Hola a tots i totes! Els ossets: gran animal típic i tòpic pels infants. És el gran animal protagonista d’infinitat de contes i històries. Normalment és l’osset tendre i dolç… però mai és l’animal ferotge que en realitat és. Avui us porto dos contes molt diferents entre sí, un molt tendre i una mica nyonyo i l’altre d’una qualitat excepcional.
PIGUI Y EL GRAN OSO BOBOSO, Mick Inkpen, Editorial Bruño (2008) –> Pobre ós que no li han pogut posar un nom més cursi i nyonyo. Salvant el títol del conte la història és dolça i simpàtica sobre un porquet que té per amic un ós i que aquest hi ha un munt de coses que no pot fer, però d’altres en canvi que sí i és això el que el fa especial i amic del porquet.
Les il·lustracions són senzilles, dolces, coloristes i mones.
DISCURS DE L’ÓS, Júlio Cortázar, Il·l Emilio Urberuaga, Libros del Zorro Rojo –> “A l’estiu nedo de nit a la cisterna picotejada d’estels, em rento primer amb una mà, després amb l’altra, després amb totes dues juntes, i això em produeix una grandíssima alegria”. 25 anys després de la mort de Cortázar aquesta editorial reedita el seu conte, una història que ens parla sobre l’ós de les canyeries, els sorolls que fa, per on va; així com de la solitud humana. Un conte preciós que com sempre ens porta una editoial que mira motl bé quins llibres tria per a publicar i de quina manera ho fa. Genial!
