Elefant Trompeta

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)

El conte que us porto avui ens parla d’una història molt i molt xula, molt catalana i amb un dels dolents més grans de tota la història: el diable. La versió que us porto és l’única que he trobat i és per això que m’agradaria que la coneguéssiu.

EL PONT DEL DIABLE, Jordi Vinyes, Il·l Ismael Balanyà, Editorial La Galera –> Es tracta d’una versió d’aquesta història força clàssica. Es troba dins de la col·lecció La Sirena, que són contes en format curt, quadrat, tapes toves i pensats per a primers lectors. És una línia de contes molt econòmica, i tot i que no m’atrau especialment la il·lustració de la portada, és una de les poques maneres que tenim per tenir aquest conte de manera individual. Seria però interessant que d’altres editorials agafessin aquest clàssic i en fessin la seva versió, ja que considero que és un conte amb un imaginari molt important i força divertit d’il·lustrar.

“Vet aquí una vegada, a Martorell hi vivia una minyona que treballava en un hostal vora el Riu. Com no tenien aigua corrent, l’havia d’anar a buscar a l’altre banda del riu, i no podia creuar el riu, ja que no hi havia pont, i s’havia de descalçar i mullar-se fins als genolls. Tipa de la mateixa història de sempre, va dir que vendria la seva ànima al diable a canvi d’un pont.
Se li aparegué el diable que li va prometre construir el pont abans que el gall cantés de bon matí. Dit i fet, el diable es posà a treballar i la minyona començà a patir per la seva ànima que veia entregada al malvat diable. Li explicà a la mestressa i aquesta li dóna la solució.
Quan només li faltava una pedra, la mestressa va despertar al gall i va començar a fer el seu característic quiquiriquic. Els crits s’encomanaren i els galls de tot Martorell cridaren igual. El diable al creure que no havia complert la seva promesa, va llençar la darrera pedra a davant de la masia Can Cortés i va desaparèixer per sempre més.
I per inaugurar el pont només calia una pedra, i a partir d’aleshores els habitants de Martorell van poder creuar sempre que volguessin el pont.”

Aquesta llegenda o conte ja ve de molt lluny i s’explica encara de pares a fills per fer-los entendre el perquè del nom de tots aquests ponts que podem trobar a les nostres contrades. Aquesta concretament ens explica la història de Martorell, però podem trobar llegendes similars a Tarragona, Pineda de Mar…
Sigui com sigui arreu dels indrets on hi ha ponts del diable podem trobar múltiples variants d’aquesta història.
Així que, d’on prové realment? L’únic que us puc dir és que es tracta d’històries o llegendes d’origen medieval de molt ús a la vella Europa. Hi ha qui dius que és del Regne Unit, altres de Suïssa, molts diuen que és català… Però el que no hi ha dubte és que on hi ha un pont del Diable, hi ha un pacte amb el dimoni i una ànima en joc.
“Pel que fa a l’Aqüeducte de Tarragona, la història ens explica que el constructor estava aixecant el pont i una ventada se l’endugué. Aquest desesperat digué que només el Diable podria construir un pont que durés ml anys. Així se li aparegué Satanàs que garantí que aquella mateixa nit construiria un pont amb pedres de la pedrera de Mèdol. A canvi, el diable demanà l’ànima del primer que begués l’aigua que passés pel pont. Qui ho fa primer és un ase, i és d’aquest que el Diable es queda l’ànima.”

N’he llegit la versió suïssa de la història i ens explica que es tracta d’una vila situada al massís dels Alps suïssos i que quedava aïllada quan plovia o nevava.

“Els seus habitants cansats de tantes penúries, van decidir enviar al seu alcalde a parlar amb el diable perquè els ajudés. Aquest els hi va prometre un pont que no cauria ni amb el vent, la neu o la pluja a canvi de que li donessin la primera ànima que travessés el pont. Els vilatans li van decidir prendre el pèl al diable i entregar-li l’ànima d’una cabra. El dimoni al assabentar-se, s’enfadà molt i destruí el pont. De nou, l’alcalde tornà a pactar amb el dimoni prometent-li aquesta vegada que no li prendria el pèl. Aleshores ell i els seus homes, s’esperaren al costat del pont, a veure qui era el primer que el travessava, i es tractava del fill de l’alcalde que no va tenir gens de por quan el diable se li plantà al davant. Tant sorprès es va quedar aquest, que va decidir no emportar-se una ànima tan noble i que no coneixia la maldat. I va ser així com va acabar la història.”

Però perquè sorgeixen aquestes històries entorn dels ponts? Pel fet de que en aquella època resultava molt complicat construir ponts d’aquelles dimensions i es creia que l’únic capaç de fer-ho havia de ser un ésser amb poders sobrenaturals i extraordinaris, i qui més poderós que el propi diable?
Si busqueu ponts del Diable pel món podeu anar des de Portugal fins a Colòmbia, passant per Bulgària, Romania, Eslovènia, Holanda, Suïssa… Sense oblidar-nos d’on hi ha més Regne Unit, França, Itàlia i Catalunya.
Curiós, no?

Fotografies
Mira que és una història que resultaria bonica d’il·lustrar, a la vegada que divertida. Doncs tot i així, no n’he trobat cap il·lustració, però sí que em fa gràcia portar-vos alguna fotografia dels ponts de les nostres contrades, comencem pel de Martorell, després l’Aqüeducte de Tarragona, el de Pineda de Mar, el de Ceret i el de Cardona:

Així que ja sabeu, aneu en compte no fos cas que un dia travessant algun d’aquests ponts se us aparegui el Diable i es vulgui emportar la vostra ànima.

CONTES DE DIMONIS DE TOT EL MÓN, Albert Jané, Il·lustrador Jesús Gabán, Editorial Lumen (2007) –> Una gran descoberta aquest recopilatori de contes de dimonis d’arreu del món, amb unes il·lustracions d’un autèntic especialista en la temàtica, ja que no és el primer recopilatori de contes “foscos” que il·lustra. Hi podem trobar històries molt conegudes com Els tres péls del diable o La bella Molinera; i d’altres més desconegudes com ho poden ser: El dimoni coix o El pobre i els dimonis.

Sigui com sigui una gran recopilació per a nens força grandets als que els hi agradin aquest tipus d’història, amb unes il·lustracions molt ben cuidades per en Jesús Gabán.

Avui us porto una col·lecció de ninots de peluix realment apassionant, es tracta de ninos de peluix de tots els animals imaginables, la marca es diu Anna Club Plush. Hi ha col·leccions de: animals de granja, animals de la selva, animals marins, mascotes… També hi ha peluixos que no intenten imitar la realitat amb estampats impossibles, altres més propers als nadons… Sigui com sigui, uns peluixos d’aquells que et ve de gust abraçar ben fort i posar damunt del llit perquè a les nits et facin companyia.

La marca va començar fa cosa de 20 anys i des d’aleshores sempre intenten treure noves col·leccions i nous models de peluixos amb origen holandès.

Sota aquest títol, avui em fa il·lusió portar-vos contes sobre música, cançons o artistes d’aquest gran gènere. És evident que als infants els intriga el món de la música i els hi agrada, i és per això que us porto alguns contes que parlen de manera directe o indirecte precisament d’això que se’n diu MÚSICA.

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL, Jaume Sisa, Il·lustrador Sergio Mora, Editorial Satélite K (2007) –> Quan vaig veure per primera vegada aquest conte no em va agradar gens, de fet no me’l vaig ni mirar. Un altre dia passejant per alguna llibreria li vaig donar una segona oportunitat i el vaig obrir. Efectivament, a vegades val la pena donar segones oportunitats i em va agradar el que hi vaig trobar dins. Em van semblar unes il·lustracions “raretes” però boniques i vaig pensar que la portada no li feia pas justícia.

Si heu llegit el títol, potser us sona d’alguna cosa; de fet es tracta del títol d’una cançó d’en Jaume Sisa “Qualsevol nit pot sortir el sol” i es tracta d’una cançó il·lustrada. Text, imatge i so en un, no està gens malament, una proposta que també inclou un Cd amb la cançó.

RICHARD WAGNER, VVAA, Il·lustrador Xavier Salomó, Ediciones SM –> Un conte senzill que m’agrada especialment per un nom Xavier Salomó, el seu il·lustrador. En general a l’obra d’aquest il·lustrador sempre la miro amb bons ulls perquè sempre fa bons i acurats treballs, i perquè és un dels primers entrevistats del Trompeta. Sigui com sigui es tracta d’un llibre senzill que acosta una mica més als infants la vida i obra d’aquest compositor clàssic Richard Wagner. També inclou Cd amb part de l’obra de l’autor

MOZART, EL PETIT MAG, Anna Obiols i Subi, Editorial Lumen (2006) –>Un llibre que recull la vida de Mozart des de que neix fins que escriu la famosa Flauta màgica, part en la que se centra el llibre, que a la vegada inclou un Cd amb fragments d’aquesta peça musical. Un conte bonic, amb un format molt adient i unes il·lustracions sempre de qualitat com ja ens té acostumats en Subi, i un text perfectament adaptat als infants de la mà de l’Anna.

LA LLUNA, LA PRUNA, Oriol Toro, Il·lustrador Sebastià Serra, Editorial La Galera –> Aquest és un conte també amb CD que ens explica sense mots els orígens d’una cançó tan famosa pels infants com aquesta que dóna títol al conte. Un llibre sense text explicat a través del CD que l’acompanya que a més a més inclou la cançó popular.

Què més té d’especial aquest conte? El seu excel·lent il·lustrador que ens dóna una imatge colorista i molt divertida de la història. Genial!

Ja fa algunes setmanes us vaig parlar de la importància que poden tenir o haurien de tenir els contes en l’educació infantil per a l’aprenentatge. De fet considero que gran part dels aprenentatges que s’han d’assimilar en l’educació infantil es podrien dur a terme a través dels contes.

Així avui us porto l’exemple de Els Tres Porquets. A partir de l’explicació a l’aula d’aquesta història podríem treballar:

– Els números fins al 3, ja que es tracta de tres porquets.

– Podríem parlar de les famílies i els germans, ja que en aquesta història els tres protagonistes són els tres germans.

– Introduir i treballar les nocions de: gran-petit i mitjà.

– Treballar els oficis, ja que el porquet que fa la casa de palla, a lo millor era granger o pagès, el que la fa de fusta, fuster; i el que la fa de totxanes, paleta. O en algunes versions qui desenvolupava aquests oficis era qui deixava aquests materials als porquets.

– En el nostre bagul dels contes, el mes de Els tres porquets, podríem guardar-hi: palla, fusta i una totxana i fe rservir aquetsts elements per explicar als infants perquè s’utilitzen, d’on provenen i utilitzar-los en la marració del conte.

– També es pot plantejar traslladar als tres protagonistes de la història a un conte diferent, inventant-nos així un nou conte dels Tres porquets.

– Com a treball plàstic cada nen es pot pintar la seva pròpia màscara del seu germà porquet preferit.

– Seria ideal fins i tot tenir en peluix les tres cases dels tres porquets i dels tres protagonistes de la història. Així els més petits, jugarien i representarien la pròpia història. Si us interessa aquest producte, hi ha una marca que el té: Lilliputiens, jo el vaig veure per primera vegada a la tenda Bateau Lune de Gràcia.

Un conte que una vegada més ens ofereix moltíssimes oportunitats per treballar un munt d’elements difernets a l’aula. I segur que se us ocurreixen moltes més idees.

Gràcies al meu xicot, vaig descobrir l’altre dia un vídeo d’una versió del conte de la Caputxeta Vermella molt especial. Es tracta d’una versió infogràfica. És a dir, una explicació del conte amb gràfics i evidentment amb un caire molt més modern. Una manera divertida i diferent d’entendre i viure aquest clàssic entre els clàssics.

Algú que no conegués aquesta història l’entendria a través d’aquesta versió? Jo crec que sí, però perdria el relat, que és el més important, tot i que en tindria una versió molt i molt gràfica.

Una curiositat que em venia de gust ensenyar-vos. Cliqueu a la imatge i el podreu veure.

Il·lustradora polifacètica, activa, divertida i original. Així és com veig a la Mercè Galí, il·lustradora de Món Llibre 2009, a part d’un munt d’altres contes, cartells, portades de revistes i projectes interessants. Amant de la literatura per a petits i dels contes, de fet penso que no es pot ser un bon il·lustrador d’una altra manera. Va créixer rodejada de contes i bones històries a la llibreria dels seus pares on es passava hores tafanejant il·lustracions, la llibreria Galí a Verdi 52, a la Vila de Gràcia. Una gracienca que va veure com l’any 1997 escollien el seu cartell com a oficial de les festes majors d’aquell any.

Una il·lustradora amb una entrevista de les més complertes que fins ara m’han respost i que val molt la pena que us llegiu, la majoria d’imatges també me les ha passades la pròpia il·lustradora. Tafanegeu i remireu que val molt la pena:

– Com vas començar en el món de la literatura infantil? Quants anys fa que t’hi dediques?
De sempre m’ha agradat dibuixar…
Quan els meus pares  tancaven la Llibreria Galí, jo m’asseia al magatzem a tafanejar contes. Els dibuixos, és el que més em cridava. Devorar imatges…

També la meva àvia que de contes me n’explicava un munt hi devia contribuir. Encara recordo demanar-li 50 vegades que m’expliqués el conte de la casa de xocolata… l’explicació que em feia de la Gretel traient  el dit pels barrots de la gàbia, i després un os de pollastre tot enganyant la bruixa…ara em ve la imatge del seu dit tort…

El primer any que feia educació social, em vaig matricular també a Llotja a la tarda…per no quedar-me amb el  dubte de I si…
Quan veus que el que t’agrada es pot convertir en una feina…t’hi llences! I aquí estem…tirant endavant!

Vaig començar a publicar per nens el dia que em van editar el primer conte: “L’Origen dels dits” , l’adaptació d’una llegenda africana que vaig sentir explicar a en Rah-mon Roma, en un curs que vaig fer de contes I cançons .
El vaig portar a Bolònia i allà l’editorial Tàndem s’hi va interessar…
Vaig sortir de la fira amb la il·lusió que fa que creguin en tu per primera vegada!
Aquest va ser un bon començament, jo encara estava estudiant a Llotja del carrer Avinyó.

El primer treball publicat va ser el cartell de la Festa major de Gràcia  al 97! Tot un honor per algú que viu la festa en aquesta Vila.

– De quin dels teus projectes et sents més orgullosa? Perquè?

Estic contenta del Cartell per les festes de Santa Eulàlia (2006)
Veure una il·lustració teva, penjada al llarg de  les rambles de Barcelona impressiona,…al costat dels diferents escenaris, als programes de mà.
Fa molta il·lusió…El mateix m’ha passat amb el de Món Llibre.
Intentar copsar una idea, transmetre-la en un cartell és un repte.

Estic molt contenta del “Poesies amb suc” de la Galera, m’ha permès arribar a grans I petits! És una antologia de poesies per nens de diferents autors  feta per Miquel Desclot.

Del “Groc” amb la Lola Casas…un disfrute de text, m’he divertit molt .

Il·lustrar poesies, m’agrada…em fa trencar la closca , intento aconseguir que el que se’l mira també busqui un perquè d’aquella imatge dins el text.
Per mi una il·lustració  no només es limita fer una descripció del que s’explica… a banda d’il·lustrar el que es diu també pot aportar moltes coses I això és el que ho enriqueix tot plegat. Jo també m’ho passo bé jugant amb els ulls dels que s’ho miren…
Una cosa que em fa mooooolta il·lusió és col·laborar amb el Tatano, I el Cavall Fort. Tinc tots els volums enquadernats … I ara  publiquen els meus gargots!

Metàl·lics: una feina que vaig fer amb l’Auditori…disseny del programa I DVD d’un espectacle per a nens: un quintet de metalls increïble…

La veritat és que tot té el seu encant…I me n’adono que he fet coses molt diferents i interessants relacionades amb la il·lustració infantil I juvenil…esperem que en vinguin moltes més!

– Que t’agradaria fer en el món de la il·lustració?

Continuar aprenent, imaginant, gaudint, rient, …I sobretot transmetent.
Il·lustrar un bon text. Un text espaterrant! Això m’agradaria molt.

– Darrerament has fet el cartell de la darrera edició de Món Llibre, com va sorgir aquest projecte? Què ha significat per tu?

Em van fer la proposta de participar a Món llibre , a banda de fer el cartell els interessava que aquest any l’il·lustrador tingués una implicació dins la festa. Em van proposar organitzar alguna activitat amb els nens …i se’m va acudir el “Pinta petit”.

Aquest projecte m’ha permès conèixer un equip de gent que tenen una visió molt oberta i engrescadora de com es poden fer les coses de cara a un públic infantil. Conèixer tant artistes participants, organitzadors,estudiants d’il·lustració, en Xavi de rundesign (encarregat del disseny gràfic…)
Penso que tots  ho vivíem tot amb ulls de nen…
Eren uns espais per participar, per gaudir , imaginar, llegir…
Si volies escriure una carta al patufet preguntant cóm va viure la foscor dins la panxa del bou, allà ho podies fer perquè la Marga (una actriu del Teatro de los sentidos) tenia les adreces de tots…

Per altre banda potser la gent que no em coneixia  em coneixen una mica més…
😉

– La fira Món llibre pretén generar en els més petits interès i afició a la lectura. Quin és el secret per aconseguir-ho?

Tenint en compte que els nens són ments despertes i els hem d’oferir coses interessants, no “nyonyes” per nens ”petits”.
Hem de tenir la mateixa cura de la literatura infantil que de l’adreçada als adults. Jo sóc gran i m’agraden els contes. Si són dolents, ho seran per mi i per ells també.

– Has il·lustrat per a cartells, prospectes(tríptics), llibres de text; i també per a contes infantils. En quin àmbit es sent un il·lustrador més realitzat? Quin tipus de feina costa més d’aconseguir?

Cada tipus de feina et demana coses diferents I això m’agrada. Són petits reptes.
Em sento molt còmode treballant per exemple amb revistes com Cavall Fort,Tatano o Tretzevents…Et permeten posar a prova la teva imaginació , sempre plantegen coses molt diverses, des de contes curts, poesies, articles, lliçons de català…mmmmm!
Hi ha feines que t’aporten molt, aprens coses, i contactes amb gent que potser mai no haguessis conegut .
Després de fer el llibre de la Teresa de Calcuta de l’ed. Parramón i documentar-me sobre les costums d’aquest país…vaig acabar fent el viatge per veure-ho tot de ben a prop!

– És difícil fer-se un lloc en el món de la il·lustració per a nens?
…ara mateix és difícil pagar el lloguer…

– Per il·lustrar per a infants cal…
Una mica de pebre, una mica de sal…

– El teu il·lustrador preferit és…
En Lluís Farré, sempre m’ha agradat molt.
M’encanta el seu sentit de l’ humor, els personatges… el poder veure detalls en els dibuixos o coses que passen que no són al text,que em treuen el somriure I són fruit del seu cap …és genial !
No em cansaria de mirar les seves il·lustracions!
I a sobre escriu…!

També m’agrada la subtilesa d’ en Sempé i l’energia d’en Joma. En Cesc i la seva visió crítica de les coses!
Em fascina molt el traç en les il·lustracions.

Podria fer una llista molt llarga d’il·lustradors d’aquí i de fora  que m’agraden, però me n’has demanat un… I ja n’he dit tres.

– Quina és la situació actual de la literatura infantil al nostre país?
Hi ha països que ens porten molta avantatge (França, Bèlgica…) el primer cop que vas a una fira com la de Montreuil te n’adones de la importància que donen a la literatura infantil i a la figura de l’Il·lustrador.
… encara ens falta molt per fer!

– Un país amb bona literatura infantil és…
Un país que és conscient que les cases no es comencen per la teulada. Cal obrir els ulls als  nens des de petits amb bona literatura perquè tot el que tenen al caparró és informació que els fa créixer i si el que adquireixen llegint és bo…imagina’t!

– T’agradaria il·lustrar algun clàssic de la literatura infantil? Quin? Perquè?
En Patufet…sempre m’ha encantat la història, sorprèn com reaccionen els nens quan els hi expliques…un bou que es menja un nen! Un conte ple d’onomatopeies fantàstiques amb cançoneta inclosa.
Un conte que ens fa cantar, ja ho té tot…i és molt nostre! Segurament dels que se n’ha conservat la tradició oral , de pares a fills…

– Si fossis un personatge de conte series…
“La Caputxeta” …sóc de les que s’encanta pel camí a collir flors, badant a totes hores amb qualsevol mosca que passa…I va tant despistada que quan veu l’àvia tant canviada no es para a pensar el pitjor i … nyaca!

– Per acabar, quins seran els teus propers projectes? Se’n pot saber alguna cosa?
He enllestit ara una guia de Barcelona de la Galera perquè els nens descobreixin la ciutat d’una manera curiosa…
Ara començo un conte per La Galera de la Núria Garcia i després faré un altre llibre de poemes de la Lola Casas per l’Abadia de Montserrat …

Dissabte vaig estar al 27è Saló del Còmic de Barcelona, i normalment sóc de les que sempre porto la càmera de fotos sota el braç. Però un mal despertar va fer que me la descuidés, i a sobre hi havia coses que m’interessaven d’allò més.En el sector més infantil destacar, que em va sobtar trobar un estan de l’Editorial Libros del Zorro Rojo, i que vaig descobrir un nou mercat que em resultava força desconegut: el còmic per a nens. Es tracta de Bang Ediciones, que han tret una “subeditorial” sota el títol de: MAMUT, MI PRIMER CÓMIC.Es tracta de còmics pensats per als més petits, dividits en dues categories, una per a nens de 3 anys en amunt, i l’altra per a nens a partir de 6 anys.

De títols a partir de 3 anys n’hi ha dos de moment i estan preparant un tercer. Són còmic amb tapes dures i pràcticament sense text que permeten a l’infant llegir-los a través de les imatges. Uns còmics camí entre el conte, l’àlbum il·lustrat i que acosten als infants al món del còmic. Un món que fins que no tenen certa edat els hi resulta força allunyat.

Són històries divertides i senzilles, les voleu conèixer?

LA CACA MÁGICA, Sergio Mora, Bang Ediciones, Mamut, Mi primer cómic (2008) –> Un nen disfressat de conill està dormint sota un arbre fent la migdiada, i un ocell el desperta fent-se-li caca al damunt. Però no es tracta d’una caca qualsevol sinó una caca màgica que portarà al nostre protagonista a viure una sèrie d’aventures rodejades d’aigua, terra, un avió, papallones, un llibre, un monstre, estrelles, gegants… Una història fantàstica protagonitzada per una caca de color rosa que potser ens recorda a unes caques molt famoses d’una nena robot.

FEDERICO, TENIS SOBRE HIELO, Maxi Luchini, Bang Ediciones, Mamut, Mi primer cómic (2009) –> Vaig tenir el gust de poder obrir i fullejar aquest còmic en el Saló i em va encantar. Em va semblar bonic, divertit i senzill. Fàcil per introduir als infants en el món del còmic i  amb unes il·lustracions molt atraients per als més petits.

La història ens explica com és la vida d’en Federico un dissabte, en el que s’aixeca tard, esmorza xocolata, dibuixa molt i juga a tennis amb els seus amics.

Pel que fa a les històries a partir de 6 anys, en tenim tres. I les tres em semblen molt xules però destinades a nens d’edats relativament diferents, ara us explico ben bé perquè. I us les ordeno així, de nens més petits a nens més grans:

MARCOPOLA, LA ISLA REMERA. EL ORÍGEN DE MARCOPOLA, Jacobo Fernández, Bang Ediciones, Mamut, Mi primer cómic (2009) –> Marcopola, abans de dir-se així, era una illa aïllada en mig de l’oceà que s’avorria moltíssim. Un dia però, quan va despertar, va veure que va arribar fins a les seves costes  un objecte estrany que li resultava desconegut. Què era? Perquè servia? El que estava clar és que aquell estrany objecte li canviaria la seva vida avorrida per sempre més.

Aquest còmic, pel que fa a l’estil de dibuix, el traç, el text i la senzillesa de la història. Trobo que es troba com el més senzill i el per a més petits d’aquesta categoria destinada als infants a partir de 6 anys. D’aquesta categoria, jo em quedo personalment amb aquest, em sembla divertit, original i amb un protagonista atípic.

ASTRO – RATÓN Y BOMBILLITA, PARECE QUE CHISPEA, Fermín Solís, Bang Ediciones, Mamut, Mi primer cómic (2008) –> El ratolí protagonista d’aquesta història és tot un aventurer i un intrèpid, i resulta que s’ha perdut; però no en un centre comercial o en el parc, sinó al mig de l’espai. Menys mal que comptarà amb l’inestimable del seu amic en Bombillita.

En aquest cas l’Astro-ratón és un còmic amb un estil ja més comiquero i per tant per a més grandets, tot i que és senzill i divertit, i això és el que el fa proper als infants.

PUCK, EL BESO DE LA SIRENA, Dani Cruz, Stygryt (guió), Bang Ediciones, Mamut, Mi primer cómic (2008) –>Un còmic ja una mica més adult, sobretot pel que fa al tipus de dibuix i d’història: una mica més de por i misteri, barrejada per això amb aventures. En les tenebres, en els subsòl de la ciutat, hi ha un misteri amagat, pràcticament oblidat. De la mà del nostre petit però valent protagonista descobrirem un secret que ens portarà aventures, elements màgics i misteri.

Si us agraden molt aquests personatges sapigueu que en el Saló del Còmic han estrenat la venta de les samarretes, són xules i vistoses, mireu. També les vénen a la seva web.

Vaig acabant, comentant-vos que a part d’aquestst còmics per a nens, m’ha cridat molt l’atenció el logotip del Mamut, ja que els mamuts són els meus avantapassats, i han aconseguit fer del dibuix una simpàtica mascota, que fins i tot la podeu aconseguir amb peluix. A mi m’encantaria un i a vosaltres?