“Vet aquí una vegada un rei que tenia tres fills. Un dia els dos grans se’n van anar a la recerca d’aventures. Va passar el temps i no tornaven, així que el petit, al que tots anomenaven el Beneit, preocupat va sortir a la seva recerca. Quan els va trobar, els germans grans no havien fet res de bo i els hi feia vergonya tornar a casa, així que tots tres van anar fent camí.
Pel camí es van trobar un formiguer, i els dos germans grans van voler destruir les pobres formigues i la feina que estaven fent; el petit els hi ho va impedir. Després es van trobar amb uns ànecs en un llac, i els van voler caçar per menjar-se’ls; el petit ho va impedir. Finalment es van trobar un rusc d’abelles i els germans van voler cremar-lo per quedar-se’n la mel; el petit, de nou, ho va impedir.
Finalment van arribar a un castell, on a la quadra van veure cavalls convertits amb pedra; van anar sala per sala i no hi trobaven ningú; fins que van arribar davant d’una porta tancada amb tres panys amb una finestreta al mig, a través de la que van veure un home petitonet de cabells grisos, assegut al davant d’una taula. L’home es va aixecar i va obrir la porta, va caminar fins conduir-los, sense dir res, davant d’una taula molt ben parada, on es van ben atipar, després van anar a descansar a tres cambres diferents del castell.
Al matí, el vell va anar a buscar al germà gran i el va portar davant d’una taula de pedra on hi havia escrites tres probes. La primera consistia en trobar les mil perles que la princesa havia perdut pel bosc abans de pondre’s el sol. Si en faltava alguna, es convertiria en pedra. No les trobà i es convertí en pedra. El mitjà al dia següent va córrer la mateixa sort. Quan arribà el torn del petit, va anar al bosc i es va desesperà al veure que passava l’estona i no trobava les perles. Però la reina de les formigues li va oferir la seva ajuda i la de cinc mil súbdits, i li van portar les mil perles.
La segona proba consistia en trobar la clau de la cambra de la princesa que havia caigut al fons del llac. Els ànecs que havia salvat el van ajudar, i tot submergint-se, li van portar la clau del fons del llac.
La darrera de les proves consistia en identificar de les tres princeses que estaven adormides a la cambra, la més petita de totes. L’única pista que tenia és que la més gran abans d’adormir-se s’havia menjat un terrós de sucre, la mitjana, xarop, i la petita una cullerada de mel. El noi no sabia quina assenyalar, quan de sobte, va entrar la reina de les abelles a la cambra, i va assenyalar la més jove. El noi la va assenyalar i es va despertar. El castell es va desencantar,tots els que s’havien transformat en pedra van tornar a la vida,el noi que semblava “beneit” es va casar amb la bonica princesa, i els altres dos germans es van casar amb les altres germanes.”
Aquest és el conte “La reina de les abelles”, un bonic conte recopilat i atorgat als famosos germans Grimm; pertany a la temàtica dels “Animals agraïts” i es pot classificar com a ATU 554. A en Jacob i en Wilhelm els hi van explicar aquesta història a l’estat federat de Hesse. És en aquest indret on se’ls va explicar també una història similar, però diferent aquesta vegada.
“Es tracta d’un soldat que li promet al rei portar-li la més bonica de les donzelles, i quan està a punt d’entrar al bosc, s’encarrega de no alertar als ocells en la seva entrada al bosc fent que el seu cotxer deixi el carro fora del bosc. Ajuda també als corbs i a un peix del riu.
Se li presenten les tres probes que són similars a les anteriors, però en comptes de perles són llavors de roselles, un anell en comptes d’una clau, i matar a un malvat unicorn. El soldat li porta al rei el cap de l’unicorn, i aquest com agraïment de portar-li quelcom de tanta bellesa, i que demostra la gran valentia del soldat, li ofereix la mà de la seva filla.”
Hi ha qui diu que l’origen d’aquest conte és alemany, però hi ha moltes històries amb la mateixa temàtica arreu d’Europa, i probablement més antigues que la versió escrita pels germans Grimm. De fet, sota el títol “Les bèsties agraïdes” es coneix un conte de fades típic hongarès, en persa, Touti Nameh.
“El conte de les Bèsties agraïdes ens explica com els tres germans van a fer fortuna pel món, el petit és el més bonic de tots. I els grans li tenen tanta enveja que li prenen el seu menjar, el deixen cec i li trenquen les cames. Aleshores el noi es posa a descansar i sent com dos corbs diuen que hi ha un llac que cura totes les ferides i mals, va fins al llac, hi veu, es frega els ulls i s’acaba curant. El noi, que agafa un flascó d’aigua del llac, ajuda a un llop ferit, un ratolí i a l’abella reina que s’ha trobat pel camí.
Va arribar a un castell, on s’hi va posar a treballar al seu servei. En el mateix castell hi treballaven els dos germans, que es van espantar al pensar que el germà petit els descobriria. Per evitar-ho van dir que el jove germà es tractava d’un mag maligne que volia segrestar la filla del rei. El rei va decidir que l’executaria a no ser que superés tres probes. Tres tasques en les que destaquen que ha de construir el castell més bonic del món, i les abelles l’ajuden; recollir el blat de moro de tot el reialme, l’ajuden els ratolins; i conduir tots els llops al turó.
El rei tanca a la princesa enamorada del noi jove a la torre, i els llops maten a el Rei, i als germans; els noi es queda amb la princesa i són feliços per sempre més.”
D’aquest conte també se’n pot dir que ja apareixia en un recull de contes perses del segle XIV, i actualment està molt estès per Europa i Àsia. Una de les millors versions catalanes que en podem trobar fou escrita per Carles Riba el 1935.
Il·lustracions
Difícil de trobar són les il·lustracions d’aquest conte, us en porto unes quantes de les que no en conec gairebé l’origen.
La primera una portada anglesa, la resta d’il·lustracions són alemanyes:
En castellà aquestes.
Un conte amb un imaginari genial, que té molt bones escenes per il·lustrar, i que ve de gust dibuixar i explicar. M’ha encantat!