“Hi havia una vegada un sabater molt i molt pobre que estava fent sabates quan va sentir una dona que passava pel carrer venent mel i en va comprar un pot. Se’l va deixar destapat i es posà a treballar, al girar-se va veure que havia un munt de mosques al damunt del seu pot de mel, s’hi va acostar i amb un cop de sabata en matà set a l’acte. Va creure que era molt afortunat i que si era capaç de matar set mosques a la vegada, la fortuna i el futur li deparaven molt més que estar tot el dia fent sabates. Va deixar l’ofici i se n’anà a voltar món.
A la seva faixa hi duia una inscripció: “D’un bolet en mato set”. Pel camí es va trobar un home molt i molt vell que en veure’l li va dir que si ell fos tan jove i valent aniria a palau i intentaria casar-me amb la seva única filla per la que es`ta buscant un home tan fort i valent com el propi rei.
Tot decidit, el Sabateret se’n va anar a palau i va demanar la mà de la filla del rei. El rei, va dir-li que pel que duia escrit a la seva faixa deuria ser molt valent, i necessitava un home molt i molt valent per vèncer un rinoceront que destrossava les terres del rei. El noi no es va fer enrere i es va plantar davant el rinoceront, que en veure’l va començar a córrer cap a la seva direcció. Quan el tenia ben a prop va saltar al capdamunt de l’arbre que tenia just darrera i el rinoceront s’hi va clavar al tronc i va quedar immobilitzat. El valent sabater va baixar i el va escanyar amb una corda que s’havien deixat els homes del rei al bosc quan l’havien anat a caçar. Per demostrar la seva victòria va tallar la banya del rinoceront i la va portar al rei.
El rei no content amb això, li va posar una altra proba al sabater, havia d’acabar amb un senglar gegantí amb dos ullals que s’havia menjat persones i conreus. El noi va anar cap al bosc per trobar-se amb el senglar, pel camí havia trobat una petita ermita que havia deixat amb la porta entreoberta, i quan el senglar va veure al jove s’hi va tirar al damunt, el sabater va arrencar a córrer cap a l’ermita, i tot just quan estava a punt d’entrar-hi per la porta no ho va fer i se’n va apartar d’un bot. El senglar va entrar i el sabater va tancar la porta. Des de la finestra va matar-lo a cops de roc i li va arrencar els ullals per portar-los al rei.
De camí a palau va sentir com els nobles parlaven de que el pobre sabater no es podia casar amb la princesa i que no volien que superés les probes del rei. El noi es va afanyar i just quan el rei li concedia la mà de la princesa, ell la va rebutjar.
El sabater va confessar que era valent amb set mosques que va matar, amb el rinoceront i fins i tot amb el senglar, però no pas amb un grup d’homes rics i poderosos disposats a esclafar-lo com una mosca envejosos de que sigui ell el que es casi amb la princesa.
El noi va ser prou intel·ligent de retirar-se a temps i donar el seu cartell de la sort al rei, va marxar de palau i se’n va tornar a fer les sabates que havia deixat a mig fer.”
Aquesta és la versió catalana de la història de “El Sastre Valent”. Es diu “El sabateret que d’un bolet en matava set” recopilada per Amades, i a les Illes per Alcover sota el títol “En Martí tacó”.
Però d’on prové i com és la història original de “El sastre valent”? A diferencia de la catalana, la història succeeix més o menys d’aquesta manera:
“El pobre sastre va comprar un pot de confitura i va matar set mosques d’un cop amb un tros de roba, i va començar a cridar la seva proesa “Set d’un cop, n’he matat set d’un cop!”. Proesa que va arribar a oïdes d’un gegant que es va pensar que havia matat set homes d’un cop d’espasa, i el va desafiar en duel.
El sastre que per damunt de tot era molt espavilat va adonar-se que el gegant no hi veia gaire bé i li va dir que podien fer una demostració de força. El geant va gafar una pedra i la va esmicolar, el sastre va agafar un formatge i el va ben aixafar. Sorprès el gegant va agafar un roc molt gran i el va tirar el més lluny que va poder. El sastre va agafar un ocell i el va deixar anar, aquest va començar a volar fins que es va perdre en l’horitzó. El gegant va creure que era una pedra i es va rendir.
Va convidar al sastre a casa seva amb la intenció de matar-lo mentre dormia, va fallar el cop perquè el sastre estava dormint en un raconet d’un llit que per ell era enorme, i el gegant va creure’s vençut i es va retirar de la regió humiliat.
El rei va conèixer el seu èxit amb el gegant i li va manar tres probes a canvi de la mà de la seva filla: matar dos gegants més, matar a un unicorn i a un porc senglar enfurismat. El sastre va anar a veure els gegants mentre dormien i els va començar a tirar pedretes. L’un va pensar que era l’altre que estava molestant-lo i no el deixava dormir i a l’inversa; així que es van posar a lluitar i es van matar l’un a l’altre. La manera de matar a l’ unicorn és com la versió catalana, igual passa amb el senglar.
El rei no va tenir més remei que complir amb la seva promesa, ja que no hi havia ningú prou valent per voler-se enfrontar amb el sastre que en matava set d’un cop.”
Aquesta història és una història molt popular provinent del folklore europeu, fou recopilada pels famosos germans Grimm i per això es diu d’aquesta història que és probablement alemanya. Tot i així, Joseph Jacobs de procedència anglesa va recopilar una història similar que es diu “Dozen in a blow” (Una dotzena de cop) en els seus Contes de fades Europeus. També Andrew Lang va incloure aquesta història en el seu llibre The blue Fairy Book. Sigui com sigui arreu d’Europa es poden trobar històries de sastres, o potser de sabaters que amb el seu enginy són capaços de vèncer gegants o animals ferotges i terribles.
Un conte molt i molt famós que evidentment està classificat dins dels sistema ATU com el 1640.
Aquest conte conté molts elements que ja ens resulten familiars d’altres històries. El gegant mig cec enganyat, ens pot recordar al ciclop Polifem de l’Odissea. La història dels dos gegants que es barallen entre sí, és un element molt recurrent en històries de lladres i personatges dolents i estúpids que s’acaben barallant entre sí, gràcies a un heroi escanyolit però espavilat que els enreda com vol. Evidentment, element característic de tots els contes és el personatge protagonista de classe humil que acaba superant les probes que li presenten per casar-se amb la princesa i així escalar de classe social. També cal destacar que les probes que li encomana el rei són tres (tret de la versió catalana, en la que trobem una versió escurçada de la història), número molt recurrent a tots els contes de fades populars.
Il·lustracions
Per començar us porto algunes il·lustracions en blanc i negre, la primera d’elles, la de l’unicorn, es tracta d’una il·lustració per la versió de Joseph Jacobs “Dozen in a Blow”. La resta menys la darrera es tracten de la versió feta de la història pel gran Arthur Rackman.
Ara us deixo amb tot un seguit d’imatges d’arreu a color.
Si voleu veure algunes portades en anglès mireu una miqueta més avall i veureu, hi ha algunes de molt boniques.
En francès trobem les següents:
En alemany també n’he trobat alguna coseta.
Fins i tot en àrab i portuguès.
En castellà hi ha alguns de molt antics i xulos.
Per acabar us deixo amb la versió Disney de la història, es tracta d’un curt animat de l’any 1938 protagonitzat per en Mickey Mouse i la seva estimada convertida en la princesa Minnie.
Un sastre d’allò més valent que per matar set mosques es va convertir en l’heroi de tot un poble.