“Hi havia una vegada un frare que es passava la vida fent camí pels pobles i poblets de Portugal. Sovint demanava almoina i alguna cosa per menjar. Però una nit va arribar a una masia de pagesos que no li van voler donar res.
El frare va dir que s’acontentava amb poc i que si li permetien es faria una sopa de pedra. Li van deixar una olla, va omplir-la d’aigua, i hi va tirar la pedra. Els pagesos vinga a riure, i el frare esperava que arrenqués el bull. Va pensar que estaria millor amb una micona de cansalada i li van donar, després sal, unes fulles de col, xoriço…
Finalment va quedar una sopa d’allò més bona i gustosa; i el frare se la va menjar sense deixar només que la pedra. Els pagesos van preguntar què en faria amb la pedra, i el frare d’allò més convençut va dir que se la guardaria per a la propera sopa”
Aquesta és la història Sopa de pedra, de fet és la seva variant portuguesa, ja que s’afirma que la procedència d’aquesta història és d’aquest país; concretament de Almerim. Diuen que en aquest indret no hi ha restaurant que s’aprecií que no tingui a la seva carta la tan famosa sopa de pedra.
Curiós és que d’aquets conte popular a Portugal se’n va fer una versió adaptada a Catalunya, popularitzada per una cançó d’en Xesco Boix, músic infantil nascut als anys 40, que al 1971 va crear el grup “Ara va de bo”, grup dedicat a la recuperació i a la creació de noves cançons infantils.
“El protagonista d’aquesta història és un soldat que torna després de la guerra d’haver passat molta gana i misèria. De camí cap a casa, passa per un poble on demana menjar, però ningú no li vol donar. Aleshores es posa a la plaça del poble a cuinar una sopa de pedra. Els nens del poble de seguida s’arremolinen al seu voltant, i el soldat li demana a un una cassola, un altre li en porta un ós de pernil, cebes, confit, sal… Un seguit d’aliments que els nens porten de les seves cases i que acaben donant com a resultat una bona escudella.
El soldat generós, decideix compartir amb tots els nens i nenes el resultat de l’escudella, així que els demana que vagin a buscar una cullera i un plat per a donar-los. Finalment va acabar compartint la sopa amb tot el poble, després d’haver-ne après ben bé la lliçó.”
Curiosament en la versió catalana, el protagonista acaba sent generós i en la portuguesa no. Sigui com sigui, tenim altres versions. Al nord d’Europa i als països Escandinaus trobem la mateixa història sota el títol “Sopa de clau”, en que el protagonista és un sense sostre a la recerca d’allotjament i menjar, que convens a una vella de que cuinarà una excel·lent sopa de claus si li deixa alguns ingredients que li calen.
A l’Europa de l’Est trobem una altra història molt similar a dels països nòrdics, però amb un nom diferent: Sopa de Destral.
A altres contrades es pot conèixer també com Sopa de fusta o Sopa de botons.
Quin és el significat, la moralina d’aquesta història? Ens ve a dir, que si tots cooperem i posem una mica de la nostra part, del no res, en podem obtenir un resultat molt positiu. Ja que com ens explica la història d’una pedra i aigua, hem obtingut una sopa d’allò més bona.
Aquesta història es podria considerar com la faula de “El vestit Nou de l’Emperador” a l’inversa; de que res pot acabar resultant alguna cosa al final. La pedra és només el catalitzador per fer que tots els del poble comparteixin part del que tenen per un objectiu comú, que sense l’arribada d’aquest foraster i de la seva sopa de pedres, no hauria estat possible.
Per anar acabant us deixo amb la recepta original de la sopa de Pedra, cedida per un dels més famosos restaurants a Almeirin, el Toucinho.
Sopa de pedra
Ingredients per a 8 – 10 persones:
1 Kg de frijoles vermells
1 orella de porc
1 botifarra negra de sang (morcilla)
1 salsitxa
150 gr de cansalada
750 gr de patates
2 cebes
2 grills d’all
1 fulla de llorer
1 grapat de cilandre
Sal i pebre
1 pedra
Preparació:
Coure els frijoles amb abundant aigua amb l’orella, la botifarra, la salsitxa, el porc, la ceba, l’all i les fulles de llorer. Quan la carn estigui cuita, cal afegir les patates i el cilandre pelades i tallades.
Un cop està tot cuit, es retira del foc, s’agafa una pedra ben rentada i es posa al plat.
Així que ja sabeu, si la voleu cuinar, aquí en teniu la recepta. Segurament no és com la del contes, però pot assemblar-s’hi bastant…
Il·lustracions
No són gaires les il·lustracions que he trobat de la Sopa de Pedra, tot i així, he trobat algunes versions d’allò més interessants.
Comencem amb les il·lustracions angleses.
Russes són les següents il·lustracions, on recordem que no és una sopa de pedra, sinó una sopa de destral. I que els protagonistes són un indigent i una velleta.
Reflectint la versió escandinava de la història, us porto un conte publicat també en català ue rep el títol de “Sopa de clau”.
També he trobat una portada en japonès de la història.
I per acabar una en català.
Vosaltres de què preferiu la sopa? De pedra, de clau, de destral…? Jo de pedra!