“ Vet aquí una vegada en Manelic, que vivia a les muntanyes de Núria; era un jove pastor molt bromista que tot el dia estava amb les seves ovelles. Com s’avorria força deia mentides per enganyar als altres, i va començar a cridar:
– Que ve el llop!
I tot els vilatans de Queralbs van sortir a ajudar a en Manelic, i se’l van trobar assegut al terra i rient. Ho va tornar a fer una segona vegada, i els vilatans de nou cames ajudeu-me a socórrer al pobre Manelic. Però també era mentida.
La tercera vegada, realment en Manelic cridava perquè sí que venia un llop de debò, però ja ningú no se’l va creure i no el van ajudar. És per això que el llop es va menjar molts dels seus xais, i en va ferir un grapat.
El Manelic, amb la lliçó ben apresa es va prometre a sí mateix no dir mentides mai més.”
Aquesta és la història del Pastor mentider, una història catalana i centrada en la Vall de Núria i Queralb, on el seu protagonista en Manelic aprèn a no dir mentides. Aquest conte no se sap ben bé d’on prové, tot i que s’afirma que és català de sempre i s’explica de fa molt i molt temps de pares a fills. La versió que us he explicat és extreta de “Lo trovador català” d’Antoni Bori i Fontestà que l’any 1892 va escriure un recull de textos curts i poesia en català, per a l’ensenyament de la nostra llengua. Entre els textos del llibre hi trobem “La mentida”, que correspon a la història que us he explicat.
Però per conèixer l’origen real de la història, cal però anar molts segles enrere, de fet es diu que es tracta d’una de les faules més famoses d’Isop, el faulista grec per excel·lència que ens ha portat fins als nostres dies històries com: el lleó i el ratolí, la tortuga i la llebre… Sota el títol de “El jove pastor anunciant al llop”, ens relatava la mateixa història que us he explicat al principi.
La moralina d’aquesta història és ben senzilla i de clara comprensió per a grans i petits, no s’han de dir mentides, perquè sinó quan diguis la veritat ningú et creurà.
Il·lustracions
Començant per una il·lustració de Milo Winter de 1919, i continuant per altres a color, algunes de més clàssiques i altres més originals.
En anglès són les següents portades:
En castellà en tenim un parell.
I ja per acabar una divertida seqüència d’il·lustracions d’aquest conte del Japó, són molt boniques, ja veureu:
Així que aneu en compte amb els llops…