantàdtic món escultural de la ciutat a través dels seus monstres, que no són res més que les seves gàrgolas.

Unes il·lustracions amb molta màgia i color que resulten maques i sorprenents. Molt xulo!

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Avui us porto un il·lustrador molt interessant amb una web maca, navegable i senzilla, la web d'en Sesé

A la web podem trobar: la biografia, la galeria, animació, clients, contacte i enllaços.

D'aquests apartats, el que sens cap mena de dubtes resulta més interessant és el de galeria, on podem trobar il·lustracions de les publicacions de l'autor.

Feu-hi un cop d'ull, ho passareu bé.

Il·lustració de l'elefant Trompeta (2008)

Hola a tots i totes! Enceto secció a proposta de l'Oriol, un dels presentadors del programa Batakada, pel que col·laboro. Ahir nit, per la ràdio em va proposar que a part de parlar dels orígens d'un conte en concret, en triés una edició actual del conte per recomanar.

Així que començant per la Rínxolsd'Or, el conte que recomano és el de l'Editorial Corimbo, escrit i il·lustrat per Kimiko. Un conte destinat a nens força petits, que té de curiós les seves il·lustracions originals i diferents, així com que es tracta d'un conte amb relleu i bonics paisatges.

Mireu-vos'el, val molt la pena!

“Hi havia una vegada una bonica nena de cabells rinxolats i de color d’or que va anar a parar a la casa de tres óssos i…”

Aquesta és la història de la “Rínxols d’or”, personatge mitificat de la literatura infantil com una nena bastant tafanera i pel meu gust una mica cursi, però que sens dubte ha protagonitzat un dels contes més populars de la història.

Però d’on prové aquest conte? Qui el va escriure realment?

Aquest conte té uns orígens molt curiosos i probablement molt sorprenents per a tots nosaltres. Una primera versió es va escriure l’any 1837 per un poeta molt famós anomenat Robert Southey amb el títol de “el conte dels tres óssos”. Però en aquesta història la protagonista no era ni una nena ni una jove bonica i de cabells rinxolats, era una vella d’uns setanta anys força desagradable, famèlica i sense llar; que entra a la casa dels óssos a la recerca de menjar i allotjament.
Southey assegurava haver escoltat aquesta història per primera vegada de la mà del seu oncle, i una vegada el va publicar, va gaudir d’una bona acceptació. Els lectors britànics van suposar que l’obra era un original d’aquesta família, i així ho van pensar molts historiadors fins fa poques dècades.

L’any 1951 es va descobrir un vell manuscrit en la Biblioteca Pública de Toronto en la col·lecció Osborne de llibres infantils antics. Imprès i enquadernat a mà sota el títol de “ El conte dels tres óssos relatat mètricament amb il•lustracions de Cecil Lodge el Setembre de 1831”. Per tant, podem afirmar que hi ha una versió anterior a la que es va auto atorgar com a original la família Southey.  Amb el subtítol de “El cèlebre conte infantil” va ser embellit i versificat com a regal d’aniversari per a un nen de part de la seva tieta, Eleanor Mure.

Les dues versions tenen notables semblances. En la versió d’Eleanor Mure la protagonista també era una vella rondinaire, tot i que els bols del menjador no contenen “gachas” sinó llet agre. La versió de Southey depara un millor final per la vella, que al ser descoberta es llença per la finestra de la casa i desapareix per sempre més. En canvi, en la versió de Mure, els indignats óssos recorren a diverses tècniques de tortura per treure’s del damunt a l’àvia: la tiren al foc però no la poden cremar, la posen a l’aigua però no es deixa ofegar, i al final l’empalen en l’agulla del campanari de Sant Pau. 
Cruel no?

Els experts afirmen que Southey va prendre els detalls que més li van interessar del conte de Mure per crear-ne la seva versió i fer-la famosa arreu del seu país.

Dotze anys després de la publicació de la versió de Southey, un altre escriptor britànic en va fer una versió del conte sota el títol de: su ”Treasury of Pleasure Books for Young Children” on en una nota introductòria va explicar que transformava a la vella en una nena, ja que considerava que ja hi havia masses contes de velles; i amb això la va anomenar “cabells de plata”, pseudònim amb el que aquest personatge va ser conegut durant molts anys.

Més tard, l’any 1868, la protagonista és transformada de nou a “Aunt Friendly's Nursery Book”, on és anomenada per primera vegada Cabells d’Or. No va ser fins al 1904 que va rebre el nom amb la que tots la coneixem avui dia de Rínxols d’Or en l’obra “Old nursery stories and rimes”

Personalment no és un conte que mai m’hagi agradat gaire, però sí que és curiós que el nombre tres acostuma a ser recurrent en molts contes: tres plats de sopa, tres cadires, tres llits… Tres porquets, tres desitjos…

Aneu amb compte de no entrar a casa de cap desconegut a tastar la seva sopa que potser s’enrabia una mica.

Il·lustracions
Les primeres il·lustracions que us presento a continuació daten de l’any 1918 i 1927, la primera és de Arthur Rackman. La tercera de Paul Woodroffe, probablement més antiga, de principis del 1900, però no n’estic segura del tot.

Les següents imatges que us presento a continuació són també de caire clàssic.
 

Portades de contes d’arreu del món, sempre se’ns presenta el mateix esquema de personatges, una bonica nena de cabells rinxolats i tres óssos. Algunes angleses, d’altres franceses, altres amb dibuixants japonesos i altres catalanes, però totes elles amb una imatge bastant similar.

 
      
 

“I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat.”

Hola a tots i totes! En motiu de la realització del Tercer Festival Internacional de Llibres il·lustrats, em vaig acostar a l'Espai de La Central del Raval. Allà vaig descobrir un espai que em va resultar fascinant, un d'aquells racons per on en Trompeta s'hi perdrà sovint (quan tingui temps).

Abans de parlar-vos de la central, us vull parlar del Festival. Em vaig perdre una mica en la llibreria fins que vem arribar al lloc on es feia l'exposició. La veritat és que al principi no m'hi vaig sentir gaire còmoda, era molt intimista i poc concorregut, mica en mica vaig anar-li trobant la gràcia a descobrir nous materials, il:lustracions i àlbums curiosos i idees diverses. Suposo que em va xocar pel fet d'estar acostumada a la clàssica exposició amb els àlbums il:lustrats que més o menys pots trobar en llibreries. Però aquella exposició era diferent. Un món de contrastos, d'obres incomprensibles, surrealistes, estranyes, divertides… Si voleu veure una exposició o mostra de materials diferents, no hi dubteu aquest és el vostre espai.

Pel que fa a la llibreria en sí, em vaig perdre una bona estona en l'apartat Infantil. Curiosament en relació als àlbums il·lustrats vaig trobar aquells que suposo que interessaven o recomanaven des de la pròpia llibreria, no hi era tot, no estaven només les novetats… Fet que vaig considerar molt interessant. Una llibreria amb criteri que selecciona personalment el material que ofereix, intentant que sempre sigui de qualitat, sota el seu punt de vista, és clar.

A la vegada vaig veure alguns contes d'editorials petites o desconegudes, editorials que no havia vist mai, i un apartat específic destinat a l'àlbum il·lustrat francès, a l'anglès i a altres idiomes; on es poden trobar curiositats i material d'altres països.

Llibreria que també compta amb un espai especialitzat de còmics on podem trobar curiositats que no són ni al Norma ni a les botigues similars.

Més a afegir entorn a aquesta llibreria en relació a l'espai que l'emmarca: l'antiga Capella de la Misericòrdia, un espai preciós, gran i bonic que li donen un aire encara més interessant.

Passeu-vos-hi una estoneta!

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Suposo que alguns de vosaltres sabeu l'interés que tinc per aquest il·lustrador, un molt bon il·lustrador català amb un estil simpàtic, divertit i captivador. D'ell us porto les pulicacions d'aquest 2008.

UN MENJADOR GALÀCTIC, Meritxell Martí i Xavier Salomó (il·l), Editorial Barcanova (2008) –> Aquest títol pertany a la col·lecció La llar dels contes, de la que ja us vaig parlar amb anterioritat. Un nou títol per a una col·lecció tendre i propera, que ens parla de les parts de la casa, així com de les diferents maneres de viure-les per a cadascun dels membres d'una família. Qui no ha fet mitja vida al menjador perquè la seva habitació és massa petita? Doncs això és el que els hi passa a dos dels nostres protagonistes. Un menjador que es converteix en un món de planetes i constel·lacions. Com sempre una feina excel·lent.

LA CASA D'EN RAMÓN, Carolina Tarrés i Xavier Salomó (il·l), Ediorial Bambú (2008) –> En Ramón vol viure a molts llocs a la vegada: mar, muntanya… Els seus amics li volen fer entendre que ha de triar-ne un d'aquestst llocs; però ell es nega a fer-ho. Fins que al final es construeix una casa amb la que podrà viure allà on més ho desitgi. Fa`ra realitat el seu somni. Un conte que s'allunya una mica de l'edat a la que acostumo a recomanar llibres, aquesta vegada és un conte per a primers lectors (6-7 anys). La història és divertida i les il·lustracions encara ho són més.

Fins aviat!

Hola a tots i totes!

Avui us porto el Bloc d'una molt bona autora de Literatura Infantil: Meritxell Martí. És el seu bloc personal a la vegada que ens parla de Literatura Infantil i juvenil. A la part dreta, trobem els principals actes que es realitzaran entorn a la LIJ recentment, i després trobem el Bloc pròpiament dit, on l'autora ens porta les darrers notícies entorn les seves publicacions; així com ens parla de llocs, llibreries o actes on la literatura Infantil n'és la protagonista.

Si us interessa el tema, perdeu-vos-hi una estona.

 La Meritxell Martí (desembre, 1972) és l’autora de contes i llibres de literatura infantil entre els quals destaquen: Ca la Lola (Cadí 2001), la seva primera obra; la Col·lecció la Llar dels contes (Barcanova, 2007); o la seva darrera obra, el seu primer Vaixell de Vapor Una nit bestial, a punt de publicar-se. Editora i professora d’Art i Literatura, i cada vegada amb més temps dedicat a la Literatura Infantil i Juvenil. Ha obtingut el premi Sant Joan de Déu (2004).

En Xavier Salomó (juny, 1976) és un excel·lent il·lustrador, que ha treballat tot sovint en els llibres de la Meritxell. Es va diplomar a la Massana de Barcelona i ha obtingut diversos premis: el Ferràndiz (2000) i el Junceda (2006) atorgat per l’Associació d’il·lustradors de Catalunya.

La Meritxell Martí i en Xavier Salomó són autora i il·lustrador respectivament de nombroses llibres de Literatura infantil,  van començar a treballar junts amb el llibre Ca la Lola, i ho han fet en diverses ocasions, amb els llibres: Les vacances del Sol, Em dic Mozart, en la Col·lecció la Llar dels contes (de la que ja hi ha quatre històries), i en el seu darrer projecte Una nit Bestial. Formant un dels millors tàndems en la literatura infantil actual feta a casa nostra

Una entrevista que recomano que llegiu, us interessarà.

1. Com sorgeix la idea de treballar plegats fent el tàndem Martí i Salomó?

Meritxell (M): Vam començar il·lustrant plegats Ca la Lola (Cadí) i ho vam passar tan bé que el següent text que vaig escriure li vaig demanar si me’l volia il·lustrar. I així amb altres textos, no tots, però sí molts.

Xavier (X): La Meritxell va escriure Ca la Lola, a mi em va encantar i en vaig fer uns quants esbossos. Ho vam portar a edicions Cadí, els va encantar i el van publicar. A partir d’aquí, ens vam engrescar i hem anat presentant projectes aquí i allà, i per sort per nosaltres, les editorials ho van saber valorar i aquí estem, continuant treballant de valent!

2. Què és el que més us agrada de la vostra feina?

M: L’espai de llibertat. Escriure és fer una mica com l’Alícia: passar a l’altra banda del mirall a un lloc sense normes, les vas fent tu a cada pas i tot és possible. Després ve l’editor/a amb les tisores, però això ja és un altre tema…

X: Que cada llibre suposa un nou repte, un plantejament diferent. És una feina que et permet estar en constant canvi, i que amb una actitud adequada mai deixes d’aprendre.

3. Què és el que més us agrada de la feina de l’altre?

M: Adoro veure paisatges irreals. A mi em semblen existents. Les aquarel·les del Xavier, sobretot els nocturns, m’evoquen aquests altres móns que es poden estar donant simultàniament.

X: la capacitat que té per escriure, la lleugeresa del seu estil, la capacitat de suggerir, d’evocar atmosferes o situacions complexes utilitzant les paraules mínimes…

4. Què valoreu en un il·lustrador per considerar-lo bo? I en un autor de literatura infantil?

M: La part objectiva és qüestió d’ofici, de pràctica, d’haver passat per correccions, opinions, rebuigs, encerts… No hi ha secrets. La part subjectiva té a veure amb què una història o una il·lustració connecti amb les teves neures.

X: En un il·lustrador valoro molt la part estètica, la part gràfica, però també la comunicativa, així com també la relació que la il·lustració manté amb el text. Cada vegada em costa més valorar la feina de l’il·lustrador si a priori no he llegit el text. Però sobretot, les il·lustracions m’han d’emocionar, m’han de fer vibrar.
I d’un escriptor el mateix, que em faci riure o que em faci plorar, però que no em deixi indiferent. Que no sigui “infantilista”, i sobretot, que la pedagogia oculti la manca de talent narratiu.

5. El vostre conte preferit…

 M: L’aneguet lleig, amb diferència.

X: Qualsevol d’en Roal Dahl, potser Matilda, o Les Bruixes, però també m’encanta La meravellosa medicina d’en Jordi…buf!  la llista de contes preferits és interminable.

6. Què és per a vosaltres la Literatura infantil?

M: Literatura. Però s’ha de vigilar de no caure en el políticament correcte. Els nens i nenes han de poder llegir-ho tot, amb un llenguatge adequat a la seva comprensió. S’ha de poder parlar de la mort, dels conflictes, de temes difícils. Alguns editors/res i alguns/es mestres tenen com una mena de por a tocar certs temes.

X: Un món magnífic on treballar-hi.

7. L’obra de la que us sentiu més orgullosos és…

M: Del que estic fent ara!

X: El Camino que no iba a ninguna parte, de Gianni Rodari publicat per a SM
Una nit Bestial de Meritxell Martí, publicat per Cruïlla.

8. Quin conte us explicaven quan ereu petits?

M: Hànsel i Gretel, Les sabatilles verm
elles…

X: El cert és que no recordo quins contes m’explicaven, en Patufet segur perquè recordo ma mare cantant la cançó, però tinc més records de llargues estones llegint que no pas escoltant.

9. Com us inspireu a l’hora d’il·lustrar i escriure respectivament?

M: Em poso davant el full en blanc o la pantalla i escric. Després, aquelles primeres línies m’acompanyen i li vaig donant tombs mentals, o em desperto amb una idea i necessito posar-me a escriure-la.

X: No ho sé! No en tinc ni idea! Tan sols sé que de tant en tant hi ha moments que estàs observant un llibre il·lustrat, contemplant un paisatge o una pel•lícula o que estàs escoltant una cançó i sents que t’afecten, que et corprenen, i que aquell llibre, aquella pel·lícula, aquell paisatge o aquella cançó ja formen part de tu i  t’ajudaran a guiar-te en el teu treball. És com si haguessis absorbit part del món interior d’un altre que generosament t’ha regalat. En el meu cas, sortosament aquests moments no solen passar sovint, perquè un cop absorbits, cal pair-los i fer teus tots aquells colors, línies i sons. I això té un procés, un temps.

10. Quin és el moment actual de la Literatura Infantil a Catalunya?

M: Crec que és bona quant a quantitat de producció i algunes editorials comencen a vendre fora. Això és genial, és el que ens convenia. Ara, s’ha de vigilar la qualitat, i s’ha d’obrir les mires: com deia, amb sensibilitat, a una nena, a un nen, li ho pots explicar tot.

X: Es publica potser en excés i la vida dels llibres és massa curta. La política de la novetat constant i ocupació d’aparadors i llibreries no crec que sigui la millor. Crec que això fa que tots els oficis de la LIJ es “desprofessionalitzin”.
La part bona, que hi ha algunes editorials que comencen a moure els llibres de producció autòctona a mercats estrangers i així, els allarguen la vida, promouen la cultura del país, i fa més feliços als seus autors!

11. Un país amb bona literatura infantil és…

M: Un futur país culte i amb autoestima. Un país amb un rerefons cromàtic i no pas gris.

X: França, Alemanya.

12. El vostre proper projecte plegats quin serà? Se’n pot saber alguna cosa?

M: El cinquè volum de La llar dels contes (Barcanova), tenim un parell de projectes acceptats a Combel i a SM, i tenim entre mans una coseta que…

X: El nostre proper projecte que surt ja és un Vaixell de Vapor Blanc molt especial, Una Nit Bestial, ja que està narrat d’una manera compartida amb l’escriptura de la Meritxell i també amb les meves il•lustracions, sense paraules…explicat és una mica estrany, però quan tingueu el llibre a les mans s’entén molt més bé! A més a més, té un final sorpresa ple de poesia! Encara no hem rebut els llibres impresos, però varem poder veure les proves d’impremta i pot quedar genial.
I l’altre projecte, del qual en podem dir poca cosa, és una col•lecció de tres llibres que farem per Combel. Seran llibres mooolt especials, però ara per ara no en podem dir res més… està previst que surtin cap a mitjans o a finals del 2009…caldrà esperar!

13. I per separat? En què esteu treballant ara mateix?

M: Jo estic escrivint un conte per a Bambú i una novel·la que molt em temo que serà per a adults (pretenia ser juvenil). Però siguem sincers: amb el poc temps que tinc per escriure, tot plegat, per a 2009!

 X: Ara mateix estic enllestint un àlbum il·lustrat per a SM que sortirà a la tardor (se’n poden veure algunes imatges al meu bloc), però tampoc en puc dir res més, em sap greu!
He acabat  un llibre per Bayard de Madrid que sortirà en breu, i ara estic il·lustrant un CD d’en Jaume Ibars (el cantant del grup Rauxa) i fent unes imatges que s’han de projectar per a un espectacle del grup Túrnez i Sesé. Ah, si, i també m’haig de posar a treballar de seguida en el 5è volum de La Llar dels contes, escrits per la Meritxell.

Un plaer que m’hagin contestat aquestes preguntes de manera amable i sincera. Moltes gràcies!

Hola a tots i totes!

Recordo quan veig fer una de les meves pràctiques quan feia la carrera, que la directora del centre on estava sempre els hi parlava a les seves Mestres de la importància de que les classes fossin viscudes; és a dir, que es notés que aquella classe era d'aquells nens.

Jo al principi no ho entenia gaire, pensava que no tenia sentit ja que totes les classes on hi ha nens, a la força han de ser viscudes. Amb el temps m'he adonat que, malauradament, no és així, i que hi ha nens que passen per classes que mai acaben fent-se seves.

Considero molt important deixar empremta en una aula i que les classe acabin sent dels nens i nenes que hi "viuen" durant un curs. El curs passat penso que vaig poder-ho aconseguir prou bé, la classe dels meus Elefants, va acabar sent la classe de tots i cadascú d'ells, la seva classe, la nostra classe. Durant el curs es van anar afegint petites i gran coses fetes per cadascú d'ells: murals diversos, experimentacions, probes, alguna que altra fotografia que alguns nens portaven, algun dibuix meu o titella, el nostre Trompeta…

Per mi, la classe més viscuda de totes, jo hi vaig viure tantes coses… i ells també.

Sempre he pensat que les classes reflexen el tipus de mestra que hi ha dins. Una classe endressada és reflex d'una mestra que també ho és, una classe buida i freda és reflex d'una mestra poc implicada… Com és la vostra classe? Us ho heu parat mai a pensar?

Fins aviat!