“Vet aquí una vegada hi havia…
– Un rei! – diran tot seguit els meus petits lectors.
– No nois, us heu equivocat. Una vegada hi havia un tros de fusta.”
Així comença un dels contes més coneguts i famosos de tots els temps, però d’on prové i qui en té l’autoria? D’origen italià i amb finalitat didàctica Carlo Collidi (pseudònim de Carlo Lorenzini ) va crear l’any 1881 Le avventure di Pinocchio. Originàriament les aventures del titella de fusta apareixien cada setmana en format fulletó en un diari infantil anomenat Giornale dei Bambini, dirigit per Ferdinando Martini. En aquest diari, les aventures de Pinotxo apareixien sota el títol Historia d’un Burattino (Història d’una joguina) . Els fulletons en els diaris eren una forma molt popular a l’època de publicar històries per capítols i així despertar l’interés del públic. La primera vegada que va aparèixer el personatge que avui ens ocupa fou el 7 de Juliol del ja esmentat any 1881. Les aventures del ninot de fusta van tenir un èxit tan gran que l’any 1883 va ser publicat per l’editorial Felipe Piaggi un volum que recollia totes les històries publicades al Giornale dei Bambini d’en Pinotxo.
Però de fet, la primera edició de les aventures i desventures d’en Pinotxo no acabava com tots coneixem, és adir, no s’acabava convertint en el desitjat fill humà que tan volia Gepeto; sinó que acabava morint a causa de les seves entremaliadures.
Molts admiradors de l’obra van escriure cartes a l’editor d’aquesta demanant que sisplau Collidi en canviés el final, i donés una altra oportunitat a Pinotxo.
Degut a la bona acollida de que va gaudir el llibre, Collidi en va escriure una segona part sota el títol: Pinotxo al país de les joguines.
Ha estat un dels contes més populars de tots els temps, i tot i no considerar-se com un conte clàssic o de tradició oral, s’ha fet un lloc en les prestatgeries de contes de tot el món; traduint-se així a més de 260 idiomes i dialectes, editat unes 187 vegades, se n’han fet pel·lícules, sèries de televisió, sèries de dibuixos animats i representacions teatrals. Tot un èxit.
Però d’on es va inspirar realment Collidi? L’any 1836 Alessandro Parravicini publica el Gianetto, com a col·lecció de contes i reflexions morals i instructives que tenen com a finalitat la formació del lector. Va tenir tan èxit que fou adaptat com a llibre escolar. Carlo Collidi influenciat per aquesta obra es va iniciar en el món de la literatura infantil amb la sèrie Gianettino l’any 1878; però no va ser fins la publicació de les històries d’en Pinotxo que la seva obra no va agafar popularitat real.
Perquè aquest conte tot i no ser-ho se la considerat com a popular? Doncs bé, la resposta a aquesta pregunta és força senzilla, només cal parar atenció en els elements de l’obra.
Trobem aspectes propis de la tradició popular, com:
– Elements màgics (un tros de fusta que cobra vida).
– Ambient pobre, element recurrent molt utilitzat en tantes i tantes històries.
– Perills, proves i riscos: el protagonista és engolit per un tauró (no una balena) i n’acaba sortint il·lès.
– El canvi de conducta o maduració del personatge principal és un altre dels elements característics dels contes populars.
– Les fades i el grill.
Diuen fins i tot, i com a curiositat, que el personatge de Pinotxo va inspirar a Osamu Tezuka per tal de crear el seu ja famós: Astroboy.
La fama definitiva també va ser en part gràcies a Disney, que l’any 1940 va fer-ne la pel·lícula, evidentment escurçada i versionada de la història original.
Ara ja acabo recordant-vos: aneu amb compte en no dir mentides que us creixerà el nas…
Il·lustracions
Per començar us vull portar les il·lustracions originals de la primera edició de l’obra de Pinotxo de l’any 1883, fetes per Enrico Mazantti.
També clàssiques són les de l’il·lustrador Carlo Chiostri, molt similars a les anteriors, i probablement pràcticament contemporànies.
Attilio Mussino també en va fer la seva pròpia interpretació d’en Pinotxo.
Roberto Innocenti fou un altre il·lustrador italià que va decidir versionar aquesta obra.
Ara us presento una sèrie d’il·lustracions i portades italianes on aquest petit personatge de fusta s’ha convertit en tot un mite de la literatura infantil del seu país.
Protagonista de diferents pel·lícules, el recordem de la forma Disney, però també hi ha altres.
Imatges, il·lustracions i portades d’arreu del món, ens presenten les diferents concepcions que hi ha arreu del món d’aquest personatge: des de l’Orient fins a l’Occident. No tenen desperdici, mireu… Versions serioses, sarcàstiques, mangues o humorístiques, quina us agrada més?
Fins i tot un segell rus de l’any 1992 està dedicat a aquest personatge.
Aquest article m’agradaria dedicar-lo a un nen que si veiés totes aquestes il·lustracions al·lucinaria. Es tracta d’un actual alumne meu que està obsessionat amb el Pinnochio i que segons ells, ho és ell mateix, i el seu pare Gepeto… Què us sembla? Ai que et creixerà el nas…