En Subi i l'Anna són un tàndem perfecte, un dels millors equips d'autora i il·lustrador de les nostres contrades.
En Subi, excel·lent il·lustrador, va començar sent un apassionat dels còmics i s'ha convertit en un dels millors il·lustradors catalans actuals en l'àmbit de la literatura infantil. En alguns dels seus contes es reflexen les seves arrels més "comiqueres", en d'altres els dibuixos esdevénen més suaus, més càlids
L'Anna Obiols és autora de textos amb una sensibilitat especial, una tendresa i una passío per la seva feina que es reflexa en cadascuna de les seves publicacions.
Qui no ha somiat mai en ser Peter Pan o poder viatjar per núvols i planetes? Els nostres protagonistes d'avui també ho fan de tant en tant…
Què és el que més us agrada de la vostra feina?
El que més ens agrada és poder fer projectes personals, és a dir, escriure i dibuixar sobre temes i coses que trobem interessants o ens inquieten o de les quals tenim alguna cosa a dir. També ens agrada treballar des de casa i buscar els moments i llocs per la inspiració, la concentració i la realització.
– Treballar a quatre mans és gaire complicat?
De vegades veiem les coses diferents però això ho entenem com una riquesa i ens ajuda a unificar criteris. Sempre comentem les coses i un intervé a la feina de l’altra aportant la pròpia visió. O cadascú fa la seva tasca de forma independent, un il·lustra i l’altre escriu? Cadascú fa la seva tasca quan són encàrrecs que només afecten a una de les parts. Si els encàrrecs són amb la intervenció dels dos o són propostes que generem nosaltres, sempre treballem a quatre mans.
– El fet de dedicar-se a la literatura infantil és vocacional, o la curiositat apareix amb els anys?
Pel que fa a en Subi, és il.lustrador per vocació, sempre ha dibuixat. Va començar pel còmic i la pintura i ara s’ha especialitzat en la il.lustració infantil. Això no treu, però, que s’hagi hagut de formar i contínuament s’està reciclant per tal de defensar-se en les noves exigències del mercat. Això li suposa un enriquiment alhora d’escollir tècniques i materials per a cada projecte. Pel que fa a l’Anna, tot i que li ha agradat sempre inventar i escriure històries, ella va començar a escriure com a hobby. Potser s’ho ha pres de manera més professional quan la seva trajectòria va coincidir amb la d’en Subi i van establir el tàndem que formen actualment.
– Quina va ser la vostra primera feina en el món de la literatura per a infants?
“Els colors de l’Àfrica” va ser un projecte comú que vem crear i vem presentar a un concurs. No el vem guanyar i el vem moure durant quatre anys fins que al final el va editar Beascoa. Mentrestant, però, vem editar “En Quimet i la Martina” amb La Galera.
– I per separat?
Per separat, en Subi es va estrenar amb l’àlbum il.lustrat “El meu amic en Pòtol” de Tàndem Edicions. Ell va ser el creador de tota l’obra, tant de la part literària com plàstica i amb aquesta obra va guanyar el premi Tombatossals de Literatura Infantil. L’Anna es va estrenar de manera professional amb “Els Tocacels” també de l’editorial Tàndem. Curiosament, ella també n´és l’autora i la il·lustradora.
– De quin dels vostres àlbums il·lustrat o contes us sentiu més orgullosos?
Uf! Això és difícil… De cada conte hi ha alguna cosa que t’enamora, que t’hi sents molt identificat o que sents que forma part de tu… i també hi ha alguna part millorable. En el conjunt, però, si pesen més les satisfaccions que les coses a millorar, estem contents. També és veritat que sovint hi ha errors que no depenen de nosaltres i que es podrien haver evitat i sap greu veure’ls impresos. Intentem millorar en cada nou projecte i fer-ho el millor que podem i sabem. Ens sentim orgullosos especialment del “M’AGRADA…” Ed. Terrabastall. Per a nosaltres és un projecte especial i se n’ha fet una edició molt acurada i professional. També és especial el conte “Sóc la Pau” Ed. Edebé, doncs parla d’un tema compromès com és la guerra i també ens va ser difícil trobar editor.
– Què fa el món dels infants un món tan màgic i especial?
La innocència. Aquesta capacitat tan única i especial de mirar-se el món amb ulls purs, sincers i plens de sorpresa i curiositat. Això fa que sigui especial però té com a conseqüència que els infants siguin molt crítics i exigents. I aquí hi ha bona part del repte de la nostra feina: ser, per sobre de tot, sincers. Amb la imaginació i fantasia que es vulgui però amb total sinceritat.
– Com us inspireu per escriure i il·lustrar les vostres obres?
De vegades perquè hi ha alguna cosa que ens ha captivat, l’hem interioritzat i després la treballem perquè es converteixi en una història. Això pot venir donat per una olor, una imatge, una situació al mig del carrer… Altres vegades, la inspiració l’has de buscar i t&rsqu
o;has d’enfrontar a la pàgina en blanc…
– Com sorgeixen imatges tan sorprenents i divertides com en l’àlbum de “M’agrada” per exemple?
El procés de treball que seguim, normalment, és partir d’una idea que té un dels dos i primer es treballa el text i després les imatges. En el cas de “M’AGRADA…” però, va ser al revés. En Subi havia començat a dibuixar algunes imatges que li venien de gust i l’Anna va quedar tan sorpresa de la riquesa plàstica i imaginativa que va pensar que aquelles il.lustracions havien de tenir un lligam, calia buscar-li una història. Va ser així que a partir d’aquelles tres o quatre imatges en va sortir la història.
– Una pregunta que sempre faig, quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Encara hi ha molta feina a fer. Tot i que es publica molt i potser dóna la sensació que és un sector amb força, bona part de les publicacions d’àlbums il.lustrats són traduccions. El bon planter de professionals que hi ha a casa nostra, sovint, treballa amb condicions pèssimes i encara no és una feina prou valorada. El món editorial no es pot desenganxar dels criteris comercials i això, sovint, ens allunya de la bona literatura.
– Un país amb bona literatura infantil és…
un país amb dones i homes lliures i que estimen la cultura.
– El que més i el que menys us agrada de la vostra feina és…
El que més ens agrada és poder treballar de manera conjunta en projectes que proposem nosaltres ja siguin perquè ens inquieten, ens commouen, ens estimem i volem compartir… I el que menys ens agrada són les presses. Els terminis impossibles. Les feines creatives perden part de la seva raó de ser sota la pressió del temps.
– Què és el que més admireu en la tasca professional de l’altre?
L’Anna admira d’en Subi la immensa capacitat d’adaptar-se de manera única i especial en cada projecte. Això és gràcies, en bona part, a la seva capacitat de dominar moltes tècniques i tenir molts recursos, registres i estils. Això és una riquesa que ha anat assolint amb els anys i fent quilòmetres i quilòmetres de dibuixos. En Subi admira de l’Anna la capacitat imaginativa que fa que tingui idees i visions molt semblants a les que tenen els infants, té un fil directe amb l’espontaneïtat dels nens i nenes.
– Quin era el vostre conte preferit de petits? Perquè?
En Subi era un amant dels còmics “Mortadelo y Filemon”, “Tintín”, “Espirú”… perquè havia trobat la possibilitat de viure aventures a través dels seus protagonistes. A l’Anna li agradava la caputxeta vermella i en Patufet i no sap ben bé perquè.
– Quin conte clàssic us agradaria adaptar i il·lustrar?
Hem fet l’adaptació d’en Quixot, que va ser tot un repte i que fins i tot s’ha traduït a l’hebreu. També hem fet amb La Galera les “Rondalles de Verdaguer”, o amb Baula “Contes Infantils de Mercè Rodoreda” que no han estat adaptacions pròpiament. Potser ens agradaria adaptar i il.lustrar “La caputxeta vermella” o algun dels contes de l’Andersen.
– Si fóssiu un personatge de conte serieu…
L’Anna seria una pallassa amb grans sabatots, un nas vermell que aniria en bicicleta pels terrats i les teulades i qui sap si pedalant arribaria fins a la lluna o fins algun astre encara per descobrir. O potser no arribaria enlloc però seuria enmig d’un núvol i des d’allà miraria les constel.lacions del firmament. En Subi seria en Peter Pan.
– Per poder fer un bon àlbum il·lustrat o conte cal…
una bona idea, saber traspassar bellament aquesta idea a paraules, saber enriquir amb imatges allò que diuen les paraules i tenir el temps suficient per madurar i plasmar tot allò que una obra necessita sense ni mancances ni accessoris.
– El món editorial a Catalunya és molt exigent amb autors i il·lustradors?
Hi ha de tot. El que sí que és molt comú és que les editorials estan molt lligades a les exigències del mercat i has de saber què volen. Suposem que per això és tan difícil editar projectes personals.
– He vist a la vostra web que feu activitats pedagògiques a escoles i biblioteques. En què consisteixen ben bé?
A les escoles i biblioteques hi fem sessions de CONTES DIBUIXATS. Són hores de conte on expliquem les històries que hem inventat i publicat com autors i mentre l’Anna les va explicant, en Subi les va dibuixant el mateix moment.
– És important difondre la literatura infantil arreu?
Sí, per a nosaltres també és una satisfacció perquè és una manera d’estar en contacte amb els receptors dels llibres que fem. El més important, però, més que difondre la Literatura Infantil és, com, de quina manera es difon aquesta Literatura. Pensem que els nens/es de ben petits s’haurien de familiaritzar amb els contes, amb els llibres i que la lectura, ja sigui amb imatges o amb text, hauria de ser, per sobre de tot, un plaer i no una obligació.
– Us agrada il·lustrar per a llibres de text?
És un altre concepte d’il.lustració molt més pautat i dirigit. En Subi, però, sempre es troba més còmode amb projectes més lliures on hi ha més marge per a la creativitat.
– Per acabar, quins són els vostres propers projectes més immediats?
Estem treballant amb una nova sèrie d’intèrprets amb Bellaterra Música i començarem amb la figura de PAU CASALS. També tenim entre mans un projecte d’àlbum il.lustrat sobre el tema de la llet materna. Tenim, però, projectes al calaix que de moment, no han trobat editor.
&nbs
