“Hi havia una vegada un sabater que ja era molt gran i que la feina ja no li sortia ni gaire bé, ni gaire de pressa. No tenia diners i un dia es va quedar treballant fins molt tard perquè havia d’acabar unes sabates per a un ric, i al final va decidir acabar-les l’endemà al matí. Quan es va llevar, va anar a l’obrador i va veure que les sabates estaven acabades. Quan les va recollir l’home ric, va estar tan content que li va pagar trenta vegades més.
Al dia següent li va passar el mateix amb les sabates que tenia a mig fer. I així fins que va córrer la veu, i tothom volia unes sabates fetes pel sabater. I va ser així com el sabater s’acabà convertint en un home ric.
El sabater i la seva dona, encuriosits per esbrinar qui era que els ajudava a fer les sabates, es van amagar una nit a l’obrador on no els podria veure ningú. Quina va ser la seva sorpresa quan van veure que a les 12 en punt de la nit apareixien baixant per la xemeneia una colla de follets que van fer la feina pendent del sabater. Per tal d’agraïr-los el que estaven fent per ells, el sabater i la seva dona els hi van fer uns vestits nous i unes sabates també noves i els hi van deixar a l’obrador.
L’endemà al matí següent van trobar una nota dels follets que els hi prometia que mai els hi faltaria de res perquè havien estat molt agraïts; però que a partir d’aleshores marxarien a voltar pel món a ajudar a altres persones que ho necessitessin."
Aquesta és la història de “Els follets sabaters” o de “El sabater i els follets”, sigui com sigui és un conte molt bonic i màgic que en el fons ens demostra que hi ha follets que no són tan dolents com sovint ens fan creure.
Però quin és l’origen d’aquesta història? D’aquests personatges?
Aquest conte és un conte provinent del folklore alemany i que ens narra la història d’un sabater ajudat per uns personatges típics de la mitologia de nans i follets alemanya: els Heinzelmännchen, una espècie d’éssers semblants els nans, però que per la traducció que es va realitzar a l’anglès van rebre el nom de follets, estan així relacionats amb els Brownies escocesos; fet que ha provocat que se’ls conegui com a follets.
Els Heinzelmännchen són unes estranyes criatures que van despullats (és per això que el sabater els hi regala bonics vestits) i que ajuden a aquelles persones que ho poden necessitar, ja sigui perquè necessiten diners o menjar.
Aquesta història va ser recopilada per primera vegada pels famosos germans Grimm, com, al primer de tres contes entorn aquests personatges. Aquesta història la podem trobar en la seva obra Grimm’s Fairy Tales sota el títol de “Die Wichtelmänner". Margaret Hunt l’any 1884 en va fer la traducció a l’anglès sota el títol de “The Elves”.
El tema central d’aquesta història és molt recurrent en el folklore europeu. Són moltes les històries que ens expliquen el que els hi pot passar a aquelles persones que han estat ajudades pels “follets” i que a canvi d’aquesta ajuda no els hi agraeixen amb roba.
En català també tenim la nostra pròpia versió amb tot un seguit d’interessants variants. La història ha estat recollida per Joan Amades l’any 1949 i ens explica que en un principi el sabater no explica a la seva dona el que li ha passat amb les sabates, la dona per cert, rep el nom de Marieta. Però el curiós és la descripció que ens fa dels follets protagonistes del conte: no feien més d’un pam, tenien unes barbes llargues i uns ulls molt vius i riallers. Als peus portaven uns peücs molt divertits de color vermell i no portaven cap més roba. Per tant, en la història catalana, el sabater no els hi fa sabates perquè ja en tenen, però sí que és veritat que la seva dona els hi fa els vestidets. Els follets ja no tornen mai més en aquella casa perquè han estat descoberts, però els compensen dient-los que mai els faltarà res.
Ja veieu, a vegades també hi ha follets bons… Així que ja cal que sigueu agraïts amb ells.
Il·lustracions
Són moltes les il·lustracions i portades de contes que he trobat entorn a aquesta història. Tot i així, ninguna d’origen català. Començant com sempre amb les versions més clàssiques, la primera imatge del 1886 per Lucy Crane, les següents també en blanc i negre són d’un llibre de l’any 1914.
Les següents també en blanc i negre, la primera d’elles de procedència germànica de George Cruikshank publicada el 1823.
Les següents il·lustracions ens fan un petit relat de la història. Aquesta vegada ja en color.
Portades amb el títol en anglès són les que més destaquen d’aquest relat. Mireu-les, hi ha de curioses, divertides, clàssiques, originals… per a tots els gustos i colors.
Per acabar una portada alemanya de la història.
