Elefant Trompeta

Avui us porto una marca especialitzada en joguines de les de tota la vida: cases de nines, cuinetes, vaixells pirates, granges, castells… És la marca Le Toy Van i per mi el millor són: les cases de nines i les coses de cuineta. Genials. Mireu i alucineu!

El dia del pare s’acosta, i això suposa un munt de regals (sovint sense sentit) per a fer al nostre pare o mare. Bé, jo no celebro aquest tipus de dies, però a les escoles sí que es fa, i per això us recomano que per a qui no sàpiga que regalar al seu pare, un conte sempre pot ser interessant.

P DE PAPÁ, Isabel Martins, Il·l Bernardo Carvalho, Editorial Kalandraka (2009) –> Un conte que ens explica com és el pare del nostre protagonista: “papá escondite, papá colchón, papá…” Perquè un pare és aquell que sempre està quan el necessitem i que ens serveix com en el conte per tot i més. Una història molt simple, amb unes il·lustracions sense línia molt senzilles i entendores a la vegada. Colors plans i no per això menys suggerents. Espero que us agradi. Només està en castellà i galleg, però és molt xulo. Felicitats pares!

Dimarts 10 de març va sortir un article al “20 minutos”, sota el títol “El lado ‘gore’ de los cuentos”, en el que es parlava de la vessant sanguinària dels contes infantils explicats als nens.
Sovint, en el programa Batakada Radioaktiva comentem amb els presentadors que els contes que explico no són gaire per nens, i la veritat és que és així, perquè els contes que avui dia s’expliquen a infants, en un inici no estaven pensats per aquest públic, sinó per a la gent en general, amb un finalitat moralitzant o simplement atemoridora. Sigui com sigui, amb els anys s’han tornat més “lights” i més pensats per al públic infantil, però pel meu gust no sempre.

Perquè està molt bé, que no es parli de que el llop de la Caputxeta esquartera a l’àvia, de que la dolenta de la Ventafocs la fan ballar fins a l’agonia amb unes sabates de ferro roent als peus, que en Barbablava està basat en un assassí en sèrie… Però en canvi, sí ens sembla bé que al llop de les Set Cabretes, li obrin la panxa i després mori ofegat al riu; que a Ton i Guida (Hansel i Gretel) la bruixa mori cremada a l’olla bullint, que el Jack i la mongetera mati al gegant, que el caçador de la Caputxeta mati al llop… Clar, com són els dolents dels contes, sí que poden morir…
No sé, hi ha coses que sí i coses que no, qui ha decidit el filtre que se li passa als contes?
Jo comprenc i entenc que als nens no se’ls expliquin els detalls escabrosos inclosos en els contes originals, però és que si ho mirem fredament, s’haurien de revisar encara molts i veure que tot i que se’ls hi ha eliminat detalls, continuen sent cruels.
Tot i així, a mi m’agrada saber d’on vénen els contes i cap a on han anat, i així saber i comprendre la important tasca dels Grimm, Perrault i companyia, que a part de grans recopiladors, van ser grans adaptadors d’històries.
Jo continuaré explicant els clàssics, com me’ls han explicat a mi, m’agraden i no tinc cap “trauma” perquè el llop es mengés l’àvia, i després el caçador el matés… I vosaltres?

Hola a totsi totes! Ja sabeu que de tant en tant m’agrada perdre’m per Internet i trobar webs d’il·lustradors, educatives o quelcom similar. L’altre dia vaig rebre la informació de que Baula, a part d’estar canviant i actualitzant la seva web, també ha creat un nou Bloc.

Un Bloc pensat per Sant Jordi i en el que hi ha un concurs d’allò més interessant. Es tracta de buscar dins dels llibres de l’editorial dos que li recomanarieu al Cavaller Sant Jordi, i deixar una nota al Bloc amb els dos títols i el vostre mail. Els premis són d’allò més interessants,es tracta evidentment de diversos lots de llibres, tres premis, per a tres guanyadors.

Jo hi penso participar,  i vosaltres que us hi animeu?

També hi podem trobar les principals novetats que prepara l’editorial per a aquest dia tan especial, amb les ressenyes i l’explicació. A veure si el projecte de Bloc continua i no s’acaba només amb Sant Jordi. Això esperem…

Hola atots i totes! El Trompeta avui està molt content, ja que en el programa “El món a Rac1” cada dia recomanen o parlen d’un Bloc, i avui han parlat del nostre, de l’Elefant Trompeta. Poquet però molt bé… Quina alegria! Us poso el tall.

escolta l’Elefant a “El món a rac1”

…i també un enllaç al bloc de El món a Rac1

Il·lustració de l’Elefant trompeta (2009)

El Rossinyol, una bonica història molt popular d’Andersen i de la que se n’han fet infinitat de versions. En català jo em quedo amb aquest:

EL ROSSINYOL, Il·l Max, Editorial Combel, Col·lecció El cavall Volador (2005) –> De nou us porto un clàssic de Combel il·lustrat per un clàssic de la il·lustració, de fet, un geni: en Max. Un rossinyol genial amb línies gruixudes i colors vius, una història perfectament il·lustrada i amb una edició, que com sempre passa en aquesta editorial, està molt ben pensada per als infants als que van destinades.

“Vet aquí una vegada a la Xina, on tots eren xinesos, hi viva un gran emperador que tots admiraven. Tenia un palau meravellós, un jardí que encara ho era més, unes terres esplèndides. Però el que tots més admiraven era el so del rossinyol al bosc. A tot el món era sabuda l’existència d’aquell magnífic ocell; arreu menys a Palau. Un bon dia l’Emperador rebé notícies de l’existència d’un animal amb un magnífic cant i demanà als seus servents que li anessin a buscar al bosc.
Van portar l’ocell i va cantar, tant va emocionar a l’Emperador que va plorar. Li va fer una gàbia d’or i diamants i el va deixar al palau amb permís de sortir tres cops al dia. Cantava quan li demanaven i ho feia de bon grat.
Un bon dia l’Emperador va rebre un regal del gran emperador del Japó: un rossinyol mecànic que era més preciós que l’altre, tenia pedres precioses incrustades i  funcionava a corda com si es tractés d’un rellotge. El rossinyol mecànic cantava el que l’Emperador volia i quan ho volia, i mica en mica, el va preferir a l’autèntic rossinyol, que un dia tenint la gàbia oberta, va marxar.
Va ser desterrat i l’Emperador utilitza fins a la sacietat el rossinyol mecànic que es va acabar fent malbé i va acabar deixant de cantar.
Pres de la pena, l’Emperador va caure malalt i va estar durant cinc anys mig moribund. Quan la mort l’havia vingut a buscar per emportar-se’l, va sonar a través de la finestra el cant de l’autèntic rossinyol que havia tornat per ajudar al seu Emperador. L’Emperador es va revifar i es va curar, i el rossinyol autèntic va tornar a palau sempre que ho val voler a cantar a tothom qui el volgués escoltar.”

Aquest conte és el famós conte de El rossinyol escrit pel danès Hans Christian Andersen l’any 1843 en el seu llibre Nous Contes de Fades, va ser el segon del volum de contes. Un conte sobre lo artificial en contra del que és natural, un autèntic recurrent en la temàtica d’Andersen.
Però d’on va treure la inspiració Andersen per escriure aquest conte? S’afirma que es va inspirar en la relació que va mantenir amb la cantant d’òpera escandinava Jehnny Lind. Una cantant intel·ligent, bonica, i per la que Andersen sentia una gran admiració, un amor mai correspost per la jove noia. La rellevància que va adquirir el conte, va fer que la cantant es fes popular com a “la Rossinyol Sueca”. Andersen la va conèixer el 1843 en una actuació de la jove a Copenhagen, i va acudir a diverses actuacions de la noia. Però aquesta va haver de deixar Dinamarca perquè no hi va tenir l’acollida esperada i Andersen s’indigna per aquest fet, fet que es reflexa en el desterrament que sofreix el pobre ocell i que al final acaba tornant. En la vida real Jehnny Lind no va tornar a la vida d’Andersen.
El conte d’Andersen  reflecteix l’interès que es tenia pels autòmats durant el segle XVIII, així com la reacció romàntica contra un món mecanitzat, del qual el rellotge i els seus mecanismes n’era el símbol indiscutible. Per això els engranatges del Rossinyol mecànic ens recorden aquest element.
Inspirant-se amb aquesta història i aquest bonic ocell s’han creat obres de teatre i pel·lícules de dibuixos animats. Sens dubte un conte més d’Andersen que passarà a la història!
Il·lustracions
Són moltes les il·lustracions trobades entorn a aquesta bonica història. Primer de tot us vull ensenyar dues imatges d’un rossinyol mecànic perquè us feu a la idea de què es tracta:

 
En blanc i negre són les il·lustracions següents, la primera de Vilhelm Pdersen.

Henry Ford fou un gran il·lustrdor del 1800 que va fer un Rossinyol molt bonic i molt clàssic.

A continuació un seguit d’imatges de l’il·lustrador WH Robinson.

De Tarrant són les següents:

Nielsen també en va fer la seva pròpia versió de la història:

 
Mayken i María Wernicke són dos il·lustradors que també han posat el seu granet de sorra per a il·lustrar aquest magnífic conte.

 
També Dulac té els seus propis dibuixos del Rossinyol.

   
Al igual que Clarke i Carse del que és l’última de les il·lustracions d’aquest bloc.

     
Bayes també en va fer la seva.

 
Il·lustracions d’arreu de tots els estils i colors són les que us porto ara.

  
Portades Franceses de la història les que podem veure ara, i també un parell d’holandeses.

Les portades que us porto a continuació són sobretot en anglès i també en Danès, amb el títol originari del conte:
             
 

En castellà en tenim un parell.

 
Dedicats a Andersen i als petits personatges trobem monedes i segells, aquesta vegada no ha estat menys.

 
En Sergio Mora va fer la seva pròpia versió de la història per al programa Una mà de contes. En podem veure alguna il·lustració:

I per acabar una curiosa versió d’aquesta història en forma de seqüència d’imatges.

Així que ja sabeu, els animals mecànics mai podran substituir als autèntics!

CONTES CLÀSSIC II, Trad. M.Àngles Bogunyà, Editorial Pirueta (març 2008) –> De la mateixa data de publicació que el primer, trobem que en aquest recopilatori hi ha cinc contes més: El gat amb botes, l’Aneguet lleig, Els tres Porquets, la Rínxols d’or i Aladí i la llàntia màgica. La selecció dels contes és aquesta vegada una mica més variada i acertada, fet que fa que millori respecte l’anterior… De nou, una portada d’en Roger Olmos preciosa. Respecte a les aventatges i inconvenients: els mateixos que l’anterior edició.

Sota el títol “Prínceps, herois i valents” se’ns presenta una éxposició d’il·lustracions oraganitzada i dirigida per l’il·lustrador Ignasi Blanch que podreu trobar entre el 12 de març i el 20 de juny a la Biblioteca Clarà, a la sala d’Exposicions Isadora Duncan (C/Doctor Carulla 22-24).

En què consisteix? Hi havia una vegada uns nas molt pressumits, un estudiós príncep blau, un ogre bo i un heroi ploraner… es tracta de redibuixar i canviar els personatge masculins de tots els contes convertint-los en més humans i menys tòpics.

Un projecte molt interessant que compta amb il·lustracions de: Mayra Aguilar, Marcela Burgos, Neus Camaño, Bárbara Castro, Ona Caussa, Zoel Forniés, Cristina Garcés, Maite Gurrutxaga, Sandra de la Prada, Vicki Robertson, Eva Sánchez, Inés Sánchez, Albert Vitó i Ane Zaldibar.

Un munt de noms que ve de gust conèixer i descobrir, de ben segur que serà interessant, fresca i diferent.

Jo ja hi tinc ganes d’anar, quan hi vagi us explico què tal.