Uf!!! 3 anys han passat ja des del meu primer article en aquest bloc. I quina data millor que aquesta per fer néixer el Bloc del meu estimat Elefant Trompeta!
Amb tres anys han passat un munt de coses, a nivell professional, he passat de portar una classe de P2 en una llar d’infants a ser tutora d’un grup de P4, passant per fer l’anglès de tot el parvulari. I el que queda encara per venir… Però més enllà de tot això han estat tres anys plens d’experiències, d’aprenentatges, dels meus nens… Perquè al cap i a la fi, tots els que passen per les meves mans, són els meus nens.
Sempre recordaré amb especial enyorança als meus elefants, ara aviat començaran P5. Mare meva! Com els hi anirà? Què grans s’hauran fet! Aviat ja sabran llegir i tot… Encara recordo el meu primer dia de mestra, crec que no m’he sentit tan saturada, emocionada, nerviosa i atabalada, tot a la vegada, mai… Menys mal que les meves companyes van estar allà per donar-me un cop de mà.
I és que aquest Bloc més que el naixement de l’Elefant Trompeta i tot amb el que ell va al darrera, comporta el naixement d’una mestra; una mestra amb il·lusions i amb ganes d’aprendre i fer aprendre, fer coses noves i créixer en el món de l’educació; tot i que sovint l’àmbit laboral en el que ens trobem immersos, no ho permeti tan com ens agradaria.
Puc dir amb la boca ben grossa, el cap ben aixecat i la veu ben forta que fa tres anys que sóc mestra, i que cada any, cada curs que comença, m’enfronto a coses noves que vindran, no totes elles agradables, però que m’ajudaran a créixer a mi i als meus nens. I amb bona predisposició a afrontar tot el que vindrà a partir d’ara.
Pel que fa a l’Elefant Trompeta, és un dels meus màxims orgulls, és molt més que una titella, un personatge, una mascota, un dibuix… És part de mi, de la meva vida i de la meva manera de veure el món de l’educació i de la literatura infantil. El Trompeta parla de contes i parla amb passió, alegria i ganes de descobrir històries sorprenents, personatges commovedors, grans i fantàstics il·lustradors…
Recordo com va començar aquest bloc, fent un article setmanal en el que parlava de la meva experiència amb els meus Elefants, tot explicant el que fèiem cada setmana. I s’ha acabat convertint en un Bloc que recomana contes, fa entrevistes, parla dels orígens dels contes clàssics… I tot això gràcies a la meva parella que em va animar a que fes aquest Bloc, i als meus Elefants que van fer possible l’experiència d’aquesta espècie de “diari d’una mestra” que s’ha convertit amb el temps en alguna cosa més.
I què passarà més endavant? Vés a saber… potser el Trompeta i jo inventem noves seccions, en recuperem algunes d’oblidades o ens quedem així, perquè ja ens agrada. I el dia en que perdi la passió pel món dels infants i de l’educació, aquell dia el Trompeta s’acabarà. Però no ens enganyem, això crec que mai passarà.
Felicitats Trompeta i feliç Diada!!!
