Avui us continuo portant la col·lecció que vam encetar la setmana passada amb els títols que queden.
L’ATRAPALLUNES, Conte del Sud de l’Àfrica, Ramon Girona, il·l Carles Porta i Gaset, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2003) –> Aquesta història ens explica com s’expliquen a l’Àfrica cada vegada que hi ha un eclipsi, i el que diuen és que el gat deu haver atrapat la lluna. Però com s’ho deu fer un gat per poder atrapar la lluna. En aquest conte llunàtic ho podrem descobrir, un conte on els gats esternuden, les aranyes sospiren, el mar s’arrossega… en fi, una història fantàstica amb unes molt boniques il·lustracions.
L’OCELL DE LA FELICITAT, Conte tibetà, Ramon Girona, il·l Lluïsot, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2009) –> Els habitants d’un poble del Tibet no són gaire feliços i és que aquella pobra gent viu envoltada de misèries i desgràcies. un dia, un jove pastor segueix els consells de l’home més vell del poble i emprèn el seu propi viatge a la recerca de la felicitat.
LA NENA DEL DIA I LA NIT, Conte veneçolà, Ramon Girona, il·l Christian Inaraja, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2002) –> A la terra dels Guarao hi havia un temps en el que sempre lluïa el sol, una època en la que no sabien tan sols el que era la nit. Fins que un dia va arribar un home amb una bossa que ningú no podia obrir, que ningú no podia tocar. Quins secrets hi amagava? Si ho voleu descobrir només cal que llegiu aquesta història.
LA PRINCESA I EL TALP, Conte georgià, Ramon Girona, il·l Javier Olivares, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2002) –> La princesa d’aquesta història té un mirall màgic, un mirall amb el que veu absolutament tot el que passa al seu voltant. La princesa promet que qui pugui estar-se un dia sencer amagat del seu poderós mirall i sense que ella el vegi, es casarà amb ella. El príncep evidentment, ho vol intentar…
LA TORRE DE LA DONZELLA, Conte turc, Ramon Girona, il·l Rebecca Luciani, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2003) –> A l’antiga ciutat d’Istambul s’alça un antic far, un far molt antic que allà rep el nom de la Torre de la Donzella. Però perquè se l’anomena així? Diu la llegenda que fa molts i molts anys… Si en voleu saber més, només cal que us mireu aquest fantàstic conte amb il·lustracions de la sempre original Luciani.
RES NO ÉS EL QUE ÉS, Conte del Nord d’Àfrica, Ramon Girona, il·l Linhart, Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2009) –> Al desert hi ha oasis, i és allà on la nostra protagonista ompla la seva gerra d’aigua mentre el seu cap s’omple d’històries. De les històries meravelloses que s’expliquen els mercaders d’arreu que paren a veure aigua. Com li agradaria a la nostra protagonista viure altres històries, conèixer altres móns. Potser una gata la podrà ajudar…
