“Hi havia una vegada una granota que es va acabar convertint en un príncep blau”.
Tothom ha sentit innombrables vegades aquest tòpic sobre els prínceps blaus i els contes, però pocs saben que darrera aquest tòpi o personatge hi ha un conte, una història sobre una granota i una princesa.
El conte de “El príncep granota” fou popularitzat pels germànics germans Grimm en la seva versió, i va ser el primer de la seva col·lecció de contes tradicionals.
El probable origen d’aquesta història és però Escocès, sota el títol de The Tale of the Queen Who Sought a Drink From a Certain Well (1548), que ve a dir una cosa així com: El conte de la reina que va buscar una beguda d’algun pou. Tot i que hi ha una altra versió del conte sota el títol: The Well of the World's End (El pou on acaba el món). Les dues però, anteriors a la versió que en van fer els germans Grimm i les dues escoceses.
The well of the World’s end va ser recopilada per Joseph Jacobs en els seus contes de fades Anglesos, escrits l’any 1890.
Us explico les tres històries i em dieu si s’assemblen o no, d’acord?
The Tale of the Queen Who Sought a Drink From a Certain Well
(El conte de la reina que buscava una beguda d'algun pou)
“Hi havia una vegada una reina que estava malalta i que envia a cadascuna de les seves tres filles al pou a buscar aigua que l’ajudi a recuperar la salut. Les tres es troben amb una granota que els hi demana matrimoni a canvi de l’aigua, les dues primeres el refusen, la tercera no. Va portar l’aigua a casa i la mare es va curar.
La granota va anar a casa seva i li va demanar que complís la seva paraula. Li va demanar que l’acollís al costat de la seva porta, després en un cubell, després en un petit llit al davant de la llar de foc, després en un llit al costat del seu, i al final li va demanar que li tallés el cap amb una espassa que hi havia darrera del llit. Així ho va fer, i la granota es va transformar en un rei que es va casar amb ella.”
The Well of the World's End (El pou de la fi del món)
“És la història d’una nena a la que se li mora la mare i el pare es casa amb una terrible madrastra que volia desfer-se d’ella. Li va donar un tamís i li va dir que no tornés fins que no trobes el pou del final del món. Va marxar i preguntava a tothom on era el pou. Al final una dona vella li va dir on era el pou, però no va poder omplir el tamís. Va aparèixer una granota que li va dir que l’ajudaria si feia tot el que li demanés aquella nit. Ella va acceptar i la granota li va dir que podia tapar-ne els forats amb fang, i així ella podria portar l’aigua de tornada.
La madrastra es va enrabiar amb el retorn de la noia, i va instar a la noia perquè complís el que li havia promès a la granota. La granota li va demanar que el posés en els seus genolls, que li donguès sopar, que li deixés dormir amb ella. Pel matí, li va fer tallar-li el cap; i es va transformar en un atractiu príncep amb el que es va casar”
El príncep granota
La versió dels germans Grimm es força similar a les dues anteriors, amb la diferència de que la noia no li ha de tallar el cap a la granota.
“Ens explica que hi havia una princesa que tenia una bola d’or i que se li va caure al pau, jugant al seu jardí. Es va posar molt trista i del pou en va sortir una granota, que li va dir que en podria recuperar la bola (o perla) si li prometia ser la seva millor amiga i fer el que li demani: que li doni de menjar, que el deixi seure al seu costat, poder dormir al seu llit. Finalment en un acte de repugnància, la princesa l’estampa contra la paret i és aleshores quan la granota es transforma en príncep”
En les versions posteriors d’aquesta història i en un intent de suavitzar el tracte que li fa la noia a la granota, l’encanteri es trenca gràcies al petó que la bonica princesa li fa a la fastigosa granota, imatge que ens ha arribat fins als nostres dies.
Robert Chambers en va fer una versió posterior de la història l’any 1836, amb elements de cadascun de les tres variants anteriors. En aquest cas la protagonista és la filla d’una viuda que estava amassant coques i envia a la filla a per aigua. No queda aigua en el pou i es posa a plorar. Apareix la granota que li donarà aigua si es casa amb ella. Ella accepta i és la viuda que la porta a complir la seva paraula, fent que li obri la porta, li faci el sopar, la posi al seu llit, i li talli el cap amb una destral (i no una espasa). I al final també es transforma en príncep.
En català, la història és igual però rep un títol diferent: “El gripau i la princesa”.
Aquesta metàfora sobre els prínceps granota que es poden arribar a convertir en prínceps blaus, ha estat molt utilitzada al llarg dels temps. I ja sabeu el que es diu, primer hauràs de fer molts petons a granotes i gripaus, per tal de poder trobar el teu príncep blau.
Il·lustracions
Són diverses les il·lustracions que he pogut trobar sobre aquesta història. Les primeres són força antigues, la segona és de l’any 1900 i ens narra la seqüència en que la princesa troba la granota en un manatial, aquesta vegada, ja que segons les versions, es pot tractar d’un pou o un manatial on la princesa va a buscar l’aigua.
Del Walter Crane de l’any 1874 és aquesta imatge on veiém a una princesa d’època.
També antigues però amb color són les següents il·lustracions, la primera de Gustaf Tenggren i la segona de Warwick Goble.
Les següents il·lustracions són també de caire clàssic:
<
/a>
Italianes són les segünets versions d’aquest conte.
D’Holanda, Alemanya i orientals són les següents, totes elles molt interessants.
Més modernes són les il·lustracions següents, la primera de Toni Halmos.
A continuació us presento tot el conte des del punt de vista d’un bon il·lustrador: Steve Morrison.
Qui no ha somiat mai amb granotes encantades?