ELs orígens de… EL DIT AL DIC

23 març 2009
0

“Hi havia una vegada un petit poble de pescadors de la costa holandesa; allà els mariners sortien a la mar cada dia amb els seus vaixells. Un dia van sortir i es va girar una turmenta terriblement forta i perillosa. Tots els habitants del poble es van acostar al Dic que evitava que les aigües marines inundessin el poble; i miraren a l’horitzó esperant el retorn dels vaixells.
Mica en mica, la gent del poble es va anar cansant i es van anar tornant cap a casa, només es van quedar a vigilar si tornaven els vaixells una colla de sis vailets valents i agosarats. Cansats, van decidir fer torns de vigilància, així la resta podria dormir una estona, mentre un vigilava.
Un dels vailets era fill d’un dels mariners, de nom Hansje Brinker es va presentar al segon torn per fer la seva vigilància de dues hores. Mirant i vigilant va veure que el dic tenia un petit forat, i perquè no s’escolés l’aigua, el va tapar amb el seu dit, i espera que esperaràs, el tercer vailet no es va presentar a la guàrdia. Va passar la nit, i trobaren al dia següent el valent Hansje mig moribund amb el dit al dic, el van treure d’allà, van tapar el forat i va ser considerat per sempre més l’heroi del poble que l’havia salvat de una inundació segura.
I és avui en dia que encara es recorda la proesa del nen que va ficar el dit al dic.”
Aquest conte és conegut en català com “El dit al dic”, també hi ha qui l’anomena “Hansje Brinker” o “La llegenda de l’heroi de Haarlem” o “Peter of Haarlem”. Sigui com sigui és una història d’origen holandès que pel fet de ser llegenda hi ha qui la considera com a verídica i qui creu que és totalment inventada.
Aquesta història és pels holandesos un autèntic mite i el seu protagonista ha estat considerat com un autèntic heroi. Hi ha diversos pobles de la costa holandesa que s’atorguen aquests fets, concretament quatre indrets:a Haarlem,   Spaarndam, Madurodam, i Harlingen. En els quatre podem trobar estàtues que homenatgen a aquest personatge.
Tot i la insistència holandesa hi ha qui diu que aquesta història és una invenció d’una novel·lista americana nascuda l’any 1831 de nom Mary Mapes Dodge. La primera edició de la novel·la va ser publicada el 1865 sota el títol “Hans Brinker: The silver Skates” (Hans Brinker i els patins platejats). Aquesta història s’inspira a Holanda, i vol ser un retrat fidedigna de les costums holandeses de l’època. En la història, hi ha un passatge igual o molt similar on se’ns narra com en Hans va salvar al seu poble tapant el forat del dic.
Per molt que aquesta història es va fer famosa gràcies a Dodge, s’afirma que l’origen és força anterior a l’igual que desconegut; però va ser gràcies al novel·la de Hans Brinker que aquesta història es va fer famosa i es van construir estàtues homenatjant a aquest personatge.
Pel que fa al nom del protagonista diuen que el de Hans o Hansje és erroni, i hi ha qui diu que es deia Peter. Sigui com sigui és una història que ens reflexa la lluita constant dels holandesos contra un medi que potser mai han dominat del tot com és l’aigua.
A mi m’agrada pensar que aquest vailet va existir i que va salvar realment a tot un poble.
Il·lustracions
Primer de tot us porto dues fotografies d’estàtues que representen la llegenda d’aquest personatge i que podem trobar a Holanda.

hansbrinker1hans_brinker_madurodam

 
De la novel·la de Hans Brinker s’han fet múltiple edicions i portades, aquestes en són algunes.

hansbrinkerhans_brinkerhans4dodge_stahl_-_les_patins_d_argent_page_10978081253342251yrolduf8l__sl500_aa240_11

      
Una història sobre la heroïcitat dels més petits, una història que acaba bé i la lluita d’un poble contra la tempesta. Molt maca, quan la vaig llegir per primer cop em va encantar. I a vosaltres, us ha agradat?

L'exposició "Prínceps, herois i valents"

22 març 2009
0

Quan vaig saber d’aquesta exposició, de seguida m’hi vaig animar a anar-hi. Diversos il·lustradors novells, alumnes d’Ignasi Blanch, presentaven les seves il·lustracions sobre la diferent visió que es pot obtenir dels herois dels contes clàssics que tots coneixem: els nans de la Blancaneus d’allò més pressumits, el llop de la Caputxeta anat a teràpia amb el seu psicòleg, el príncep de la Blancaneu convertit en tot un cirurgia, un Sant Jordi atemorit per un petit llangardaix… Idees molt bones i algunes de les il·lustracions d’allò més interessants.

Em quedo amb unes quantes com la dels Nans pressumits, la del Barbablava convertit en perruquer, el llop de la Caputxeta… Molt xules.

Tots ells, però amb el seu estil han fet una molt bona feina: la Sandra de la Prada, amb el llop de la Caputxeta; la Mayra Aguilar amb l’Alí Babà; Zoel Fornier amb el seu Sant Jordi covard; Ona Caussa amb el príncep de la Blancaneu; Vicki Robertson amb en Tarzàn cantant; l’Inés Sánchez amb l’Ogre de la Favera; ALbert Vitó amb els nans de la Blancaneu; Marcela Burgos i el seu Barbablava; Neus Caamaño i el seu Nan Belluguet (Rumpelstilskin); Cristina Garcés i un altr príncep, aquesta vegada el de la Bella durment; el de la Ventafocs per Ane Zaldivar; la Bárbara Castro ens fa una versió de la generositat de l’Ogre d’en Polzet; la Maite Gurrutxaga ens porta un Papus molt especial; i l’Eva Sánchez un Capità Garfi genial que ha après a fer servir el sue garfi per fer mitja.

Idees molt bones, felicitats a tots!

Explica'm… CONTES CLÀSSICS IV

22 març 2009
0

CONTES CLÀSSICS IV, M.Àngels Bogunyà, Editorial Pirueta (març 2008) –> El darrer recopilatori de contes clàssics fet per Pirueta, que al igual que en les edicions anteriors, trobem cinc històries, un munt d’activitats i jocs per fer després d’haver llegit el conte i així animar als nens a la lectura, i una excel·klent portada del Soldadet de Plom d’en Roger Olmos. Voleu saber els cinc contes que hi podem trobar? El Soldadetr de Plom, El vestit Nou de l’Emperador, El flautista d’Hamelí, El gegant egoísta, El príncep feliç…

contes_classics-4-catala-052008

Jugant a… VOILÀ

21 març 2009
0

Sota el nom de VOILÀ s’amaga una marca de joguines de fusta excel·lent, curiosa, mdivertida… En resum genial! Productes educatius, acurats i per parendre jugant, tal i com a mi m’agrada. Perquè em d’aprendre que com a educadors, a vegades és millor plantejar un bon joc als infants que no 10 fitxes que al cap i a la fi no els serviran per interioritzar els continguts.

Canviant de tema, que aquest no és el que ens ocupa, us parlo d’aquesta marca de la que em fascinen particularment dos tipus de productes: les casetes de nines i les coses de la cuineta: pastissos i pizzes que ens serveixen per entendre les meitats, els quarts… fruites que ens serveixen per treballar els colors, comptar i classificar… De tot!

El Trompeta recomana… CONTES PER SOMIAR DESPERT

20 març 2009
0

Sota un títol tan suggerent trobem el conte que us porto avui, un recopilatori molt especial:

CONTES PER SOMIAR DESPERT, Debi Gliori, Timun Mas (2008) –> Si ja us he parlat alguna vegada de la Debi Glori, us agrada i no teniu cap conte de l’autora, aquesta és la vostra oportunitat: cinc històries d’aquesta fantàstica autora i il·lustradora en un àlbum il·lustrat preciós. Les històries: T’estimaré sempre, Segur que creixerà?, Per sempre, Explica’m alguna cosa bonica abans d’anar a dormir i Un somni màgic.

 

Bonic de debó, 5 contes en 1, és molt bonic. Val la pena.

ELs racons de… LIP

19 març 2009
0

Hola a tots i totes! L’altre dia vaig anar a passejar per Sarrià i en el seu centre Comercial vaig veure de nou una botiga que em va encantar. L’he vist moltes vegades, i sovint hi veus nens distrets amb el seu aparador ple de joguines que es mouen, es tracta de la jogueteria LIP, l’ha podeu trobar a Major de Sarrià 108, al centre comercial; una espècies de petites galeries on també hi ha la Peixera.

Joguines per a petits, de marques d’aquestes que tan m’agraden, autèntic elements de col·leccionisme, i tot en un espai petit i acollidor molt característic.

La veritat un racó d’aquells en els que val la pena perdre-s’hi.

Dibuixant a… EL PRÍNCEP FELIÇ

18 març 2009
0

princepfelic_color_pk

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2008)

MÀRIAM BEN-ARAB: "Per a mi il·lustrar és la millor feina del món"

17 març 2009
0

mariamNascuda l’any 83 a Barcelona, la Màriam Ben-Arab és una jove il·lustradora del nostre país que tot just ara comença. Va deixar la veterinària per dedicar-se a dibuixar animals i tot el que l’envoltava. Va estudiar Belles Arts i després va entrar a la Llotja, i ara, fa molt poquet, ha publicat el seu primer àlbum il·lustrat. I quina millor manera de començar que amb la llegenda de Sant Jordi? Té un estil fresc, simpàtic i molt dolç, amb il·lustracions que són veritzbles joies.

Si la voleu conèixer una mica més, només cal que continueu llegint, de ben segur que d’aquí una anys en sentirem a parlar:

imaginacio– De començar a estudiar veterinària a decidir-te pel món de la il·lustració. Com vas decidir-te a fer aquest pas?

Sí, és cert que sona una mica extrany… Els meus pares vénen tots dos de Belles Arts (es van conèixer quan estudiaven a l’Escola Massana). La meva mare va ser mestra de plàstica durant una pila d’anys i el meu pare tenia un taller de ceràmica. Sempre he estat envoltada d’art, a casa, i els pares em varen inculcar el gust pel dibuix des de ben petita. Però llavors et fas gran i entres en aquella època en la qual et rebel·les contra tot i contra tothom. Així que, a l’hora d’estudiar batxillerat vaig decidir-me per les ciències, deixant el dibuix en segon terme, nomès com a divertiment.
Però quan vaig començar la carrera, la primera vegada que vaig entrar a la sala de disecció vaig saber que allò no era lo meu. Vaig adonar-me que preferia la imatge bucòlica dels animals vius, sans i corrent lliures per la muntanya. Així que em vaig plantar davant dels meus pares i els vaig dir allò de: “mamà, quiero ser artista”. I després d’acabar Belles Arts, vaig començar a estudiar Il·lustració a l’Escola Llotja de Barcelona.

– Quan temps fa que t’hi dediques al món de la il·lustració? Quin va ser el teu primer projecte?

Doncs professionalment m’hi dedico des de fa ben poc. Acabo de començar, com qui diu! La meva primera incursió al món professional va ser a la revista Cavall Fort, que em va encarregar dues il·lustracions per a un conte. I després d’això ja ens podem plantar al moment present, amb l’edició del meu primer i únic llibre il·lustrat (de moment!), la Llegenda de Sant Jordi, editat per Empúries.

p3080008– Has publicat la teva versió de la Llegenda de Sant Jordi. Què ha suposat per tu?

Ha suposat, sobretot, començar a aprendre com funciona el món de la il·lustració, de les editorials, dels deadlines,… I adonar-me que treballar en il·lustració és molt dur però, per sobre de tot, increïblement gratificant. Per a mi és la millor feina del món. Nens i nenes, res d’astronautes, ni ballarines, ni domadors de lleons: il·lustradors!

– Hi ha innombrables versions de la història del cavaller Sant Jordi, què és el que fa la teva diferent?

La veritat és que il·lustrar la llegenda de Sant Jordi ha sigut tot un repte. He intentat portar-la cap al meu terreny, endolcint els personatges, posant-li detalls simpàtics i molt color. Trobo que és una història molt tràgica, amb un final agredolç. Amb les il·lustracions he volgut donar-li un caràcter no tant dur, perquè arribi als més petits, perquè s’ho passin bé mirant les il·lustracions mentre els pares (o les àvies, o els tiets) els expliquen la història.

– On t’agradaria arribar en el món de la il·lustració?

El meu somni és ben senzill: poder viure de la meva feina.

– Quin és el teu il·lustrador o il·lustradora preferit?

Uf, en tinc una llista ben llarga! Des d’Arthur Rackham, passant pel gran Wolf Erlbruch, l’enorme Shaun Tan, donant una volteta molt atenta per la Rebeca Dautremer, l’Élodie Nouhen, picotejant Dave McKean, Pablo Auladell, Peter H. Reynolds, Max… No en tinc cap de preferit, tots tenen un caràcter especial i cadascú m’aporta una cosa diferent.

wolferlbruchshauntan

– T’agradaria fer la teva pròpia versió d’algun conte clàssic en concret? Quin?

Per suposat, Alicia al País de les Meravelles, de Lewis Carroll. Aquest sí que seria tot un repte!

aliciarackman

40115-bigthumbnail – Si fossis un personatge de conte series…

Un personatge de còmic també val? Seria, sens dubte, l’Earl, el gos, l’inseparable amic de Mooch, el gat. Són els personatges unes meravelloses tires còmiques de Patrick McDonnell (Cavall Fort les edita en català amb el nom de Dog i Muix).

– Per ser un bon il·lustrador cal…

Adaptar-se a la feina que li han encarregat, però donant-li un caràcter personal. Ser imaginatiu, original, avançar i renovar-se en cada projecte… però sobretot, entusiasmar-se, apassionar-se, vibrar amb el que es fa!

– Quin era el conte que més t’explicaven de petita? Qui te l’explicava?

Amb això dels contes jo era una nena molt exigent. A la meva mare sempre li demanava que m’expliqués un conte inventat cada nit, sempre diferent! Es feia uns farts d’inventar-se històries… Però el que recordo en especial és un conte tradicional tunesí que m’explicava el meu pare, sobre Misissi, una ocelleta.

– El teu espai de treball és…

Un petit estudi, a casa meva. Dues taules, una per l’ordinador i l’altra on dibuixo i pinto, un munt d’estanteries plenes de llibres, contes, còmics… i bona música o la ràdio com a companyia.

– Quina tècnica prefereixes fer servir per a les teves il·lustracions? Amb quina et sents més còmode?

Acrílics, sens dubte, quan es tracta de treballar a mà. Sovint hi barrejo també llapis de colors i algun punt de collage, si la il·lustració m’ho permet. El projecte en el que estic treballant ara està fet amb aquesta tècnica.

– Quina és la situació de la literatura infantil al nostre país?

Suposo que els més adecuats per respondre serien els nens i nenes, que són els més interessats en el tema. Això sí, són els més crítics!

– Un país amb bona literatura infantil és…

Sa, feliç, alliberador.

– Quins són els teus propers projectes?
Ara mateix estic treballant en un conte d’un autor alemany, Allan Ellsworthy, però que de moment nomès s’editarà en aquell país. Pròximament també publicaré a la revista Cavall Fort: la meva història va ser una de les finalistes del concurs de còmic que va celebrar la revista el 2008. I tinc un altre projecte molt engrescador entre mans, però tot just està a les primeres fases i encara no en puc dir gaire res…!

Els orígens de… EL PRÍNCEP FELIÇ

16 març 2009
0

“Vet aquí una vegada una oreneta que havia de migrar amb la seva família cap a Egipte, però es va quedar allà on era enamorada d’un jonc amb el que finalment va tenir una decepció i va marxar.
Va arribar a una ciutat a plena nit presidida per una estàtua d’or i pedres precioses d’un príncep. El príncep feliç, el que tothom admirava per la seva bellesa i la felicitat de la seva mirada. Una estàtua d’un príncep jove que mai des del palau on vivia, va conèixer la tristor i la misèria que hi havia més enllà de les muralles del seu castell.
L’oreneta va decidir refugiar-s’hi per passar-hi la nit, i aleshores unes gotes van caure al seu cap, no era pluja sinó llàgrimes de l’estàtua que ara s’havia adonat de la misèria del seu poble. Penedit per no haver fet res pel seu poble en vida, un cop mor veia que tampoc podria fer res, només l’oreneta seria la seva salvació. Li va demanar que fos la seva missatgera tota la nit i l’ajudés a acabar amb la misèria i la pobresa.
Li va demanar que li prengués una de les seves pedres precioses i li portés a una dona cosidora que tenia el seu fill malalt al llit i no el podia alimentar. I així van passar dies i dies, cada vegada el príncep tenia una pedra preciosa menys que servia per ajudar a algú altre. Mentre passava el temps, l’oreneta li explicava coses boniques dels llocs on havia viatjat.
Ja no li quedaven pedres precioses, però sí les làmines d’or fi que el recobrien, i l’estàtua li va demanar a l’oreneta que les hi treiés una per una i les hi portés als pobres.
L’oreneta, al no viure en un lloc càlid, s’anava debilitant cada vegada més, i mes rere mes es feia més vella cada dia; havia comprès que moriria amb la seva estàtua del Príncep. Li va fer un petó als llavis i va caure morta als seus peus.
Al matí següent l’alcalde, passejant per la plaça on hi havia l’estàtua, la va veure sense or ni pedres precioses; i van considerar-la com l’estàtua d’un autèntic captaire, així que van decidir treure-la i fondre-la.
I és encara avui quan discuteixen sobre quina estàtua posaran al seu lloc
Es va fondre tota menys el cor, que es va resistir a ser fos. Es diu que un àngel se li va demanar que pugés al cel el més bonic de la ciutat, i va agafar el cor sense fondre i el cos del pobre ocellet mort”


Un conte preciós que sota el títol de “El Príncep feliç” ena narra una història sobre l’amor, la fidelitat i la generositat; amb uns protagonistes diferents als que ens tenen acostumats els contes de fades, però que fan d’aquesta, una història diferent.
Aquest conte té, al igual que Peter Pan o Pinotxo, una autoria força concreta i coneguda, fou escrit per Oscar Wilde  l’any 1888 dins del recull d’històries “The Happy Prince and other Tales” (El Príncep Feliç i altres contes). Un total de cinc històries encapçalades per la que us he portat avui i la que la segueixen: El rossinyol i la rosa, el Gegant Egoista, L’amic fidel i El coet insígnia.
De Wilde podem dir que fou un escriptor, poeta i dramaturg irlandès que a través de les seves obres descrivia la veritable cara de la societat en la que li va tocar viure.
Va tenir una vida polèmica degut a la seva homosexualitat, que el va arribar a portar a la presó i ca acabar amb la seva carrera i prestigi.
Sigui com sigui, una història que val la pena recordar.
Il·lustracions
Són moltes les il·lustracions que us porto que ens mostren la imatge de l’estàtua i l’oreneta. La primera d’elles de Walter Crane de 1910 en Blanc i Negre, la resta en color però també de caire força clàssic.

walter-crane191010081522happyprincefelizhappyprincehappyprincebprinceprincipe_felizprincipefeliz2bernaditaojedathe_happy_prince2untitled2
 

        
A partir d’ara, us porto portades en diversos idiomes. Les primeres en anglès.

7b8355ed8a-b86d-4601-bb0e-43d6136509237dimg10051bzcnhn16l__sl500_aa240_512wv0j7zxl__sl500_aa240_happyprincelargeprincebthehappyprinceuntitledv08408vthwo

       
Ara en francès “Le prince heureux”

france01france02france03

  
I en italià tenim “Il principe felice”

 it01it02it03it04it05

     
En alemany tenim “Der glückliche Prinz”.

 alemany01alemany02alemany03alemany04alemany05

    
En japonès també tenim imatges curioses.

 jp01jp02jp03jp04jp05

    

En castellà també hem trobat alguna coseta, alguns d’ells força antics.

el_principe_felizimgimg2

  

Per acabar, en català tenim aquesta portada:

el-princep-felic-i0n55520

 

Aquest post li dedico a una amiga que m’ha fet descobrir un conte màgic que mai havia sentit. Gràcies!

Explica'm… CONTES CLÀSSICS III

15 març 2009
0

CONTES CLÀSSICS III, Trad. M. Àngels Bogunyà, Editorial Pirueta (març 2008) –>La tercera edició de Contes clàssics d’aquesta desconeguda editorial ens porta una vegada més dues coses: una portada de Roger Olmos, i un recopilatori de cinc contes. Aquesta vegada m’agrada molt més la tria de contes fets on podem trobar títols d’allò més interessants: Hansel i Gretel, els músics de Bremen, El sastre Valent, Joan sense por i el Petit Polzet.

contes_classics-3-catala-032008

<