Contes d’Arreu més que una temàtica es tracta d’una col·lecció. Una molt bona col·lecció de Publicacions Abadia de Montserrat que compta amb 12 títols diferents. Cada títol és un conte d’un indret del món diferent amb un il·lustrador també diferent.
Són contes per a nens que comencen a llegir o ja en tenen una mica de pràctica, i m’encanten: per la seva edició, per la tria de les històries, pels il·lustradors escollits, per la varietat i el gust… En fi, una delícia de col·lecció. Avui us porto sis títols, i a la setmana vinent sis més.
COMPTA FINS A CINC, Conte Indi, Ramon Girona, il·l Sebastià Serra, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2003) –> L’ase del terrissaire només sap comptar fins a cinc. Una nit però, una veu li va dir que fés únicament allò que sabés fer, i a partir d’aleshores va poder comptar fins a l’infinit. Les il·lustracions del Sebastià Serra són com sempre en els seus treballs, fantàstiques i excel·lents.
EL CÒNDOR I LES ESTRELLES, Conte peruà, Ramon Girona, il·l Lluís Farré, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2003) –> Des de dalt al cel, el còndor veu tot el que passa a la terra, al seu voltant, veu l’home ric i la nena pobra que no té res per menjar. Un bon dia ell i les estrelles, que són noies de cabell daurat i túnica argentada, decideixen donar-li una lliçó a l’home ric. Un preciós conte que ens parla de la riquesa i la pobresa, les desigualtats al món i de la injustícia.
EL CUINER DEL MANDARÍ, Conte xinès, Ramon Girona, il·l Imma Pla, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2002) –>Un conte en el que podem descobrir una història fantàstica sobre un llac d’aigües cristal·lines, un malvat mandarí, un cuiner i una carpa. I és que el poderós Mandarí vol fer buidar l’estany d’aigües cristal·lines perquè segons diu el cuiner s’hi ha amagat una carpa que no vol convertir-se en un àpat pel mandarí. Què tindrà de cert aquesta bestiesa d’història?
EL MAPUTXE SENSE OMBRA, Conte Maputxe, Ramon Girona, il·l Luchini, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2004) –> Fa molts i molts anys a la Patagònia les bruixes vivien en coves dins els volcans, els arbres parlaven i els Maputxe si no en tenien cura podien perdre la seva pròpia ombra! On s’amagarà?
EL RIURE DE LA HIENA, Conte Centreafricà, Ramon Girona, il·l Pep Brocal, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2001) –> Aquesta és una llegenda molt popular provinent del centre d’Àfrica i que s’ha explicat arreu. I és que les hienes són uns animals molt peculiars, mentre els lleons rugeixen, els gossos borden i els gats miolen; les hienes fan un soroll ben estrany, una espècie de riure temible que les ha convertit en un animal sovint antagonista d’algunes històries. Voleu saber perquè riuen les hienes? Aquesta història ens ho explica.
ELS TRES PANS, Conte rus, Ramon Girona, il·l Mercè Canals, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2004) –> Dos protagonistes molt diferents protagonitzen aquesta història, són el dia i la nit. en Fiòdor és baix i prim, en nikita alt i forçut. En Fiòdor xerra fins i tot pels colzes, en canvi en Nikita no diu pràcticament res. Al poble hi ha un cartell en que diu “lluiteu contra Nikita, el gegant”. En Fiòdor creu que amb tres pans en tindrà prou i tothom se’n riu d’ell. Quina en té pensada aquest petit valent?
