“Vet aquí, una vegada en un poblat, un matrimoni fugien de l’atac del tigre Shere Khan, en el seu intent de fugida perden al seu fill, que va a parar a una cova de llops que el criaran com un més de la seva pròpia manada, li posen de nom Mowgli.
Mowgli és presentat al Consell de la Roca, que és el màxim òrgan de poder i decisió dels llops, per decidir que en fan del petit vailet, si l’accepten o no a la manada. La llei de la selva diu que per ser acceptat, cal fer un sacrifici i Bagheera (la pantera) ofereix un bou recent casat. És així com passa a formar part de la manada dels llops.
Com a verdader llop, ha de ser ensinistrat en les Lleis de la Selva, i qui l’ajuda en aquest camí és Baloo, un vell ós: aprenent així els valors de l’amistat i el treball en equip.
Quan creix el nen, les diferències són encara més grans amb la manada de llops i és expulsat definitivament i se’n va al poblat de la seva mare a viure. Però Mowgli encara té una missió molt important: matar a Shere Khan.
En el poblat, Mowgli es converteix en un pastor de bous però no acaba d’adaptar-se a la seva nova vida humana, però és gràcies a aquesta tasca i a l’ajuda del seu germà llop i Akela, el líder dels llops, que aconsegueix matar al tigre, quan la seva manada de bous aixafa literalment i mata al tigre.
Complida la seva tasca, ell i la seva mare han de fugir del poblat ja que en Mowgli és considerat un ésser amb una ànima maligna que pot parlar amb els animals i dirigir-los com més li convé. Fugen a un poblat governat pels anglesos on es restableix l’ordre i la llei.”
Doncs bé aquesta és la història o el conte de “El llibre de la selva” escrit l’any 1894 per l’anglès Rudyard Kipling, que fou el primer escriptor anglès guardonat amb el premi Nobel de literatura l’any 1907. Aquest conte va ser il·lustrat en un inici pel pare de Kipling i anomenat originalment “The jungle book” o també “El llibre de les terres verges”.
Cal dir però que es tracta d’un recopilatori de contes inspirats en la selva i on els animals prenen forma antropomòrfica per alliçonar-nos moralment en diversos aspectes. Els vuit primers ens narren la història que us he portat, la d’en Mowgli, i a partir del novè conte tot són històries individuals i paral·leles on apareixen diversos personatges que res tenen a veure amb el petit nen de la selva: Hathi, l’Elefant savi o Rikki-Tikki-Tavi, la mangosta (una espècie de gat carnívor famós per alimentar-se de serps). Un total de 14 històries
Kipling coneixia tant ve la Índia i la selva, ja que tot i criar-se’n allunyat d’ella, provenia d’una família britànica resident en aquells indrets; i moltes de les històries que explica en el seu recull de contes formen part de llegendes que va investigar i escoltar a l’Índia. És per això que no és d’estranyar el final que Kipling dóna a la història, fent que el protagonista principal acabi vivint en un poblat governat pels anglesos.
Durant molt temps aquesta història, per la seva moralitat, i els valors que d’ella es desprenien va ser utilitzada en un àmbit educatiu.
En referència al nom del protagonista de la història, els llops decideixen dir-li Mowgli, que significa “granota”, ja que a diferència dels llops, el noiet no té pèl. Però el verdader nom del xicot no és aquest, ja que els seus pares biològics li van dir: Nathoo.
L’any 1967 Walt Disney va estrenar una versió de la història molt lliure i adaptada al públic infantil, molt diferent de la història de Kipling, que en un inici no va ser pensada per ser explicada als nens . De fet en la versió de Disney s’obvia tota la part en que el tigre Shere Khan ataca el poblat on vivia el nen, i passen directament a la part en que el nen és recollit pels llops.
Tampoc apareixen alguns personatges que en la història inicial tenien un paper rellevant, ni l’escena en que Bagheera ofereix el bou recent matat com a sacrifici. I també ens explica que en Mowgli és expulsat de la manada ja des d’un inici.
Pel que fa Baloo, en la pel·lícula de Disney ens el mostren més com un tros de pa vitalista i en el llibre representa un autèntic savi.
I la serp, Kha, ens la presenten com un personatge dolent i antagònic que constantment vol hipnotitzar al protagonista i això en el llibre no és així. De fet, Mowgli és l’únic animal que no pot ser hipnotitzat per Kha, i aquesta es converteix en una aliada que salva fins i tot en una ocasió a Mowgli d’una mort segura.
El Rei Louie, el rei dels micos, ni apareix en el llibre de Kipling; ja que de fet els micos són uns animals que a la història viuen una mica al marge de la Llei de la Selva, i per tant és perfectament explicable que no existeixi la figura del Rei.
Tampoc apareix la mort de Shere Khan o d’Akela, que en el transcurs de la història té un paper crucial. En canvi en la pel·lícula, es suavitza exageradament el final fent fugir al Tigre atemorit.
En definitiva, un conte per adults convertit en un endolcit conte per nens; i el més trist de tot, és que la gent, de fet ni jo mateixa, coneix la història original de “El llibre de la selva”.
Il·lustracions
Per començar amb aquest apartat us porto la portada i contraportada de la primera edició d’aquesta història.
Abans de portar-vos portades d’arreu del món, us porto unes quantes il·lustracions, la majòria en color, on en totes coincideix una imatge molt similar del personatge. La darrera d’elles de Victoria Alessandrello.
Ara sí, comencem amb les portades, les angleses són les més abundants evidentment, i per això, comencem per elles. Portades no només de contes, sinó de pel·lícules de dibuixos animats o fins i tot de persones; i és que les versions d’aquesta història són molt i molt abundants.
En francès també hi ha abundant varietat de portades.
També us puc portar alguna portada en alemany i una en holandès.
En català i castellà també he pogut descobrir algunes coses interessants, fins i tot un Llibre de la selva en Origami.
Però sens dubte la versió catalana de la història que més m’agrada és la feta per en Subi.
Com a curiositat he trobat un conte en pop-up fet pel Nord-americà Matthew Reinhart, l’he trobat en la versió japonesa i francesa, per tant es pot deduir que és una versió mundialment coneguda que ha creuat innombrables fronteres.
No ens hem d’enganyar però que la versió de Disney ha creuat fronteres, i de fet, a mi de petita m’agradava molt, és per això que us porto alguna imatge de la pel·lícula i d’un segell americà inspirat en els seus personatges.
