Nascuda a Vic l’Abril de 1941, la Pilarín Bayés és una persona amb una llarga experiència en el món de la il·lustració; una enamorada de la seva feina que va publicar el seu primer conte el 1964.
Des d’aleshores ha passat molt temps, i més de 600 llibres publicats l’avalen com una de les grans de la il·lustració infantil al nostre país.
Una escola, una Plaça i una Biblioteca porten el seu nom, i és d’aquelles persones que pensa que algú que estima la seva feina, en el fons mai la deixa de fer. 14 hores diàries amb el llapis i paper a la mà, fan dels seus dibuixos, unes il·lustracions característiques i amb estil propi, reconeixibles arreu on les trobis.
Tothom coneix les seves “Petites històries”, només cal veure la seva obra per descobrir en ella una persona molt entranyable, atenta i dedicada amb cos i ànima a una feina que l’omple. Ha fet cartells, logos, punts de llibre, jocs, calendaris, anuncis… Amb una trajectòria com aquesta. Què més li queda per fer? Si llegiu, ho sabreu:
– Ara tothom et coneix, però van ser molt difícils els teus inicis?
Difícils no, però molt lents, perquè en aquell temps es feien pocs llibres.
– Cavall Fort, va suposar per tu un salt professional?
Sens dubte.
– El teu primer llibre és de l’any 64 i vas rebre el suport de la Marta Mata, què va significar per tu aquest projecte? Què ha canviat des d’aleshores?
La Marta Mata va ser la nostra descobridora, de la Fina Rifà, la Maria Rius i jo. Perquè ella era una de les impulsores del llibre en català. Avui dia tot és professional, hi ha editorials que fan feines i t’avisen, és més normal però menys divertit.
– Pedagogia i contes van lligats de la mà?
Crec que els contes no han de perjudicar la pedagogia, per la resta tot ha de ser molt lliure.
– Què significa per tu el món dels infants?
Sovint em dirigeixo a ells, em fan respecte i em donen alegria.
– Il·lustrador s’hi neix o es fa amb els estudis, els anys i l’experiència?
3/4 parts s’hi neix i 1/3 part amb molt esforç es fa.
– Els teus detractors diuen que els teus dibuixos són cursis i “nyonyos”, els teus defensors diuen que són reals, tendres i dolços. Tu com descriuries el teu estil?
Les opinions són lliures, jo voldria descriure un ambient intentant que fos interessant i divertit, el resultat està en els ulls de cadascú.
– Quan et van comunicar que hi hauria una escola, una plaça, una biblioteca amb el teu nom què et va passar pel cap?
És d’aquelles coses que no te les hauries imaginat mai i que quan t’ho diuen et sona allò: “le ha tocado un piso en Benidorm”, només que això és veritat.
– Després de 600 llibres, hi ha alguna història que encara t’agradaria il·lustrar?
M’agradaria fer una vida de Jesús i una de la Josephine Baker, aquella ballarina d’entre els anys 20 i 50 que va treballar molt pels nens.
– A la teva biografia s’explica que dibuixes 14 hores diàries, sempre és així o només en els moments de creació?
La veritat és que entre pitus i flautes és gairebé cada dia així, però m’encanta fer-ho.
– Si el món de la il·lustració no t’hagués somrigut, ara series…
Pel meu gust, programadora d’exposicions d’una Caixa. Però potser hagués hagut d’agafar qualsevol feina.
– Què opines de les noves fornades d’il·lustradors catalans com Roger Olmos, Pep Montserrat, Carles Arbat…?
Crec que són gent molt preparada que continuaran amb molta dignitat la línia que ve d’Apel·les Mestres, Torner Esquius i Lola Anglada segle XXI enllà.
– T’has plantejat utilitzar les noves tecnologies per dibuixar o pintar les teves il·lustracions?
No tinc res contra elles però les màquines són molt difícils per mi i em fa molta mandra.
– Un dibuixant mai es retira mentre li quedin llapis als que fer punta?
…i uns ulls que arribin a veure el paper.
– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país que serà culte en el futur.
– En quins nous projectes estàs treballant?
En un pilot de llibres de la col·lecció de Petites Històries, en la continuació de la col·lecció dels Capsflorits i en un llibre de l’Escorial.