L'Elefant Trompeta
Benvinguts al bloc de
EL GRAN LLIBRE DELS CONTES AMB VALORS, Esteve Pujol i Pons, Editorial Parramón (2009) –> Es tracta d’un recopilatori de contes clàssics d’arreu del món, en els que s’indica el país d’origen de la història, així com el valor que es pot treballar amb cadascuna de les històries. Un gran recopilatori amb històries clàssiques i algunes que no ho són tant, molt i molt bonic. Les il·lustracions són maques i dolces.
Us el recomano, a mi em va agradar molt!
Miniland és una marca provinent dels països catalans, concretament d’Alacant. Ofereix tot un seguit de joguines i material per a nadons i nens més grans, a la vegada també tenen altres productes de vigilància i cura dels més petits. Tenen productes tan de plàstic i de més clàssic, i també en tenen de molt bonics per als nadons, d’aquests de roba i tovets.
Us deixo amb els que em van agradar més del seu catàleg.
Aquells contes que ens fan somiar, que ens porten a paisatges impossibles i meravellosos, que ens presenten personatges impossibles, que ens donen moltes opcions d’històries en una de sola, que ens expliquen històries de mons llunyans on els dibuixos es fan realitat… són aquests els contes que ens ocupen en les recomanacions d’avui. De fet tres contes molt màgics i molt diferents entre sí.
IMAGINA’T UN LLOC, Sarah L. Thomson, Il·l Rob Gonsalves, Editorial Joventut (2009) –> De l’estil d’Imagina’t un dia i Imagina’t una nit, tenim aquesta tercera obra d’art que ens porta a través de paisatges i dibuixos impossible i màgics tot una sèrie de llocs als que molts de nosaltres ens agradaria estar. Aquells llocs que sovint somiem se’ns acosten a través d’un text molt poètic i unes il·lustracions que es converteixen una vegada més en obres d’art.
CUANDO NACE UN MONSTRUO, Sean Taylor, Il·l Nick Sharratt, Editorial Joventut (2009) –>”Quan neix un monstre poden passar dues coses, que sigui un monstre que viu en els boscos llunyans o a sota del teu llit…” Així comença una història que sempre ens planteja triar entre dues opcions fins al final, i si volem arribar al final de tot potser el monstre ens acompanya a l’escola, fa algunes destrosses, fuig, s’enamora… i si naixés un altre monstre a sota del teu llit?
Les il·lustracions són molt divertides, coloristes, orteres i simpàtiques.
EL PINZELL MÀGIC, Hong Xuntao, Adaptat per Françoise Jay, Il·l Zhong Jie, Editorial Juventut (juny 2009) –> Recent soertidet d’imprempta és aquest fantàstic àlbum il·lustrat. Es tracta d’una gran història amb un gran il·lustrador. La història ens explica com el petit Chen somia en arribar a ser pintor, però no té diners per a pinzells ni pintures. Persegueix dia rere dia els seus anhels, dibuixant a tot arreu amb qualsevol cosa, a la sorra amb un pal, al fang amb la mà. Observa el que l’envolta i va perfeccionant la seva tècnica. Un dia rep una extraordinària recompensa, un vell home li dóna un present: un pinzell màgic que transformarà en viu tot el que el nen dibuixi.
El nen utilitza el pinzell per ajudar a la gent pobre com ell, però en Boya, el cap del poble, no està disposat a perdre l’oportunitat de posseir aquesta preuada joia…
Una història excepcional i unes il·lustracions que enamoren. Si us va agradar el conte de “El cavall màgic de Han Gan”, aquest encara us semblarà més brillant. Amb unes il·lustracions molt orientals i amb un estil molt peculiar, l’il·lustrador ens acosta un protagonista entranyable.
Tres llibres molt diferents amb un únic objectiu: fer volar la nostra imaginació.
Bé, ja sabeu que tinc la sort de comptar a la classe amb un nen que fa uns dibuixos sorprenents, extraordinaris, divertits, originals… En fi, se’m cau la baba. Evidentment, això no els hi faig saber als meus nens, però vosaltres sí que vull que veieu la darrera entrega d’aquest artista. Dic que és l’última perquè s’acaba el curs i el curs vinent, ja no serà un dels meus nens.
Us poso dibuixos lliures i dibuixos observats a la pissarra; es tracta d’un tipus de dibuix en que els nens copien el que la mestra ha dibuixat prèviament a la pissarra. En el cas del meu artista, són unes adaptacions genials. Tenim des d’en Patufet a punt de ser devorat pel bou, el ja mític drac de Sant Jordi, a dins de la seva cova, i des del forat d’entrada es veu el castell, el rei i les ovelles que es vol menjar, una selva genial amb el drac vermell (un conte que vam veure un dia), fins i tot m’he permès la llicència de que surti un “Trompeta”… Els dibuixos ja són macos, però el millor és quan te’ls explica amb tot luxe de detalls, explicant tot: perquè un personatge està en una determinada posició, o pintat d’una manera en concret, quin paper tenen en l’acció del dibuix tots els personatges. M’encanta el que passa pel cap d’aquest nen.
Em sembla que sobren les paraules i que només cal veure el que és capaç de fer.
Resulta complicat trobar un conte en català d’aquesta història i que estigui bé, però per fi l’he localitzat, ja em direu què us sembla.
LA GALLINETA ROJA, Byron Barton, Traducció Paula Vicenc, Editorial Corimbo –> Es tracta d’un conte per a nens força petits de 3 a 5 anys que ens explica aquesta història, amb il·lustracions molt infantils i senzilles, i amb un vocabulari adequat a l’edat. És un dibuix sense línies, i amb uns colors molt i molt vius. Pel que fa al text és evidentment, una adaptació de l’original, molt curta i fàcil per a nens petits.
Us en porto unes quantes imatges a veure si us agrada.
“Hi havia una vegada una gallineta vermella que rebuscant amb les seves potes va trobar un gra de blat. I el va voler plantar. Va preguntar a l’ànec si l’ajudava, i va dir que no; el gat tampoc en va voler saber res i el guineu menys.
Així que es va decidir a plantar tota sola la llavor. Quan el blat ja estava madur, va demanar ajuda per segar-lo, i va obtenir la mateixa resposta. El mateix per batre’l, moldre’l, amassar la farina i fer el pa. Cap dels seus amics la va voler ajudar en res, així que es va posar a fer-ho tot sola i va fer un pa deliciós. Feia tan bona olor i tan bon aspecte… Quan el va haver acabat, la gallina va preguntar, “I ara, qui m’ajuda a menjar-lo?”. Tots van contestar afirmativament. I la gallina va dir “Doncs no, ho he fet jo tota sola tot, doncs ara tota sola me’l menjaré”. I conte contat aquest conte s’ha acabat.”
Aquesta és la famosa història de La Gallineta vermella, un conte de fades molt antic que molta gent creu originari d’Anglaterra. Però és realment així?
Aquest conte és d’origen rus, i té una moralina molt similar a la faula de “La cigarra i la formiga”, en que finalment s’acaba premiant la feina i la constància.
Perquè es pensa que és anglès? Doncs perquè Joseph Jacobs l’any 1890 va publicar aquesta història en els seus “English Fairy Tales”, i va ser aquest qui li va donar popularitat Europea a la història.
Aquesta història però, no es va quedar en el nostres continent. Va fer les “Amèriques” arribant als Estats Units a través d’una versió de la història escrita l’any 1940 en els Little Golden Books, una col·lecció de diversos contes per a nens que es va fer molt popular.
Fins i tot Disney va fer un curt basat en aquesta història l’any 1934 sota el títol de The Wise Little Hen, que s’ha fet popular especialment per ser la primera aparició cinematogràfica del famós Ànec Donald. Amb una imatge d’una Gallineta vermella que a mi em sonava molt.
Una història en la que la Gallina, sovint ens la mostren com una mare amb molts pollets, que són els únics que acaben compartint amb ella el seu pa.
Una història moralment correcta que va ser considerada durant molts anys de lectura obligatòria per als primers lectors nord-americans.
Il·lustracions
Són forces i diverses les il·lustracions amb el títol en anglès d’aquest conte, us deixo amb unes quantes portades divertides i originals.
En castellà en tenim algunes.
I per acabar us deixo amb unes imatges del curt animat de Disney i la primera aparició de l’Ànec Donald.
Una història senzilla però maca, i a la vegada, d’aquelles històries que penso que ha de ser divertida de dibuixar.
FAULES, VVAA, Editorial Pirueta (2009) –> De nou un recopilatori de l’editorial Pirueta, dels que ja us vaig portar els reculls de Contes clàssics. Aquesta vegada, es tracta d’un recopilatori de faules. Cada faula il·lustrada per un il·lustrador diferent, i al final de cadascuna d’elles, un seguit d’activitats i propostes per als nens. A la vegada, també inclou una espècies de guia didàctica per als pares de com treballar les faules amb els infants.
El format quadrat del llibre i relativament petit, el fan portable i manejable per als nens, i té una portada del com sempre genial Roger Olmos. Què cal afegir?
Latitude Enfant és una marca francesa que vaig descobrir un dia a una de les botigues que té Eurekakids a Barcelona, em va fascinar tant que em vaig apuntar el nom i sense pensar-ho dues vegades vaig buscar-ne la web, efectivament és una gran marca amb molt bons i especials productes. A part de tenir una web dolça i fantàstica on les seves pròpies joguines i peluixos et presenten cadascún dels racons; i vaig veure que tenen un munt de joguines per a nadons, d’aquestes tan tovetes i dolces classificades per col·leccions: el circ, les meves petites cases, la natura, el teatre, la família, llibres de roba, el jardí encantat…
Em quedo sense gaires paraules amb aquestes joguines, així que us deixo amb algunes d’elles i el link a la seva web.
Hola a tots i totes! Els germans són aquells nens que de petits es barallen però que tampoc poden viure l’un sense l’altre, les relacions entre germans són fortes i els lligams establerts són molt grans i queden implícits en la relaciço entre germans. Avui us porto dos cpntes de germans molt bonics i molt diferents que m’agradaria que poguessiu conèixer amb mi:
TANCA ELS ULLS, Victoria Pérez Escribà, il·l Claudia Ranucci, Thule Ediciones (2009) –> Aquest conte em va agradar molt perquè es tracta de dos punts de vista, de dues maneres diferents de veure el món. L’una és la d’un germà que descriu el món a través de la vista; l’altre és la del germà que ho fa a través de la resta dels sentits. Un llibre que ens convida a tancar els ulls i intentar entendre el que ens envolta a través del que sentim, olorem, toquem… Molt i molt maco.
ESPERO UN GERMANET, Marianne Vilcoq, Editorial Corimbo (2001) –> La Maria no està gaire contenta, la mare li ha dit que espera un germanet i a ella no li ve gens de gust. Ella també es sent un nadó encara i no vol que li prenguin el lloc, però amb els mesos d’embaràs de la mare, s’acabarà fent a la idea? Un llibre que et permet veuire el germanet de la Maria des de la panxa de la mare. És senzill i tendre, però ens explica com al final els germans grans s’acaben estimant al seu germanet petit.
