Il·lustrador des de 1995, en Valentí Gubianas es caracteritza pel seu estil dolç, divertit, original, tendre… De Navàs i amb uns pares que tenien una merceria, d’aquelles de tota la vida, de betes, fils, botons i llaços. Llaços com el de la Rateta que escombrava l’escaleta, que probablement en la seva versió anava a la merceria dels seus pares a comprar el seu bonic llacet de color rosa.
Amb en Valentí hi ha dues coses que ens uneixen: la fascinació pels Reis Mags i el conte de la Rateta escoltat a la veu de les nostres mares. Però per sobre de tot, un il·lustrador amb contes i llibres per a infants que té la capacitat de transmetre amb un dibuix el que molts no saben expressar en paraules…
– Quan erets petit, ja destacaves per dibuixar bé?
M’agradava molt dibuixar i juntament amb fer cabanes i jugar a futbol era el que més m’agradava, però no destacava especialment en el dibuix. Recordo que m’agradava molt quan em deixaven improvisar el dibuix, Odiava, m’avorria molt haver de copiar. A casa hi ha molt bons dibuixants.
– Quan vas decidir que volies ser il·lustrador?
Quan estava a l’Escola Massana hi havia una assignatura que es deia il·lustració i jo vaig veure que per allà em podia espavilar. Un mestre em va animar a treballar-m’ho. Vaig deixar els estudis per provar sort a les editorials sense tenir clar si me’n sortiria i ni tan sols si era la meva vocació.
– Et va resultar difícil fer-te un lloc en aquest món?
A mi em costa cada dia. Al principi venien les feines molt lentament, a mesura que passa el temps han vingut encàrrecs mes regularment , mes interessants i més variats. Hi ha molta diferència d’ara vist al principi.
– Quants anys fa que t’hi dediques i com va començar tot?
Vaig fer-me un book, segons m’havien indicat en una xerrada a l’APiC i el vaig anar passejant a les editorials. A l’Editorial Junior hi havia l’Elena O’Callaghan d’editora i es va arriscar a que jo il·lustrés el meu primer llibre. Això va ser l’any 1995. A partir de llavors he treballat regularment en això.
– Com és el teu lloc de treball?
Treballo a la Rectoria del Mojal que és un poblet de 20 cases al costat de Navàs al Bages, que és on visc. Davant meu hi ha camps i arbres. Estic contentíssim del lloc on treballo. M’ha marcat molt treballar en aquest espai.
– Com t’inspires per a fer els teus dibuixos?
Doncs llegeixo el text, m’amaro de la historia i el fons que explica i miro d’anar més enllà del text, sempre tenint present el sentit que li volia donar l’autor a la història. Llavors, si cal, busco documentació i començo a fer molts esbossos de totes mides. Finalment treballo el dibuix a la mida que haurà d’anar.
– Sempre utilitzes la mateixa tècnica plàstica per a les teves il·lustracions?
Va per èpoques. He anat passant d’una tècnica a l’altra. Vaig començar utilitzant tinta xinesa i aquarel·la, després anil·lina , més tard guaix i ara treballo amb acrílic. També, segons l’encàrrec puc fer servir l’oli o l’ordinador. Però on em trobo mes còmode es amb el llapis i els pinzells.
– He vist que tens llibres per a nens més grandets i altres més estil conte, per a quin públic t’agrada més dibuixar?
No m’ho plantejo, però veient els encàrrecs que em venen, sembla que em trobo còmode amb primers lectors. Tot i que constantment rebo encàrrecs d’originals per adults.
– Has fet un conte dels Reis Mags, va resultar màgic i divertit donar una imatge concreta a tantes com en tenen aquests tres personatges al cap dels nens?
He viscut la festa dels reis molt a fons tota la vida. Tan a casa meva, com a la botiga dels meus pares com al poble, a Navàs, que es una festa molt especial. Per tant va ser com crear uns personatges que ja coneixia molt i em permetien molta màgia i llibertat.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
No ho sé gaire. Amb el temps he vist que no n’encertava ni una i prefereixo que opinin els experts en el tema que n’hi ha de boníssims, alguns molt amics meus.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país que s’estima i vol créixer.
– Si fossis un personatge de conte series…
Ostres no ho sé, no m’ho he plantejat mai!!! Ho pensaré.
– Quin era el conte que més t’explicaven quan erets petit? Qui ho feia?
La meva mare m’explicava “La rateta que escombrava l’escaleta”. Sempre duia un llacet que l’havia comprat a la botiga dels meus pares. Però també recordo com els meus avis em narraven en forma, quasi de conte, fragments dels Pastorets de l’Ametlla de Merola. Uns Pastorets centenaris però, per mi encara ara, màgics.
– Si poguessis decidir il·lustrar un clàssic de la literatura infantil seria… perquè?
La Caputxeta. Per mi es un personatge molt simple però que dona moltes possibilitats.
– T’agradaria escriure el text de les teves pròpies il·lustracions?
Ho vaig intentar fins que em vaig adonar que hi havia gent que en sabia molt de fer això i tenia por de fer molt el ridícul. No descarto tornar-ho a provar, però com moltes coses de la vida cal formació, constància i saber-ne.
– Quins són els teus propers projectes a nivell professional? Se’n pot saber alguna cosa?
Estic fent uns llibres de text, preparant un parell d’exposicions, tinc diversos originals per a particulars i el disseny de les carrosses dels reis de l’Hospitalet de Llobregat.
Les imatges són de le
s carrosses de la cavalcada del 2007, són precioses… màgiques.
De nou gràcies per un Trompeta fascinant!