“Vet aquí una vegada, a Martorell hi vivia una minyona que treballava en un hostal vora el Riu. Com no tenien aigua corrent, l’havia d’anar a buscar a l’altre banda del riu, i no podia creuar el riu, ja que no hi havia pont, i s’havia de descalçar i mullar-se fins als genolls. Tipa de la mateixa història de sempre, va dir que vendria la seva ànima al diable a canvi d’un pont.
Se li aparegué el diable que li va prometre construir el pont abans que el gall cantés de bon matí. Dit i fet, el diable es posà a treballar i la minyona començà a patir per la seva ànima que veia entregada al malvat diable. Li explicà a la mestressa i aquesta li dóna la solució.
Quan només li faltava una pedra, la mestressa va despertar al gall i va començar a fer el seu característic quiquiriquic. Els crits s’encomanaren i els galls de tot Martorell cridaren igual. El diable al creure que no havia complert la seva promesa, va llençar la darrera pedra a davant de la masia Can Cortés i va desaparèixer per sempre més.
I per inaugurar el pont només calia una pedra, i a partir d’aleshores els habitants de Martorell van poder creuar sempre que volguessin el pont.”
Aquesta llegenda o conte ja ve de molt lluny i s’explica encara de pares a fills per fer-los entendre el perquè del nom de tots aquests ponts que podem trobar a les nostres contrades. Aquesta concretament ens explica la història de Martorell, però podem trobar llegendes similars a Tarragona, Pineda de Mar…
Sigui com sigui arreu dels indrets on hi ha ponts del diable podem trobar múltiples variants d’aquesta història.
Així que, d’on prové realment? L’únic que us puc dir és que es tracta d’històries o llegendes d’origen medieval de molt ús a la vella Europa. Hi ha qui dius que és del Regne Unit, altres de Suïssa, molts diuen que és català… Però el que no hi ha dubte és que on hi ha un pont del Diable, hi ha un pacte amb el dimoni i una ànima en joc.
“Pel que fa a l’Aqüeducte de Tarragona, la història ens explica que el constructor estava aixecant el pont i una ventada se l’endugué. Aquest desesperat digué que només el Diable podria construir un pont que durés ml anys. Així se li aparegué Satanàs que garantí que aquella mateixa nit construiria un pont amb pedres de la pedrera de Mèdol. A canvi, el diable demanà l’ànima del primer que begués l’aigua que passés pel pont. Qui ho fa primer és un ase, i és d’aquest que el Diable es queda l’ànima.”
N’he llegit la versió suïssa de la història i ens explica que es tracta d’una vila situada al massís dels Alps suïssos i que quedava aïllada quan plovia o nevava.
“Els seus habitants cansats de tantes penúries, van decidir enviar al seu alcalde a parlar amb el diable perquè els ajudés. Aquest els hi va prometre un pont que no cauria ni amb el vent, la neu o la pluja a canvi de que li donessin la primera ànima que travessés el pont. Els vilatans li van decidir prendre el pèl al diable i entregar-li l’ànima d’una cabra. El dimoni al assabentar-se, s’enfadà molt i destruí el pont. De nou, l’alcalde tornà a pactar amb el dimoni prometent-li aquesta vegada que no li prendria el pèl. Aleshores ell i els seus homes, s’esperaren al costat del pont, a veure qui era el primer que el travessava, i es tractava del fill de l’alcalde que no va tenir gens de por quan el diable se li plantà al davant. Tant sorprès es va quedar aquest, que va decidir no emportar-se una ànima tan noble i que no coneixia la maldat. I va ser així com va acabar la història.”
Però perquè sorgeixen aquestes històries entorn dels ponts? Pel fet de que en aquella època resultava molt complicat construir ponts d’aquelles dimensions i es creia que l’únic capaç de fer-ho havia de ser un ésser amb poders sobrenaturals i extraordinaris, i qui més poderós que el propi diable?
Si busqueu ponts del Diable pel món podeu anar des de Portugal fins a Colòmbia, passant per Bulgària, Romania, Eslovènia, Holanda, Suïssa… Sense oblidar-nos d’on hi ha més Regne Unit, França, Itàlia i Catalunya.
Curiós, no?
Fotografies
Mira que és una història que resultaria bonica d’il·lustrar, a la vegada que divertida. Doncs tot i així, no n’he trobat cap il·lustració, però sí que em fa gràcia portar-vos alguna fotografia dels ponts de les nostres contrades, comencem pel de Martorell, després l’Aqüeducte de Tarragona, el de Pineda de Mar, el de Ceret i el de Cardona:
Així que ja sabeu, aneu en compte no fos cas que un dia travessant algun d’aquests ponts se us aparegui el Diable i es vulgui emportar la vostra ànima.