La salinitat de l’aigua sovint ha estat explicada de maneres molt diverses i algunes d’elles força surrealistes. Algunes llegendes bretones ens expliquen per exemple que la mar recobreix muntanyes de sal; a la badia de Saint Brieg s’explica que hi ha volcans a sota el mar que en erupció escupen flames i sal; a la comarca de Trèguier, es diu que a còpia d’engolir vaixells carregats de sal, la mar es va tornar salada… Però la història que avui ens ocupa és la història d’un molinet meravellós que va ser capaç de tornar el mar salat, tal i com el coneixem avui dia.
“Hi havia una vegada dos germans, u de molt pobre i l’altre molt ric. El pobre no tenia per menjar ni per viure, estava desesperat i en la seva deseperació, li va demanar menjar al seu germà que se’l va treure de sobre de mala manera. Desesperat va decidir anar a llençar-se al mar des del penya-segat més alt, però quan estava a punt de fer-ho va aparèixer una velleta que li va donar un molinet màgic. El molinet mol i deixa de moldre el que la persona que el té desitgi. Només segueix unes instruccions: “Molinet, mol” i “Molinet, para de moldre”. Aleshores va decidir tenir la casa dels seus somnis, el menjar que volgués, i les millors robes.
Tothom es va sorprendre de la fortuita riquesa del germà pobre, tant que fins i tot el ric se’n va estranyar. Així que va a anar a veure el que abans era pobre, i li va preguntar com havia aconseguit tantes riqueses, el pobre li va explicar i aquest li va demanar que li deixés el molinet i se’l va emportar sense saber com el podia parar. Com havia tingut mala collita, va demanar al molinet que molgués palla i al no poder parar se li va omplir tota la casa de palla, es va calar foc i se li va cremar la casa sencera.
Tothom es va enterar de la fama del molinet i un capità de vaixell li va demanar al pobre, que li va deixar i no li va poder explicar com funcionava. Dins del vaixell, el capità va demanar que molgués sal, i va moldre i moldre, i el vaixell es va ensorrar; i encara no ha parat de moldre… i és per això que l’aigua del mar és salada.”
Aquesta és la versió catalana recopilada per Joan Amades el 1979 en el llibre “Les millors rondalles populars catalanes” de la famosa història de “Perquè l’aigua del mar és salada?”. Una història maca d’explicar a grans i petits i que curiosament té uns orígens molt definits. Els voleu descobrir amb mi?
Aquesta història sorgeix a Noruega i és una faula popular d’aquell indret que apareix en Gróttasöngr o Cançó de Grotti.
La cançó de Grotti és un antic poema Nòrdic que trobem entre els poemes de Edda de Snorri Sturluson. La història narrada en aquesta cançó és força diferent de la que us he explicat primer i és narrada així:
“Skjöldr, rei de Dinamarca, tenia un fill, Fridleifr, que el va succeïr en el tro, que a la seva vegada va tenir un fill que es deia Frodi i que el va succeïr en el tro en època de l’Emeprador César August, època en la que el seu pare havia proclamat la pau en la Terra.
El Rei Frodi va visitar Suècia i al seu rei Fjölnir, li va comprar dos gegantes esclaves Fenja i Menja grans i fortes. A Dinamarca hi havia dues pedres de Molí que cap home per fort que semblés, era capaç de moure; i aquest màgic molí podia moldre qualsevol cosa que l’home desitgés. El Molí es deia Grotti, i les gegantes esclaves van ser utilitzades per moure les pedres del molí i així que aquest li concedís al seu amo, tot el que desitgés.
En venjança de l’esclavitud a la que Frodi les tenia sotmeses, les dues gegantes va començar a cantar una cançó, “la cançó de Grotii” i tothom que l’escoltava desitjava matar al rei Frodi. Tant va ser així que una multitud enfurismada liderada per un rei del mar de nom Mysing, va atacar i matar al rei.
Mysing es va emportar el molí i les gegantes, i els hi va demanar que molgués sal, va moldre tanta que el vaixell es va enfonsar i un gran remolí s’ho va emportar tot, i és per això que l’aigua del mar és salada.”
A partir d’aquesta història èpica, trobem la història de “Perquè l’aigua del mar és salada?” que va ser escrita pel noruec Peter Christen Asbjørnsen i Jørgen Moe i inclosa en el seu llibre Norske Folkeeventyr (1842-1843).
En les versions Europees, no es troba una velleta, sinó a un vell; I sovint no se li ofereix al gemrà pobre el Molinet gratuïtament, sinó que se li demana alguna cosa a canvi, o és el propi germà pobre el que demana ajuda al vell i aquest li acaba concedint el Molinet. O fins i tot que desesperat el germà pobre demana ajuda al propi diable.
També parla de que el germà ric acaba sabent els secrets del molinet I com aquest funciona, perquè el pobre li diu quan va begut, o en altres variants quan un grup de nens l’enganyen per tal de que desveli el seu secret.
El germà ric diuen que el convens perquè vengui el Molinet. Hi ha altres versions que en canvi diuen que el germà ric mai arriba a saber com funciona verdaderament I que al demanar caldo I arengades, no ho pot parar i tota la casa se li inunda.
Totes les versions, però acaben igual, que el darrer propietari del molí, s’emporta el molí en vaixell a alta mar I li demana sal, I és per això que el vaixell s’inunda i l’aigua esdevé salada.
Bonica història per explicar als nens petits quan aquests fan la pregunta de perquè l’aigua del mar és salada, a mi m’hauria agradat rebre aquesta resposta en forma de conte. I a vosaltres?
Il·lustracions
Ha resultat força complicat trobar il·lustracions d’aquesta història, ja que no destaca entre les més populars en relació als contes infantils. Tot i així, primer us porto la portada de Els poemes de Edda, i una imatge en la que apareixen les gegantes Fenja i Menja amb lespedres del molí.
La posterior il·lustració és de la versió feta a posterior per Peter Christen Asbjørnsen i Jørgen Moe en la que es veu el germà pobre suplicant-li ajuda al diable.
Pel que fa als contes, he trobat poca cosa, una portada en anglès, una en castella i una en català.
Qui pogués tenir un molinet d'aquetss a casa…