Il·lustrador i artista brillant, en Roger Olmos és sens dubte un dels millors i més originals il·lustradors del panorama de la literatura infantil actual. Fill de pare dissenyador gràfic "dels d'abans", amb el seu estudi ple de pintures, pinzells i cúters… es va iniciar el seu gust per dibuixar. Va treballar a la Dexeus dibuixant óssos, músculs i esquelets; i després d'estudiar a la Llotja va ser seleccionat per anar a la fira de Bolònia on Kalandraka el va descobrir. Quin gran descobriment! Des d'aleshores, a la seva esquena títols com: Tió Lobo, El quadre més bonic del món, El libro de las fábulas, Contes populars catalans, La cosa que más dueles en el mundo, Segueix-me,La llegenda de Sant Jordi, Sherlock Holmes i el cas de la joia blava… Autèntiques obres d'art en sí mateixes.
Ara us deixo amb l'entrevista:
– Els teus inicis en el món de la il·lustració com van ser?
Doncs com tots els nens i nenes del món mundial, dibuixava molt de petit, però a diferència d'altres, a mi a casa en van potenciar aquestes aptituds. Vaig entrar a dibuixar com a aprenent a la clínica Dexeus de BCN als 18 o 19 anys, on vaig estar 4 anys dibuixant en plan científic. Paral·lelament, entro a la Llotja de Barcelona del carrer Avinyó, (en aquell moment eren 5 anys, ara son només 2) allà descobreixo altres camps de la il·lustració, al principi, per deformació professional, tenia tendència a fer-ho tot molt sanguinari i amb ossos, influencies de l'hospital, és clar. Però poc a poc vaig anar polint el meu estil i trobant un llenguatge propi. Des de el primer cop que en van seleccionar a la fira de Bolònia encara en l’últim any de Llotja, vaig publicar el meu primer àlbum, L'oncle llop, amb Kalandraka, des de ençà, he anat fent…
– L'obra de la que et sents més orgullós és…
Tots els títols tenen alguna cosa… Potser dels últims que he fet, Sherlock Holmes i el cas de la joia blava, Però el Segueix-me! de OQO també m'agrada molt.. i La cosa que fa més mal del món també… Sant Jordi… cada un té el seu moment. Tot i que el que estic fent ara per Terrabastall té un nosequè que m'encanta.
– És difícil obrir-se camí en el món de la literatura infantil amb un estil com el teu?
Doncs de moment vaig empalmant un llibre darrera l'altre…, et diria que no. Però sé del cert que en algunes editorials seria difícil que hi encaixés.
– Estan ben valorats els il·lustradors a Catalunya? Se'ls hi dóna la importància que mereixen?
Doncs no t'ho ser contestar això…aquí hi ha molta qualitat, i sempre sento que es parla molt be de la gent d’aquí.
– D'on treus la inspiració pels teus dibuixos més surrealistes?
Buf!, de tot arreu, m'agrada molt tot el que es considera absurd, sobre tot en l'humor. Barrejo absurditat amb atmosferes inquietants, barreja explosiva. M'agrada donar-li la volta a tot, les coses orgàniques, detalls amb un aire molt realista barrejat amb tocs mes pictòrics…realçar lo quotidià i congelar-ho en un fotograma.
– Quin conte t'agradaria il·lustrar?
Com no, Alicia al País de les Meravelles, "El Mago de Oz" també m’agradaria molt., i qualsevol altre que tingui molta fantasia, sóc un fanàtic de la fantasia, i del humor, i el dramatisme extrem.
– Què és el que més t’apassiona del món de la il·lustració?
M'encanta poder fer la meva interpretació de qualsevol cosa, plasmar-la al paper, i que a la gent l'hi encanti.
– En quin registre et sents més a gust, quan t'encarreguen un àlbum il·lustrat, quan fas coses per a nens més grans o quan fas coses per adults?
Doncs depèn, si en porto dos de seguits per nanos petits, tinc ganes de fer alguna cosa més adulta, i viceversa. M'agraden tots. Tot i que per mi,no hi ha distinció d´edats. Quan a l'editorial em diuen coses com "és per un públic de 4 a 6 anys" per exemple, em sona molt raro, com si hi hagués un dibuix específic per toooooooots els nens i nenes d'aquestes edats.
– El teu conte preferit és… Perquè?
Doncs segur que tinc un, però no me’n recordo .
– Quina és la situació actual de la literatura infantil catalana?
He llegit la pregunta en veu alta i la meva dona ha dit EMERGENT!, coincideixo amb ella.
– Un país amb bona literatura infantil és…
…un país amb molta salut.
– Si haguessis de triar un personatge del món de la literatura infantil amb el que identificar-te, seria…
Pepito Grillo. (però jo de petit volia ser un vampir…)
– A la teva infància, ja se't donava bé dibuixar?
Doncs si, sempre em penjaven els meus dibuixos per la classe, i al despatx del director! iba yo con una sonrisa más tonta por el patio del cole, bocata nocilla en mano…
– Les editorials et fan encàrrecs i s'adapten al que tu els hi proposes, o t'has d'adaptar a les seves exigències? Tens en aquest sentit absoluta llibertat?
Al principi, tot era un " si senyor, si senyor.." normal. Mica en mica la balança s'ha anat equilibrant, ens reunim, parlem el tema, i acabem amb un compendi dels dos.
– Iniciatives com la Trobada d'il·lustradors organitzada el passat Sant Jordi, et semblen que serveixen per complir la seva tasca de donar a conèixer els il·lustradors al públic més menut? Hi va haver l'afluència esperada? Ho tornaries a repetir?< /em>
Si, i tant, els nanos flipen quan veuen que el que fa els dibuixos es un noi normal i corrent. Sempre em diuen que s'imaginen que aquestes coses les fa un senyor gran vestit de negre amb barret i monocle! els hi encanta veure com els hi fas un dibuixet al llibre. Ells es passen el dia dibuixant a l'escola, suposo que els fascina que algú adult segueixi dibuixant com ells. L’afluència, suposo que si, jo vaig ser al matí, la cosa va ser més tranquil·la que per la tarda. I si, ho tornaria a fer, però amb un para-sol!
– Els teus propers projectes quins són?
El príncipe de los enredos, una història de Roberto Aliaga amb Terrabastall, un perfecte reflexe del món del mòbing especulatori immobiliari que es viu avui en dia, m'encanta. Un altre àlbum amb Random House Mondadori, una història de Lluis Llort que no puc revelar de moment,máximo secletooorl! i un altre que el seguirà per OQO, la història d'un mosquit sommelier de la carn! escrita per Margarita del Mazo.
Roger Olmos
Fins aviat!