Il·lustradora polifacètica, activa, divertida i original. Així és com veig a la Mercè Galí, il·lustradora de Món Llibre 2009, a part d’un munt d’altres contes, cartells, portades de revistes i projectes interessants. Amant de la literatura per a petits i dels contes, de fet penso que no es pot ser un bon il·lustrador d’una altra manera. Va créixer rodejada de contes i bones històries a la llibreria dels seus pares on es passava hores tafanejant il·lustracions, la llibreria Galí a Verdi 52, a la Vila de Gràcia. Una gracienca que va veure com l’any 1997 escollien el seu cartell com a oficial de les festes majors d’aquell any.
Una il·lustradora amb una entrevista de les més complertes que fins ara m’han respost i que val molt la pena que us llegiu, la majoria d’imatges també me les ha passades la pròpia il·lustradora. Tafanegeu i remireu que val molt la pena:
– Com vas començar en el món de la literatura infantil? Quants anys fa que t’hi dediques?
De sempre m’ha agradat dibuixar…
Quan els meus pares tancaven la Llibreria Galí, jo m’asseia al magatzem a tafanejar contes. Els dibuixos, és el que més em cridava. Devorar imatges…
També la meva àvia que de contes me n’explicava un munt hi devia contribuir. Encara recordo demanar-li 50 vegades que m’expliqués el conte de la casa de xocolata… l’explicació que em feia de la Gretel traient el dit pels barrots de la gàbia, i després un os de pollastre tot enganyant la bruixa…ara em ve la imatge del seu dit tort…
El primer any que feia educació social, em vaig matricular també a Llotja a la tarda…per no quedar-me amb el dubte de I si…
Quan veus que el que t’agrada es pot convertir en una feina…t’hi llences! I aquí estem…tirant endavant!
Vaig començar a publicar per nens el dia que em van editar el primer conte: “L’Origen dels dits” , l’adaptació d’una llegenda africana que vaig sentir explicar a en Rah-mon Roma, en un curs que vaig fer de contes I cançons .
El vaig portar a Bolònia i allà l’editorial Tàndem s’hi va interessar…
Vaig sortir de la fira amb la il·lusió que fa que creguin en tu per primera vegada!
Aquest va ser un bon començament, jo encara estava estudiant a Llotja del carrer Avinyó.
El primer treball publicat va ser el cartell de la Festa major de Gràcia al 97! Tot un honor per algú que viu la festa en aquesta Vila.
– De quin dels teus projectes et sents més orgullosa? Perquè?
Estic contenta del Cartell per les festes de Santa Eulàlia (2006)
Veure una il·lustració teva, penjada al llarg de les rambles de Barcelona impressiona,…al costat dels diferents escenaris, als programes de mà.
Fa molta il·lusió…El mateix m’ha passat amb el de Món Llibre.
Intentar copsar una idea, transmetre-la en un cartell és un repte.
Estic molt contenta del “Poesies amb suc” de la Galera, m’ha permès arribar a grans I petits! És una antologia de poesies per nens de diferents autors feta per Miquel Desclot.
Del “Groc” amb la Lola Casas…un disfrute de text, m’he divertit molt .
Il·lustrar poesies, m’agrada…em fa trencar la closca , intento aconseguir que el que se’l mira també busqui un perquè d’aquella imatge dins el text.
Per mi una il·lustració no només es limita fer una descripció del que s’explica… a banda d’il·lustrar el que es diu també pot aportar moltes coses I això és el que ho enriqueix tot plegat. Jo també m’ho passo bé jugant amb els ulls dels que s’ho miren…
Una cosa que em fa mooooolta il·lusió és col·laborar amb el Tatano, I el Cavall Fort. Tinc tots els volums enquadernats … I ara publiquen els meus gargots!
Metàl·lics: una feina que vaig fer amb l’Auditori…disseny del programa I DVD d’un espectacle per a nens: un quintet de metalls increïble…
La veritat és que tot té el seu encant…I me n’adono que he fet coses molt diferents i interessants relacionades amb la il·lustració infantil I juvenil…esperem que en vinguin moltes més!
– Que t’agradaria fer en el món de la il·lustració?
Continuar aprenent, imaginant, gaudint, rient, …I sobretot transmetent.
Il·lustrar un bon text. Un text espaterrant! Això m’agradaria molt.
– Darrerament has fet el cartell de la darrera edició de Món Llibre, com va sorgir aquest projecte? Què ha significat per tu?
Em van fer la proposta de participar a Món llibre , a banda de fer el cartell els interessava que aquest any l’il·lustrador tingués una implicació dins la festa. Em van proposar organitzar alguna activitat amb els nens …i se’m va acudir el “Pinta petit”.
Aquest projecte m’ha permès conèixer un equip de gent que tenen una visió molt oberta i engrescadora de com es poden fer les coses de cara a un públic infantil. Conèixer tant artistes participants, organitzadors,estudiants d’il·lustració, en Xavi de rundesign (encarregat del disseny gràfic…)
Penso que tots ho vivíem tot amb ulls de nen…
Eren uns espais per participar, per gaudir , imaginar, llegir…
Si volies escriure una carta al patufet preguntant cóm va viure la foscor dins la panxa del bou, allà ho podies fer perquè la Marga (una actriu del Teatro de los sentidos) tenia les adreces de tots…
Per altre banda potser la gent que no em coneixia em coneixen una mica més…
😉
– La fira Món llibre pretén generar en els més petits interès i afició a la lectura. Quin és el secret per aconseguir-ho?
Tenint en compte que els nens són ments despertes i els hem d’oferir coses interessants, no “nyonyes” per nens ”petits”.
Hem de tenir la mateixa cura de la literatura infantil que de l’adreçada als adults. Jo sóc gran i m’agraden els contes. Si són dolents, ho seran per mi i per ells també.
– Has il·lustrat per a cartells, prospectes(tríptics), llibres de text; i també per a contes infantils. En quin àmbit es sent un il·lustrador més realitzat? Quin tipus de feina costa més d’aconseguir?
Cada tipus de feina et demana coses diferents I això m’agrada. Són petits reptes.
Em sento molt còmode treballant per exemple amb revistes com Cavall Fort,Tatano o Tretzevents…Et permeten posar a prova la teva imaginació , sempre plantegen coses molt diverses, des de contes curts, poesies, articles, lliçons de català…mmmmm!
Hi ha feines que t’aporten molt, aprens coses, i contactes amb gent que potser mai no haguessis conegut .
Després de fer el llibre de la Teresa de Calcuta de l’ed. Parramón i documentar-me sobre les costums d’aquest país…vaig acabar fent el viatge per veure-ho tot de ben a prop!
– És difícil fer-se un lloc en el món de la il·lustració per a nens?
…ara mateix és difícil pagar el lloguer…
– Per il·lustrar per a infants cal…
Una mica de pebre, una mica de sal…
– El teu il·lustrador preferit és…
En Lluís Farré, sempre m’ha agradat molt.
M’encanta el seu sentit de l’ humor, els personatges… el poder veure detalls en els dibuixos o coses que passen que no són al text,que em treuen el somriure I són fruit del seu cap …és genial !
No em cansaria de mirar les seves il·lustracions!
I a sobre escriu…!
També m’agrada la subtilesa d’ en Sempé i l’energia d’en Joma. En Cesc i la seva visió crítica de les coses!
Em fascina molt el traç en les il·lustracions.
Podria fer una llista molt llarga d’il·lustradors d’aquí i de fora que m’agraden, però me n’has demanat un… I ja n’he dit tres.
– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Hi ha països que ens porten molta avantatge (França, Bèlgica…) el primer cop que vas a una fira com la de Montreuil te n’adones de la importància que donen a la literatura infantil i a la figura de l’Il·lustrador.
… encara ens falta molt per fer!
– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país que és conscient que les cases no es comencen per la teulada. Cal obrir els ulls als nens des de petits amb bona literatura perquè tot el que tenen al caparró és informació que els fa créixer i si el que adquireixen llegint és bo…imagina’t!
– T’agradaria il·lustrar algun clàssic de la literatura infantil? Quin? Perquè?
En Patufet…sempre m’ha encantat la història, sorprèn com reaccionen els nens quan els hi expliques…un bou que es menja un nen! Un conte ple d’onomatopeies fantàstiques amb cançoneta inclosa.
Un conte que ens fa cantar, ja ho té tot…i és molt nostre! Segurament dels que se n’ha conservat la tradició oral , de pares a fills…
– Si fossis un personatge de conte series…
“La Caputxeta” …sóc de les que s’encanta pel camí a collir flors, badant a totes hores amb qualsevol mosca que passa…I va tant despistada que quan veu l’àvia tant canviada no es para a pensar el pitjor i … nyaca!
– Per acabar, quins seran els teus propers projectes? Se’n pot saber alguna cosa?
He enllestit ara una guia de Barcelona de la Galera perquè els nens descobreixin la ciutat d’una manera curiosa…
Ara començo un conte per La Galera de la Núria Garcia i després faré un altre llibre de poemes de la Lola Casas per l’Abadia de Montserrat …