“Vet aquí una vegada, en un petit poble, en una cabanya molt i molt petita, hi vivia un pescador molt vellet i la seva dona. Era tan pobre que només podien menjar el que ell pescava cada dia. Un bon dia només va pescar un peix molt brillant, era un peix daurat.
El peix va parlar i li va demanar que el deixés anar que li concediria tot el que li demanés. El pescador el va deixar anar i li va dir que no calia que li concedís res.
Quan el pescador li va explicar a la dona, aquesta es va enfadar molt, i li va dir que tornés a cercar-lo i li demanés menjar. La dona no es conformà i li va fer demanar una casa de senyors, que fossin marquesos, després prínceps i finalment déus.
Va haver un tro molt fort i una gran tempesta, i el mar s’ho va emportar tot i els pescadors tornaven a ser pobres, famolencs i amb la seva anterior casa.”
Aquest és el conte de “El peixet d’or” o “El peix daurat”, un conte amb una moralina molt clara: “La avaricia rompe el saco”. I evidentment, la cobdícia de la dona del pescador va fer que de poder-ho tenir tot, per voler tant, al final es quedessin sense res.
La procedència d’aquest conte és molt diversa, ja que hi ha moltes versions diferents a molts indrets també diferents.
Sembla que és una rondalla popular russa, que també pot ser coneguda sota el nom de “El pescador i el peix”. Aquesta obra fou escrita per primera vegada, en vers per Alexander Pushkin a la tardor de 1833, i publicada en la revista literària Biblioteka dlya chteniya el maig de 1835.
Aquesta història s’assembla molt al conte de fades rus “La vella esposa cobdiciosa” i al recopilat pels germans Grimm sota el títol de “El pescador i la seva dona” o també li van dir “El nens d’or”.
“Aquest darrer és un conte popular alemany en el que el peixet d’or els hi ofereix un castell o palau i menjar a canvi de no explicar-ho a ningú. El marit es negà a explicar l’origen de les seves riqueses a la seva dona, però aquesta insistí dia i nit fins que el marit li confessà la veritat.
Ho van perdre tot de nou i no van tenir altre remei que tornar a la seva vida d’abans, però la sort va voler que el pescador es trobés de nou amb el mateix peix, que li tornà castell i menjar a canvi de no explicar-ho a ningú. De nou passa el mateix i el pescador es torna a trobar amb el peix.
Aquesta vegada li digué que el tallés en sis trossos, que li donés dos a la seva dona, dos més al cavall i els dos darrers els enterrés a terra. De la terra van néixer dos lliris d’or, de la euga dos poltres d’or i de la seva dona dos fills d’or.
Els fills al créixer, van voler marxar-se amb els dos cavalls a cercar aventures. D’or només li quedaren al pescador els dos lliris que li indicarien com estaven els seus fills.
La gent es va començar a riure d’ells i un va tornar a casa mentre que l’altre va decidir continuar. Va arribar a un bosc ple de bandits i per evitar-lo es va cobrir a ell i l seu cavall amb pells d’ós.
Es va enamorar d’una jove amb la que es casà, i va sortir un dia de caça a buscar un cérvol. En el bosc es trobà amb una bruixa que li anava a dir on trobar el cérvol, però tenia un gos que no parava de bordar. El noi enfurismat li va dir al gos que es callés, que si no el dispararia; la bruixa el va convertir en estàtua.
Mentrestant a la casa paterna l’altre germà va veure com un dels lliris es marcia i es va començar a preocupar, va marxar a la seva recerca, va convèncer a la bruixa del que el tornés al seu estat natural, i l’un va tornar a casa i l’altre amb la seva esposa.”
Aquest conte, tal i com es pot intuir, té una part del peixet d’or i una part d’un altre conte anomenat “The blood brothers”.
Sota el títol de “El vell home i el peixet d’or” es coneix la versió xinesa d’aquesta història.
En català també la podem trobar com “Els pescadors ambiciosos” o “El peixet de la sort”.
Sigui com sigui, ja sabeu que si us trobeu un peixet d’or li heu de fer molt cas i complir el que us demani, no fos cas que perdéssiu el castell.
Il·lustracions
Començant com sempre amb el blanc i negre, us porto les següents il·lustracions:
Ja en color és aquesta seqüència de dibuixos que il·lustra tota la història.
Classificant les il·lustracions per països, comencem per Rússia, probable origen d’aquest conte i per tant, amb una gran varietat d’il·lustracions:
No ens allunyem gaire de Rússia per veure les imatges que he trobat d’Ucraïna.
Xineses són les següents il·lustracions, fet que ens fa pensar que en aquest país aquest ha esdevingut un conte tradicional.
En anglès i alemany són les portades d’aquests contes.
Més il·lustracions en color d’aquesta història:
En català són les següents portades que us presento ara.
D’una pel·lícula de 1950 de dibuixos animats sobre aquesta història és el fotograma que us presento a continuació.
Sens dubte un conte amb moltes variants però amb una mateixa coincidència: un peixet daurat força especial.