Elefant Trompeta

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008)

Hola a tots i totes! Vaig descobrir aquesta història gràcies a que un nen de l'escola va portar un dia un conte de l'Editorial Combel on hi havia quatre contes clàssics i s'explicaven en un CD. Em va encantar la versió, així que us la porto avui però de manera individual.

ELS FOLLETS SABATERS, Sebastia Serra, Editorial Combel, Col·lecció El cavall Volador, Sèrie Galop (2003) –> No és la primera vegada que us porto un clàssic d'aquesta col·leccció i n'estic ben segura de que no serà pas l'última. Una col·lecció que a part de bons títols i bones adpatacions, compta en els il·lustradors més importants del panorama català actual. En aquest cas en Sebastià Serra, un magnífic il·lustrador, amb un estil més depurat cada dia. M'encanta!

Fins aviat!

“Hi havia una vegada un sabater que ja era molt gran i que la feina ja no li sortia ni gaire bé, ni gaire de pressa. No tenia diners i un dia es va quedar treballant fins molt tard perquè havia d’acabar unes sabates per a un ric, i al final va decidir acabar-les l’endemà al matí. Quan es va llevar, va anar a l’obrador i va veure que les sabates estaven acabades. Quan les va recollir l’home ric,  va estar tan content que li va pagar trenta vegades més.
Al dia següent li va passar el mateix amb les sabates que tenia a mig fer. I així fins que va córrer la veu, i tothom volia unes sabates fetes pel sabater. I va ser així com el sabater s’acabà convertint en un home ric.
El sabater i la seva dona, encuriosits per esbrinar qui era que els ajudava a fer les sabates, es van amagar una nit a l’obrador on no els podria veure ningú.  Quina va ser la seva sorpresa quan van veure que a les 12 en punt de la nit apareixien baixant per la xemeneia una colla de follets que van fer la feina pendent del sabater. Per tal d’agraïr-los el que estaven fent per ells, el sabater i la seva dona els hi van fer uns vestits nous i unes sabates també noves i els hi van deixar a l’obrador.
L’endemà al matí següent van trobar una nota dels follets que els hi prometia que mai els hi faltaria de res perquè havien estat molt agraïts; però que a partir d’aleshores marxarien a voltar pel món a ajudar a altres persones que ho necessitessin."

Aquesta és la història de “Els follets sabaters” o de “El sabater i els follets”, sigui com sigui és un conte molt bonic i màgic que en el fons ens demostra que hi ha follets que no són tan dolents com sovint ens fan creure.

Però quin és l’origen d’aquesta història? D’aquests personatges?
Aquest conte és un conte provinent del folklore alemany i que ens narra la història d’un sabater ajudat per uns personatges típics de la mitologia de nans i follets alemanya: els Heinzelmännchen, una espècie d’éssers semblants els nans, però que per la traducció que es va realitzar a l’anglès van rebre el nom de follets, estan així relacionats amb els Brownies escocesos; fet que ha provocat que se’ls conegui com a follets.

Els Heinzelmännchen són unes estranyes criatures que van despullats (és per això que el sabater els hi regala bonics vestits) i que ajuden a aquelles persones que ho poden necessitar, ja sigui perquè necessiten diners o menjar.

Aquesta història va ser recopilada per primera vegada pels famosos germans Grimm, com, al primer de tres contes entorn aquests personatges. Aquesta història la podem trobar en la seva obra Grimm’s Fairy Tales sota el títol de “Die Wichtelmänner". Margaret Hunt l’any 1884 en va fer la traducció a l’anglès sota el títol de “The Elves”.

El tema central d’aquesta història és molt recurrent en el folklore europeu. Són moltes les històries que ens expliquen el que els hi pot passar a  aquelles persones que han estat ajudades pels “follets” i que a canvi d’aquesta ajuda no els hi agraeixen amb roba.

En català també tenim la nostra pròpia versió amb tot un seguit d’interessants variants. La història ha estat recollida per Joan Amades l’any 1949 i ens explica que en un principi el sabater no explica a la seva dona el que li ha passat amb les sabates, la dona per cert, rep el nom de Marieta. Però el curiós és la descripció que ens fa dels follets protagonistes del conte: no feien més d’un pam, tenien unes barbes llargues i uns ulls molt vius i riallers. Als peus portaven uns peücs molt divertits de color vermell i  no portaven cap més roba. Per tant, en la història catalana, el sabater no els hi fa sabates perquè ja en tenen, però sí que és veritat que la seva dona els hi fa els vestidets. Els follets ja no tornen mai més en aquella casa perquè han estat descoberts, però els compensen dient-los  que mai els faltarà res.

Ja veieu, a vegades també hi ha follets bons… Així que ja cal que sigueu agraïts amb ells.

Il·lustracions
Són moltes les il·lustracions i portades de contes que he trobat entorn a aquesta història. Tot i així, ninguna d’origen català. Començant com sempre amb les versions més clàssiques, la primera imatge del 1886 per Lucy Crane, les següents també en blanc i negre són d’un llibre de l’any 1914.

    
Les següents també en blanc i negre, la primera d’elles de procedència germànica de George Cruikshank  publicada el 1823.

Les següents il·lustracions ens fan un petit relat de la història. Aquesta vegada ja en color.

    
Portades amb el títol en anglès són les que més destaquen d’aquest relat. Mireu-les, hi ha de curioses, divertides, clàssiques, originals… per a tots els gustos i colors.

           
Per acabar una portada alemanya de la història.

TOT UN MÓN DE CONTES, Aro Sainz de la Maza i Josep Maria Hernández Ripoll, Editorial Molino (2008) –> Després de la seva primera part “Contes de tots colors”, ha sortit fa pocs mesos a les llibreries Tot un món de contes, un nou recull de contes populars d’arreu del món explicats per persones que els han viscut a la seva pròpia pell.

Fins aviat!

Després d’uns dies d’estrès i probes, i una tarda de remenar, canviar, i arreglar amb el nou sistema, per fi podeu veure la nova imatge del Trompeta, més moderna, més dinàmica, i que espero que us agradi més.

Uns canvis que espero ens portin  a una millor època, si és possible,  d’aquest “Més que un Bloc”.

Personalment, m’hi haig d’acabar d’acostumar, però què us sembla a voslatres? Necessito opinions…

Fins aviat!

Hola a tots i totes! Fa unes setmanes preparant la meva llista de Reis vaig anar a l'Abacus i vaig descobrir a la secció de joguines una marca molt especial: HAPE, em va sorprendre sobretot la seva col·lecció de joguines de Bambú, els seus cotxes de carreres fets amb canya de Bambú em van semblar genials, d'allò més autèntics.

El seu lema: Nosaltres fem als infants feliços! Per fer-ho s'adapten a les seves necessitats i demandes creant joguines genials. 

Buscant a la seva web, he vist que tenen altres col·leccions i que també estàn força bé, tot i que personalment em quedo amb els cotxes de bambú. Us deixo algunes imatges a continuació.

Hola a tots i totes! Sön dos els contes que us porto avui sota aquest títol, històries de personatges que es creuen, històries paral·leles, històries explicades des de dos punt de vista molt diferents…

RUGITS I ORELLES, Chen Chi-Yuan, Thule Edicions (2008) –> Aquesta història són dues històries diferents fins que els dos personatges es troben i es transforma en una sola. S'inicia el conte com un conte partit literalment parlant, ja que les planes estan tallade sper la meitat i on ens explica les dues vides, la del caçador i la del que és caçat, la del lleó i el conill. Dos enemics naturals que trenquen amb totes les normes establertes i es converteixen en els millors maics del món, i que a partir d'aleshores les dues històries paral·leles desapareixen i es converteixen en una de sola.

Un conte sobre el trencament dels estereotips i les normes prefixades.

DOS RATONES, UNA RATA Y UN QUESO, Claudia Rueda, Océano Travesía Editorial –> Dos petits ratolins veuen un formatge deliciós. És aleshores quan comencen les disputes per decidir per a qui dels dos és; però el que no saben els dos ratolins és que a l'altra banda del formatge hi ha una ratota que es vol fer també amb el formatge i que els hi proposarà una manera de repartir-se'l.

Divertit i curiós, ens fa pensar en les maneres que tenen els infants de resoldre els seus problemes…

Fins aviat!

L'Óscar Sardà és un il·lustrador emergent, autor de la saga El Follet Oriol publicat per Barcanova, com molts il·lustradors vol consolidar-se en aquest món on fa cinc anys que s'hi dedica. Un món a vegades difícil i fins i tot, tancat, però en el que amb insistència i talent t'hi pots fer un lloc.

Cinèfil empedernit, fan d'en Tintín i amb el seu fill Oriol com el seu principal admirador, un il·lustrador amable i que ha regalat a aquest Bloc la seva versió del Trompeta. Des d'aquí, de nou gràcies!

Us deixo amb una entrevista d'allò més interessant amb un il·lustrador que com sempre té moltes coses a dir:

Quants anys fa que et dediques al món de la literatura infantil?
Al voltant d’uns cinc anys, des de la publicació del primer conte del meu personatge el follet Oriol, encara que abans ja havia treballat esporàdicament en projectes dirigits al públic infantil – juvenil.

Com vas decidir-te a fer-ho? Com van ser els teus inicis?
Ja de ben petit vaig mostrar el meu interès pel còmic infantil i juvenil; sobretot pels fascinants personatges creats per l’escola franc-belga que gràcies a publicacions com Cavall Fort , entre d’altres, arribaven al nostre país en lliuraments periòdics. Hergé i l’univers que va idear per al seu personatge més emblemàtic, Tintin, van ser sens dubte determinants per a decidir-me per la il·lustració infantil-juvenil.

Pel que fa referència als meus inicis, vaig començar a dibuixar publicant una sèrie de tires humorístiques que narraven les peripècies d’uns nens de l’antiga Unió Soviètica que duia per títol “La panda Rusa”. Després vaig combinar treballs publicitaris amb la creació de mascotes de divers registre com Tot &Buma per la firma Prenatal.

És complicat dibuixar per a nens?
Jo no diria que sigui especialment complicat. El públic infantil és molt agraït i et permet una gran llibertat artística a l’hora de crear els personatges I l’entorn en que es mouen. El que si que destacaria és l´ especial cura que l’autor ha de mostrar en l’apartat d’aquells temes o actituds que poguessin resultar inoportunes per als nens I que òbviament un sentit comú em fa eludir.

 Què ha suposat per tu el Follet Oriol en la teva carrera d’il·lustrador?
La major satisfacció en la meva carrera fins al moment. Més encara si tenim en compte que el personatge està inspirat en el meu fill Oriol. El follet Oriol , el meu “fill predilecte” , és un projecte que m`ajuda a ser més feliç  I en el qual tinc dipositades fermes esperances.

Per ser un bon il·lustrador cal…
Primer tenir una dosi de paciència important. Dibuixar molt, ser un bon observador de tot quant ens envolta i per descomptat tenir una mica d’imaginació. També crec que pot ser determinant posseir una mínima disposició natural a dibuixar, i això ho faria extensible a qualsevol manifestació artística.

Com és el teus espai de treball?
Lluminós, espaiós i y “abarrotat” de llibres, còmics y moltes, moltes pel·lícules(el cine és l’altre de les meves grans passions).

Veig que els teus dibuixos sovint estan pintats per ordenador. Què t’agrada més dibuixar o il·lustrar? Quines tècniques utilitzes?
M’agraden totes les fases de la creació gràfica, encara que reconec que és en el dibuix on em sento més còmode. Per a mi dotar de vida un full en blanc és el més gratificant de la meva professió. No obstant això, en la il·lustració per nens, el color és fonamental per a acabar de dotar de volum, textures i llums qualsevol obra.
Quant a la tècnica emprada en els meus primers treballs dibuixava amb llapis de grafit I entintava amb tinta xinesa usant plumilla I pinzell. També he utilitzat pastís, aquarel·les i sanguina. Actualment he incorporat la tècnica digital  encara que segueixo fidel al plantat del dibuix amb llapis de grafit.

Com t’inspires a l’hora de crear un personatge?
Primer de tot imagino la seva personalitat; quins traços el definiran com elements diferencials i tanmateix el dotaran de caràcter. A partir d’aquí comença per a mi l’autèntic repte de dibuixar:el full en blanc esperant un primer esbós, que poc a poc s’anirà polint fins aconseguir el personatge desitjat.
 
El teu il·lustrador preferit és…
Em resulta molt difícil quedar-me amb un sol. Però per tota la seva contribució a la literatura infantil i al “icona” cultural que va crear em quedaria amb Hergé, pare del reporter aventurer  Tintin.

On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració infantil?
De fet seguir en la línia que duc, consolidant a poc a poc la meva carrera, veient créixer la meva sèrie del follet Oriol i per descomptat, abordant nous reptes editorials.

Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Crec que és bastant òptima, encara que per descomptat millorable. La literatura infantil del nostre país fa ja bastant temps ha de competir amb altres mitjans d’entreteniment que  segons el meu parer no tenen gens a veure amb la cultura com són les consoles de videojocs, el bombardeig de sèries televisives tallades pel mateix patró, la pròpia televisió que viu els seus pitjors moments com a ens cultural i lúdic, etc.
Pel que fa als edi
tors, haurien de fer un esforç major per a potenciar als nostres nous valors i així ser mes competitius també a nivell internacional.

Un país amb bona literatura infantil és…
Un país que formarà als seus lectors mes petits i els donarà les eines per gaudir plenament de la lectura quan siguin mes grans, sempre amb una mirada tendre capa a les seves primeres lectures d’infància. Un país en definitiva,capdavanter.

De petit, quin conte t’explicaven? Quin era el teu preferit?
Dels clàssics el que em ve a la memòria, el que sempre m’ha fascinat és el de “els fesols màgics”.

Si fossis un personatge de conte series…
El follet Oriol, per descomptat, entremaliat, aventurer, valent i que sempre pateix una mica per a aconseguir l’èxit en la seva aventura

T’agradaria il·lustrar contes infantils clàssics? Quin voldries que fos el primer? Perquè?
M´encantaria. Potser el que he esmentat abans del fesols màgics del gran Andersen. M’agrada l’escenari on succeeix l’aventura, per sobre dels núvols amb el protagonista escalant les enormes branques de la planta dels fesols, el gegant, en fi, l’aventura en estat pur.

Hola a tots i totes!

Aquest és un article que faig no per mi, sinó per la meva parella que porta des de dilluns insistint, i si no ho publico jo, ho farà ell, així que us explico:

Dilluns passat el Trompeta i jo vem sortir a la web Diari de Barcelona, en un reportatge sobre el Bloc que van venir a grabar el passat mes de Setembre o Octubre. El tema ha tardat una mica però a tothom li ha agradat molt el resultat.

Us passo els links de la web i del bloc. Ja em direu que us sembla.

Fins aviat!

Il·lustració de l'Elefant Trompeta (2008). Llapis de color