Bé, ja sabeu que a classe tinc un nen que és molt imaginatiu i tot un artista, de fet començo a tenir un munt de dibuixos seus que he tingut la sort que em regali, l’avaluació passada en l’àlbum se’n va endur tresors com els que us porto després.
Tot i així, amb els mesos, de ser un nen molt fantasiós, que de fet ho continua sent, els seus dibuixos s’han tornat més foscos, més negres, tots són més monstruosos i amb unes dents afilades i cares de mala lluna… No sé, no el vull incidir en la seva manera de dibuixar dient-li quins colors ha d’utilitzar; l’únic que li dic és que intenti fer dibuixos més alegres.
Hi ha gent que en els dibuixos dels infants és capaç de veure els problemes, motivacions o pors dels infants… però no sé fins quin punt es pot arribar a analitzar.
Vosaltres mateixos, us els mireu i ja em direu què us semblen… A mi em continuen enamorant.
Més dibuixos que com sempre ens reflexen un imaginari del nen on hi trobem al seu sempre estimat Pinotxo, sovint devorat per la terrible balena, dóna pas també a Peter Pan i al cocodril que es vol menjar al capità Garfi, i evidentment a l’heroi del mes d’abril que no és un altre que el valent cavaller Sant Jordi matant el drac.
Cal dir que us n’he fet una petita selecció i que no he inclòs alguns dels dibuixos més negres, i he inclòs aquells que hi havia més varietat de personatges i que eren més diferents.
El que no em deixa de sorprendre i em fa adonar-me del que l’imaginari d’aquest nen és bestial, és la comparació amb els seus companys. Mentre que tots fan una vegada i una altre cases, nens, flors, i esquemes de dibuixos pràcticament iguals (suposo que és amb el que ells es senten més segurs), no hi ha cap dibuix d’aquest nen igual o que segueixi un mateix patró.
També em vaig adonar veient-lo treballar que no deixa res a l’atzar ni sense pensar en els seus dibuixos. Sap de quin color pintarà tots els elements abans de començar a pintar el dibuix, i això és molt estrany en un nen de la seva edat.
Com anècdota recordo que l’altre dia estava fent un dibuix, i evidentment, s’hi dedica molta estona i estava tardant més que el seu company del costat, que per voler-lo “ajudar” o molestar una mica, va agafar i li va pintar la sabata d’un dels seus personatges de color marró. L’autor del dibuix es va enfadar molt, perquè “Aquella sabata havia de ser vermella”.
En definitiva un artista que es surt de lo habitual. Espero que mai perdi aquesta ilusió i aquest art especial per dibuixar. Ja que no em puc imaginar on pot arribar aquest nen si el deixen explotar el seu talent… i em fa por que es trobi amb alguna mestra o algun mestre que vulgui que faci dibuixos més “normals” i li digui que els seus montres, lleons amb pantalons i dracs temibles són lletjos. Siusplau, no l’espatllem…