Elefant Trompeta

Com ja sabeu, demà dia de Sant Jordi es realitza la 2a Trobada d’Il·lustradors a la Vila de Gràcia, i enguany el cartell l’ha fet l’Ignasi Blanch, il·lustrador que també hi serà demà. Ahir se’n va fer la presentació oficial amb el Regidor de la Vila, i la veritat que és un cartell d’allò més bonic on podem veure a un llop que crida molt l’atenció tot mirant de reull a la pobre i innocent Caputxeta que es llegeix un conte de llops!  Perquè no ens enganyem els “dolents” del contes per a infants continuen sent aquests peluts animals…

Us deixo amb la imatge de l’Ignasi amb el regidor i us torno a posar la del cartell.

Feliç diada!

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)

Dissabte passat vaig tenir la sort de poder anar a Món Llibre, i la veritat que em va agradar força, jo havia estat fa un temps a la Setmana Internacional del Llibre Infantil i juvenil (o quelcom similar), també organitzat al CCCB, però el que em va sorprendre de Món llibre són els diversos espais que té.

Té una primera part de lectura dels nens, on aquests seien en una espècie de tro aràbic i llegien part d’algun llibre; en el mateix espai hi havia també un “mercat” d’intercanvi de contes.

Tot d’espais per a tallers, conferències, jocs… I tot relacionat amb el món de la literatura infantil.

Per tot arreu de la fira, ja fos sobre les taules; o al terra en l’espai per als més petits hi havia cabassos amb contes per mirar, remirar i tafanejar.

Vem tenir la sort de trobar-nos en que just començava un espectacle de titelles, era de la Companyia Marduix i ens va encantar; era poesia per a nens a través de l’obra “Meitat tu, meitat jo”. Espectacle que segons em va semblar entendre, anirà rodant per les biblioteques públiques de la ciutat. Sigui com sigui, em va agradar molt, i als petits que hi havia per allà també.

Em quedo amb una jornada esgotadora i divertida dedicada al llibre infantil, que recomano a tots els que tenen nens i els que estimen la literatura infantil que s’hi acostin. Potser em va faltar una mica alguna part d’exposició d’il·lustracions originals, o de contes importats d’altres països. Per la resta, un 10!

Amb un títol diferent, aquest és un conte molt nou, de fet, és novetat d’aquest mes i m’ha vingut com “anillo al dedo”, com dirien els castellans. Mireu i entendre perquè:

EL DRAC DE L’ESTANY, Toni Giménez, Il·lustració Cinta Vidal, Editorial Baula (2009) –> Sota aquest títol podem trobar un conte, que de fet és una cançó il·lustrada, la famosa cançó de “El monstre de Banyoles”, de la que ja us vaig parlar en l’orígen d’aquesta llegenda. El llibre a més, inclou un CD amb la cançó, i les il·lustracions ens narren la història de la cançó. La veritat és que està molt bé. M’ha fet molta il·lusió que publiquessin aquest conte d’una història que potser no és gaire coneguda pels nens i nenes d’avui dia, excepte evidentment de la gent i quitxalla de Banyoles.

“ Vet aquí una vegada al Pla de l’Estany, al costat del llac de Banyoles hi va anar a viure, en una de les seves coves una bèstia terrible i ferotge: una drac. Una espècies de llangardaix amb ales de ratpenat, i escates de peix, que es mou tan bé, per terra com per mar i aigua. Tenia a tota la població atemorida.
El drac s’anava menjant el bestiar d’arreu, i de tots els indrets van venir soldats a matar i vèncer el drac, però tots fugien atemorits. Fins i tot, el mateix Carlemany i els seus valerosos soldats havien fugit davant dels cops de cua i el foc que treia pels queixals el drac. Els cronistes de Carlemany, asseguraren, però que fou una lluita aferrissada i on el valent Carlemany va estar a punt de vèncer al temible drac. Tants atacs van fer enfadar cada vegada més al drac, que ara s’havia encapritxat de la carn més tendra, la carn dels nens. Els del poble, per evitar una desgràcia major, van decidir entregar-li cada vespre un nen al drac.
Li havia tocat al fill d’una dona del poble, que desesperada va anar a buscar a Mer, un monjo del que se’n deia que podia obrar autèntics miracles. Mer, només buscava des de fa molt temps el retiri espiritual en un bosc perdut, però es va compadir de la pobre dona i la va seguir fins a Banyoles. Allà llegint les seves oracions es va plantar al davant del drac i li llegia les seves oracions. El drac com mig encantat, es va amansar. Mer s’hi va acostar i li va posar a la seva estola a l’esquena del drac. Mer sense deixar de llegir va ser seguit pel drac embadalit de les seves paraules fins a la plaça del poble. Allà un munt d’homes armats amb espasses i destrals, van apressar el drac i el van matar.
Ja mai més no va atemorir als del poble, i en agraïment a Mer, el van considerar un autèntic heroi de la vila i van fer una recol·lecta per fer-li construir el monestir de Sant Esteve, que va presidir nomenat Abat, gràcies a Carlemany. Allà hi va viure un temps, fins que va decidir retirar-se espiritualment  a un bosc d’a prop de Guialbes, on va passar la resta del seus dies. On va morir i van construir l’ermita de Sant Mer, i va esdevenir Sant. Els pagesos dels poblets i indrets de la contrada, acudeixen a l’ermita el diumenge després del 27 de Gener, dia de Sant Mer a retre el seu especial homenatge a aquets personatge que va acabar am,b el terrible monstre de Banyoles.”

Curiosa història coneguda com “El drac de Banyoles” o “El monstre de Banyoles”, que segons expliquen va succeir durant el segle VIII, i fou escrita i popularitzada per Lluís Constans Serrats, mossèn de Banyoles que va estar durant 20 anys a la Casa Missió de Banyoles (1926-1946), on va llegir molts pergamins i documentació de la comarca, fet que el va portar a escriure aquesta història tal i com ho havien fet els seus predecessors dotze segles abans.
Però el més curiós és que hi ha una altre versió de la història que ens explica, que els qui desapareixien eren joves vilatans i que no se’n sabia la causa; i que quan el drac va estar amansit al mig de la plaça i estaven tots a punt de matar-lo, Sant Mer els hi ho va impedir explicant que el Drac l’únic que menjava eren branquillons i herbes.
“I el bestiar i les persones desaparegudes?” li varen preguntar a Sant Mer.  “Això li haureu de preguntar a Carlemany que s’ha menjat, ells i els seus soldats, tot el vostre bestiar i s’ha emportat la vostra gent a la guerra.”
Convençuts de que el drac era inofensiu, sant Mer el va acompanyar fins al seu amagatall en una de les coves més profundes de l’estany de Banyoles, i és avui que es diu que encara s’hi troba amagat i allunyat dels ulls més curiosos”.

Hi ha qui diu que l’indret exacte on el podem trobar és el Clot de la Daga o el Clot de la Draga, a prop de la part més estreta del llac.

Un drac tan famós i ferotge que fins i tot se n’ha fet una cançó, original de Toni Giménez, que ve a dir una cosa així com:
1. Ens ho diu la història
d’un vell poble,
que hi habitava un monstre,
fa molts anys,
diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas
i pels queixals.

És el mon, mon,
el monstre de Banyoles
que men, men, men,
que menjava persones,
oh, i tant!
És el mon, mon,
el monstre de Banyoles,
una per dia sense
fer terrabastall.

2. Com veureu, tenia tanta gana
que s’empassava els bous de tres en tres
i els cavallers, que amb ell volien brega,
se’ls endrapava com qui no menja res.

3. I la gent de tota la contrada
un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i albergínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.

4. És famós el poble de Banyoles
i és que la vila és coneguda arreu
pel famós monstre i pel seu bonic estany
i pel Tren Pinxo, un tren ben especial.

Va existir? Veritat o mentida? És el més divertit de les llegendes, que mai se sap quina part és real i quina part mentida. Jo per si de cas, si alguna vegada vaig a l’estany de Banyoles,  miraré ben bé les seves aigües a veure si el puc veure.

Il·lustracions
Complicat trobar il·lustracions d’una llegenda tan autòctona com aquesta, però han estat algunes editorials les que s’han atrevit a fer-ne la seva versió.
   

 
Amb quin monstre us quedeu?

La Bernadette Cuxart, a part de ser la il·lustradora de la sèrie del Llop Pepito, és molt més. Una il·lustradora de cap a peus amb molts i bons projectes a les seves esquenes. Amb un estil nét, bonic i colorista, les seves il·lustracions ens acosten a les aventures dels seus personatges. Una enamorada dels infants i del seu món, i una apassionada de la seva feina; una feina que relaciona les seves dos passions: la il·lustració i els nens; per ella no perdre-hi el contacte esdevé bàsic. Per a qualsevol enamorat de la docència o del món dels infants també. Una il·lustradora que encara ha de fer aquell projecte del que se’n senti 100% orgullosa, difícil quan el grau d’exigència és molt alt.

Una entrevista que ens permet conèixer no només la Bernadette il·lustradora, sinó la persona que hi ha darrera, llegiu i us encantarà encara més:

– Com vas començar en el món de la il·lustració?
Quan vaig acabar d´estudiar magisteri, volia seguir estudiant alguna cosa més però relacionada amb l´art. Però com que “Belles Arts”,no m´acabava de convèncer (no volia fer ni escultura ni pintura,…), aleshores vaig entrar a l´escola de la LLOTJA per a fer estampats (de roba). Mentre feia el curs comú van dir que es creava una nova especialitat: Il.lustració. Era just el que jo volia fer! O sigui que allà em teniu: la primera promoció …
Un cop vaig acabar, cap a buscar feina per les editorials amb la carpeta sota el braç… això sí que costa. Però vaig tenir sort: a l´Editorial Edebé necessitaven una persona per al departament d´il.lustració (per a preparar la feina pels il.lustradors…)(potser em va anar bé tenir el magisteri…), i m´hi vaig quedar cinc anys!. Allà no dibuixava, però vaig acabar d´aprendre el que no em van ensenyar a l´escola. I em va anar molt bé per veure com funciona tot plegat, des de la prespectiva de l´editorial.
Al cap de cinc anys vaig marxar de Barcelona per anar a viure a Sagàs on visc ara. I era el moment de començar: ells mateixos (Edebé), em van donar les meves primeres feines d´il.lustració. I com que  si tens alguna cosa publicada sembla que et facin més cas, mica en mica vaig anar treballant per altres editorials. I d´això ja fa dotze anys.

– Il·lustrar significa…
Per alguns (i abans era així) és fer un dibuix que acompanyi a un text (com a ornament).Però per a mi és molt més: la interpretació (plàstica) personal d´un text. Per a mi és una forma d´expressió, la teva manera de dir les coses. I no cal que sigui un text, pots il.lustrar una melodia, un paisatge,un sentiment, un altre dibuix…

– De quin dels teus projectes et sents més orgullosa o recordes amb més carinyo?
De tots i de cap alhora. M´explico: tots els començo amb molt de      carinyo, amb molta il·lusió, sigui el que sigui. Però el resultat final mai m´acaba d´agradar, sempre hi trobo “pegues”, sobretot pel color, que gairebé mai s´ajusta a l´original. Potser “En Joan Brut” de Barcanova és un dels més “fidels”. I tots els contes que he fet d´aquest estil (curtets), com que és el que m´agrada més de fer, són els que els tinc més carinyo.
També li tinc carinyo al recull de contes que vaig fer per Timun Mas “Explica’m un conte 4” (que ara es diu : “Explica´m un conte de Reis i Princeses”). És força antic, i no és que n´estigui molt orgullosa, però el vaig fer bastant al principi de començar, i va ser com un somni que em donessin l´oportunitat d´il.lustrar un recull de contes clàssics.
I evidentment al que li tinc un carinyo especial és al “Llop  Pepito” . Un personatge que vaig crear per a la col.lecció que edita Barcanova i que la Maria Mercè Roca n´és l´autora. És com un fill…
Però el projecte que pugui dir que n´estigui orgullosa, crec que encara l´he de fer…

– De petita ja se’t donava bé dibuixar? Era la teva assignatura preferida al cole?
Sempre m´ha agradat dibuixar i pintar (el color sempre ha estat molt important per a mi).
La meva àvia conservava un dibuix meu que vaig regalar-li als 18 mesos. Eren uns traços petits, força definits, on dibuixava la meva familia.
I també recordo que quan estava malalta (que era força sovint), disfrutava ordenant i fent punta als llapis de colors. En tenia un munt, perquè sempre en demanava, no en tenia mai prou…
No sabia a què em dedicaria de gran, però per a mi mirar i remirar els dibuixos dels meus contes, era un gran plaer.
I tot i que crec que no sé dibuixar (n´estic del tot convençuda), sempre treia excelents en dibuix i plàstica. Suposo que l´atracció i l´amor que tinc al dibuix i a la expressió plàstica, ha substituit la manca que tinc en l´agilitat per el dibuix. O sigui , que és més important que t´agradi dibuixar, que no pas saber-ne…

– El món dels infants és especial perquè…
Els infants…! Són el millor que hi ha, són la vida. Són tan purs, tan nets, tan “frescos”, tan autèntics, tan “tal qual”… Quan creixem ho anem perdent tot, ens anem espatllant. Entenc profundament en Peter Pan i el seu desitg de no creixer mai.
Jo sempre he volgut conservar alguna cosa d´ells i de la seva màgia. I crec que la millor manera de fer-ho és estar sempre en contacte amb ells d´alguna manera o altra.
Per a mi són el centre de la meva vida. Treballar per a ells és tot un privilagi.Jo hi estic “enganxada” i espero no “desenganxar-me’n” mai.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Suposo que no ens podem queixar (no està bé queixar-se), però no estaria malament una “empenteta”. Aquí tenim bons professionals en tots els secctors relacionats amb la literatura infantil per a “inflar-ho” una miqueta més…
I si tots (pares, mestres, professionals,…) hi possessim una mica més de part nostra, potser aniria millor. (I això ho dic més com a mare).

– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país amb cultura i un país amb futur.  Els nens són el futur.
I despertar el interès per la lectura de petits, vol dir mitja feina feta…

– Si haguessis de triar un conte clàssic per il·lustrar, quin t’agradaria que fos?
Sens dubte seria un conte del meu autor clàssic preferit: Hans Christian Handersen. M´agradaria moltíssim “la princessa del pèssol”. El trobo genial! Però també m´agradaria “la noieta dels llumins”, o “el vestit nou de l´Emperador”. Seria un somni.

– Si fossis un personatge de conte series…
És curiós, perquè des que visc al camp m´he sentit com si fos la Rínxols d´or ( i no és que tingui els cabells rossos). Potser estaria bé  la Bella dorment.  És que els il·lustradors passem molta son. I no estaria malament que després d´una bona dormida vingués un noi guapet, et fes un petó i et solucionés la vida, no?
Però de fet, no és un conte que m´agradi especialment. Això de no fer res no va amb mi. Potser em cau millor la Ventafocs. Hi ha una mica més de màgia en aquest conte.
El que tinc clar és que a mi m´agraden els contes que acaben bé.

– Com és el teu espai de treball?
Força desendreçat! Acumulo molts i molts papers, i de tant en tant he de fer endreça per no quedar colgada…
Treballo a casa, en un racó per a mi. Amb molta llum natural, i molta natura al meu davant.

– Has fet un conte amb Bromera en que parles de l’època medieval. Com va sorgir aquest projecte?
Va ser un encàrrec.  Forma part d´una col.lecció de 12 contes, i em va fer molta il.lusió que em demanessin de fer-ne un. Em va agradar molt de fer-lo.  M´encanta fer aquests tipus de contes, són com “caramelets”.

– Per acabar, quins són els teus propers projectes?
En aquesta feina és molt difícil predir les feines. Saps el que fas ara, però mai el que faràs.  Ara estic fent una cosa que em fa molta il.lusió, perquè és com una sorpresa. I no en vull parlar fins que surti. Està relacionat amb un dels meus fills 😉
També tinc al cap algun projecte que m´agradaria poder fer. Potser podré passar-lo al paper algun dia …

CUENTOS DEL MUNDO, Ana María Shua, Il·l. Noemí Villamuza, Elena Odriozola, Raquel Marín, Jesús Cisneros, Ignasi BlanchEditorial Anaya –> Un recull de 60 contes d’arreu del món, tots ells de pobles diferents i dels cinc continents. Les històries es divideixen en continents i té la gràcia de que es tracta d’històries poc conegudes, o si més no, no traduïdes mai en castellà fins al moment de la seva publicació.

Amb 5 il·lustradors ben diferents i força coneguts; se’ns aporten imatges molt diferents de les històries. Històries que potser no s’allunyen gaire dels personatges dels nostres contes, o potser sí…

No està en català i és una llàstima, però val la pena mirar-se’l. Les il·lustracions no llueixen gaire pel meu gust, són un pél grises; però es tracta d’un molt bon recopilatori.

Hola a tots i totes! Nascuda l’any 1972 com un grup de trenta amics que volen dedicar-se al món de la infància i creen així el 1975 les seves dues primeres joguines, va iniciar-se el projecte Moulin Roty. Una marca de joguines que destaca pel damunt de tot per la seva col·lecció de peluixos, tot i que també té una altra línia de joguines.

L’univers de “Les petits”, on hi trobem diverses col·leccions de peluixos, i l’univers de “memóire d’enfant”, on podem trobar cuinetes, cotxes i joguines d’àmbit més clàssic.

Amb una web excel·lent i una perfecta presentació dels seus catàlegs i joguines, podem trobar imatges tan boniques com aquestes.

Si en voleu conèixer més cpses, us recomano que entreu a la web i us hi perdeu una bona estona, i pels que no sapigueu anglès o francès, està en castellà.

Hola a tots i totes! Un any més s’acosta la diada de Sant Jordi, un dia especial on les editorial comencen a treure novetats per tot arreu. Però lluny d’això el que a mi m’interessa és la llegenda de Sant Jordi, una llegenda de la que se n’han fet moltíssimes versions per als infants. Aquest any us porto algunes que m’han agradat, a la vegada que també us porto històries de dracs que s’allunyen de la famosa llegenda catalana.

LA DRAGA SENSE ESCATES, Lena Paüls, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2008) –>Vet aquí una vegada un poble amb un màgic estany i una draga sense escates que hi arriba i pretén que els seus habitants l’ajudin amb el seu problema. I si no l’ajuden diu que es menjarà a tots els nens del poble… Una història sobre dracs amb unes il·lustracions divertides i originals.

LA LLEGENDA DE SANT JORDI, Il·l Màriam Ben- Àrab, Editorial Empúries (2009) –> Vet aquí que una llegenda està a punt de succeïr a les contrades de Montblanc, una llegenda que capgirarà la vida de tot un poble i que serà recordada pels segles dels segles. Una vegada més una nova versió de la llegenda de Sant Jordi, però en la que m’agradaria destacar especialment la seva jove il·lustradora que ens aporta una visió fresca i diferent del cavaller, el drac i la princesa.

PAF, EL DRAC MÀGIC, Peter Yarrow i Lenny Lipton, Il·l ERic Puy Baret, Símbol editors (2009) –> “Paf, era undrac màgic que vivia al fons del mar…” Aquesta és una cançó molt coneguda pels nens i nenes catalans d’una generació com la meva, una cançó preciosa i una mica trista sobre les aventures d’un drac que es feia amic d’un nen. Doncs bé, se n’ha fet un conte! De fet és la cançó transcrita i il·lustrada i l’edició anglesa conté a més un CD amb la cançó original. Les il·lustracions són precioses i val la pena mirar-se-les bé. Molt maco i és que la cançó és sentir-la i em transporta…

EL MEU PRIMER LLIBRE DE SANT JORDI, Pep Molist, Il·l Valentí Gubianas, Editorial Baula –> Com sempre les excel·lents il·lustracions d’en Valentí Gubianes ens porten aquesta llegenda, pensada aquesta vegada per als més petits.

SANT JORDI, LA PRINCESA I EN RODERIC, Xavier Blanch, Il·l Francesc Rovira, Editorial Baula (2009) –> Un nou llibre de Sant Jordi, aquesta vegada una mica diferent. Per tal de que els infants es sentin encara més protagonistes de la història, aquest conte ens introdueix un nou personatge: en Roderic. En Roderic és el jove i millor amic de la princesa, que vol aconseguir desfer-se del drac i no sap com fer-ho. SEguint a la jove noia capturada pel drac es troba amb el valent cavaller Sant Jordi, que matarà al drac i alliberarà al poble sencer, i farà d’en Roderic el jove heroï del poble. Les il·lustracions són aquesta vegada d’en Francesc Rovira, il·lustrador de gran trajectòria i d’excel·lent qualitat en les seves produccions.

Fins aviat i feliç Sant Jordi!!!

Enguany, el dia de Sant Jordi es celebra per segon any consecutiu la Trobada d’Il·lustradors a Pla Nicolás Salmerón (Jardinets), inici del Carrer Gran de Gràcia.

Al matí podreu trobar als il·lustradors a partir de les 11h, i a la tarda ho podeu fer a partir de les 17h; de moment no sé quins estaran al matí i quins a la tarda o si hi seran tot el dia. Sigui com sigui és una jornada especial on els il·lustradors dels teus àlbums il·lustrats et regalaran una il·lustració.

10 il·lustradors de renom com: Ignasi Blanch, Mercè Canals, Agustín Comotto, Rebeca Luciani, Imma Pla, Antonio Santos, Carme Solé Vendrell, Marc Taeger, Emilio Urberuaga i Nomemí Villamuza. Alguns d’ells que ja repeteixen de l’any anterior.

Acte organitzat per l’Oblit de Casa Anita, així com l’Ajuntament del Districte i en col·laboració amb les llibreries Know Food i Aura.

Jo hi seré al igual que l’any passat, us hi apunteu?