“Hi havia una vegada una gallineta vermella que rebuscant amb les seves potes va trobar un gra de blat. I el va voler plantar. Va preguntar a l’ànec si l’ajudava, i va dir que no; el gat tampoc en va voler saber res i el guineu menys.
Així que es va decidir a plantar tota sola la llavor. Quan el blat ja estava madur, va demanar ajuda per segar-lo, i va obtenir la mateixa resposta. El mateix per batre’l, moldre’l, amassar la farina i fer el pa. Cap dels seus amics la va voler ajudar en res, així que es va posar a fer-ho tot sola i va fer un pa deliciós. Feia tan bona olor i tan bon aspecte… Quan el va haver acabat, la gallina va preguntar, “I ara, qui m’ajuda a menjar-lo?”. Tots van contestar afirmativament. I la gallina va dir “Doncs no, ho he fet jo tota sola tot, doncs ara tota sola me’l menjaré”. I conte contat aquest conte s’ha acabat.”
Aquesta és la famosa història de La Gallineta vermella, un conte de fades molt antic que molta gent creu originari d’Anglaterra. Però és realment així?
Aquest conte és d’origen rus, i té una moralina molt similar a la faula de “La cigarra i la formiga”, en que finalment s’acaba premiant la feina i la constància.
Perquè es pensa que és anglès? Doncs perquè Joseph Jacobs l’any 1890 va publicar aquesta història en els seus “English Fairy Tales”, i va ser aquest qui li va donar popularitat Europea a la història.
Aquesta història però, no es va quedar en el nostres continent. Va fer les “Amèriques” arribant als Estats Units a través d’una versió de la història escrita l’any 1940 en els Little Golden Books, una col·lecció de diversos contes per a nens que es va fer molt popular.
Fins i tot Disney va fer un curt basat en aquesta història l’any 1934 sota el títol de The Wise Little Hen, que s’ha fet popular especialment per ser la primera aparició cinematogràfica del famós Ànec Donald. Amb una imatge d’una Gallineta vermella que a mi em sonava molt.
Una història en la que la Gallina, sovint ens la mostren com una mare amb molts pollets, que són els únics que acaben compartint amb ella el seu pa.
Una història moralment correcta que va ser considerada durant molts anys de lectura obligatòria per als primers lectors nord-americans.
Il·lustracions
Són forces i diverses les il·lustracions amb el títol en anglès d’aquest conte, us deixo amb unes quantes portades divertides i originals.
En castellà en tenim algunes.
I per acabar us deixo amb unes imatges del curt animat de Disney i la primera aparició de l’Ànec Donald.
Una història senzilla però maca, i a la vegada, d’aquelles històries que penso que ha de ser divertida de dibuixar.