Nascut a Barcelona l’any 1958, membre d’una família nombrosa, ja de petit passava moltes estones dibuixant; i mica en mica es va anar fent camí en el món de la il·lustració, a la seva esquena: 25 anys de dibuixos i de feina per a contes, llibres, jocs, tires còmiques i revistes com el Cavall Fort. Una persona de la que ben segur qualsevol il·lustrador hi tindria alguna cosa a aprendre. Dibuixos molt personals i molt tendres que fan del seu un estil propi.
– Quants anys fa que et dediques al món de la il·lustració infantil?
25 anys
– Quan vas decidir que seria la teva professió?
Sempre ho havia volgut, no tenia res més al cap
– De petit ja se’t donava bé dibuixar?
Be, no se si ho feia massa be però m'hi passava el dia i quan anava a l'escola era el "dibuixant" de classe.
– Il·lustrador s’hi neix o t’hi fas amb els anys?
És un ofici i com a tal has de fer un aprenentatge que s'allarga fins que s'hi posa fi. Però s'ha de tenir un mínim d'aptituds pel dibuix, ser mol curiós i tenir moltes ganes de explicar coses, si no res de res…
– Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Interpretar escenes, emocions……el repte del paper en blanc….dibuixar amb la plumilla… aconseguir dibuixar el que tinc al cap…
– Si no fossis il·lustrador series…
Cuiner o bomber…..o músic
– Treballar per una revista de tan prestigi com el Cavall Fort que significa per a un professional del món de la il·lustració?
Per a mi Cavall Fort es un referent cultural i estètic. A casa de petits hi estàvem inscrits i quan el rebien era una festa…dibuixar-hi i col·laborar-hi va ser per a mi com per un músic tocar per primera vegada al Palau de la Música.
– Quina va ser la teva primera feina com a il·lustrador?
Dos llibres de text per la Ed. Barcanova, que just en aquell moment s'acabava de crear i estaven fent els seus primers llibres.
El seu primer director, Joan Agut, va creure en mi em va encarregar les il·lustracions pera a dos llibres de lectures
– Has publicat moltíssimes coses, de quin dels teus contes o treballs et sents més orgullós?
BUf no ho sé, hi han llibres que hi tinc un especial "carinyu"…. però si he d'escollir em quedo amb l'últim, com dèiem això es un ofici que vas aprenent.. sembla que l'últim serà millor que el penúltim….
– És divertit o resulta carregosa la feina de treballar en una tira còmica setmanal?
Les faig de 4 en 4…. mai una de sola….. és un llenguatge molt diferent que el de la il·lustració… be es com fer un "kit-kat" .. em diverteix.
– El món dels infants és especial per..?
NO sé jajajaja, jo el veig amb moltes possibilitats, ampli , fresc, no estan viciats……i treballar-hi obliga a un esforç de generositat molt sa…."l'artista esdevé terrenal"
– Si fossis nen, quin conte t’agradaria que t’expliquessin?
"L' illa del tresor" de Stevenson i "David Coperffield" de Dickens
– Una pregunta que sempre faig, quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
No ho sé… fa 25 anys que m'hi dedico i sempre han dit que hi hi a crisis…es com lo del temps, fa mal temps quan plou?…l'única cosa que si que dic amb rotunditat es que som un país intel·lectual i culturalment molt pobre i el resultat d'això es el que es.
– Un país amb bona literatura infantil és…
si es fa servir es llegeix i agrada a qui ha d'agradar i fa feliç, es un país sa….
– Creus que els il·lustradors són un col·lectiu valorat professionalment a Catalunya?
No es coneix, per tant es difícil de ser valorat…
-Quin era el teu conte preferit de petit? Perquè?
No n'hi havia un de sol….però recordo que m'agradaven els que sortien animals.
– Quin conte clàssic t’agradaria il·lustrar?
Tots els que m'agraden que son molts…….amb un Dickens seria feliç.
– Si fossis un personatge del món de la literatura infantil series…
jajaja.. no sé…. algun que tingues molta gana!!
– Per poder fer una bona il·lustració necessites…
paper fabriano 350grms 50% cotó, tinta xina, llapis de mina HB, plumilles, aquarel·les, aigua, cafè , caramels, galetes…..bon humor…..i un bon text!!!!
– Per acabar, quins són els teus propers projectes professionals més immediats? Se’n pot saber alguna cosa?
Algun clàssic més…. , seguir amb el diari, algunes coses que no puc dir…i una carpeta plena d'idees que no se si obrir-la.
Moltes gràcies Francesc. Fins aviat!