Està gairebé a punt d'estrenar-se…

22 Octubre 2009
0

Hola a tots i totes! Ja està gairebé a punt d’inaugurar-se la nova imatge de l’Elefant Trompeta, i és que els Bloc farà un canvi de disseny i estarà encara més guapo del que ho està ara. I és que ja fa uns mesos que el meu xicot està treballant en disseny i codi per donar-li l’aspecte que tindrà. I li està quedant preciós!

Un nou Trompeta que espero que ens doni les alegries que ens ha donat fins ara i que continuï creixent dia rere dia, i no perdeu detall, que cada dia que hi entreu potser en trobeu alguna cosa diferent.

El dia de l’estrena? Ben aviat! Així que estigueu atents. Quins nervis…

Us deixo amb algunes imatges del making off perquè aneu fent boca.

Dibuixant a… EL LLIBRE DE LA SELVA

21 Octubre 2009
0

selva_color_pk

Il·lustració de l’Elefant Trompeta (2009)

El conte de… EL LLIBRE DE LA SELVA

20 Octubre 2009
0

En relació al Lllibre de la selva m’ha resultat complicat el fet de decantar-me per un conte en compte de per un llibre amb la història complerta; ja que n’hi ha molt bones edicions en aquest àmbit. Tot i així hi ha un conte del Llibre de la Selva que m’enamora especialment cada vegada que el veig. El voleu descobrir amb mi?

EL LLIBRE DE LA SELVA, Adap. Antoni García LLorca, Il·l. Subi, Editorial Lumen (2006) –> És evident la fascinació que sento per aquest gran il·lustrador, en Subi. I és que té un estil molt peculiar i molt dolç. Aquesta versió ens narra la història d’en Mowgli criat pels llops i obligat a marxar cap a la civilització amb 10 anys per evitar morir en mans del temible tigre Shere Khan. Un conte basat en l’obra de Kipling i amb unes il·lustracions fantàstiques!

el-llibre-de-la-jungla1_libro_image_zoomselva11

Els orígens de… EL LLIBRE DE LA SELVA

19 Octubre 2009
0

“Vet aquí, una vegada en un poblat, un matrimoni fugien de l’atac del tigre Shere Khan, en el seu intent de fugida perden al seu fill, que va a parar a una cova de llops que el criaran com un més de la seva pròpia manada, li posen de nom Mowgli.
Mowgli és presentat al Consell de la Roca, que és el màxim òrgan de poder i decisió dels llops, per decidir que en fan del petit vailet, si l’accepten o no a la manada. La llei de la selva diu que per ser acceptat, cal fer un sacrifici i Bagheera (la pantera) ofereix un bou recent casat. És així com passa a formar part de la manada dels llops.
Com a verdader llop, ha de ser ensinistrat en les Lleis de la Selva, i qui l’ajuda en aquest camí és Baloo, un vell ós: aprenent així els valors de l’amistat i el treball en equip.
Quan creix el nen, les diferències són encara més grans amb la manada de llops i és expulsat definitivament i se’n va al poblat de la seva mare a viure. Però Mowgli encara té una missió molt important: matar a Shere Khan.
En el poblat, Mowgli es converteix en un pastor de bous però no acaba d’adaptar-se a la seva nova vida humana, però és gràcies a aquesta tasca i a l’ajuda del seu germà llop i Akela, el líder dels llops, que aconsegueix matar al tigre, quan la seva manada de bous aixafa literalment i mata al tigre.
Complida la seva tasca, ell i la seva mare han de fugir del poblat ja que en Mowgli és considerat un ésser amb una ànima maligna que pot parlar amb els animals i dirigir-los com més li convé. Fugen a un poblat governat pels anglesos on es restableix l’ordre i la llei.”

Doncs bé aquesta és la història o el conte de “El llibre de la selva” escrit l’any 1894 per l’anglès Rudyard Kipling, que fou el primer escriptor anglès guardonat amb el premi Nobel de literatura l’any 1907. Aquest conte va ser il·lustrat en un inici pel pare de Kipling i anomenat originalment “The jungle book” o també “El llibre de les terres verges”.
Cal dir però que es tracta d’un recopilatori de contes inspirats en la selva i on els animals prenen forma antropomòrfica per alliçonar-nos moralment en diversos aspectes. Els vuit primers ens narren la història que us he portat, la d’en Mowgli, i a partir del novè conte tot són històries individuals i paral·leles on apareixen diversos personatges que res tenen a veure amb el petit nen de la selva: Hathi, l’Elefant savi o Rikki-Tikki-Tavi, la mangosta (una espècie de gat carnívor famós per alimentar-se de serps). Un total de 14 històries
Kipling coneixia tant ve la Índia i la selva, ja que tot i criar-se’n allunyat d’ella, provenia d’una família britànica resident en aquells indrets; i moltes de les històries que explica en el seu recull de contes formen part de llegendes que va investigar i escoltar a l’Índia. És per això que no és d’estranyar el final que Kipling dóna a la història, fent que el protagonista principal acabi vivint en un poblat governat pels anglesos.

Durant molt temps aquesta història, per la seva moralitat, i els valors que d’ella es desprenien va ser utilitzada en un àmbit educatiu.

En referència al nom del protagonista de la història, els llops decideixen dir-li Mowgli, que significa “granota”, ja que a diferència dels llops, el noiet no té pèl. Però el verdader nom del xicot no és aquest, ja que els seus pares biològics li van dir: Nathoo.

L’any 1967 Walt Disney va estrenar una versió de la història molt lliure i adaptada al públic infantil, molt diferent de la història de Kipling, que en un inici no va ser pensada per ser explicada als nens . De fet en la versió de Disney s’obvia tota la part en que el tigre Shere Khan ataca el poblat on vivia el nen, i passen directament a la part en que el nen és recollit pels llops.

Tampoc apareixen alguns personatges que en la història inicial tenien un paper rellevant, ni l’escena en que Bagheera ofereix el bou recent matat com a sacrifici. I també ens explica que en Mowgli és expulsat de la manada ja des d’un inici.

Pel que fa Baloo, en la pel·lícula de Disney ens el mostren més com un tros de pa vitalista i en el llibre representa un autèntic savi.

I la serp, Kha, ens la presenten com un personatge dolent i antagònic que constantment vol hipnotitzar al protagonista i això en el llibre no és així. De fet, Mowgli és l’únic animal que no pot ser hipnotitzat per Kha, i aquesta es converteix en una aliada que salva fins i tot en una ocasió a Mowgli d’una mort segura.

El Rei Louie, el rei dels micos, ni apareix en el llibre de Kipling; ja que de fet els micos són uns animals que a la història viuen una mica al marge de la Llei de la Selva, i per tant és perfectament explicable que no existeixi la figura del Rei.
Tampoc apareix la mort de Shere Khan o d’Akela, que en el transcurs de la història té un paper crucial. En canvi en la pel·lícula, es suavitza exageradament el final fent fugir al Tigre atemorit.

En definitiva, un conte per adults convertit en un endolcit conte per nens; i el més trist de tot, és que la gent, de fet ni jo mateixa, coneix la història original de “El llibre de la selva”.

Il·lustracions
Per començar amb aquest apartat us porto la portada i contraportada de la primera edició d’aquesta història.

junglebookcoveroriginalsecondjunglebookcover1895

Abans de portar-vos portades d’arreu del món, us porto unes quantes il·lustracions, la majòria en color, on en totes coincideix una imatge molt similar del personatge. La darrera d’elles de Victoria Alessandrello.

023l

022

balumoglit2jb193_-_jungle_book_capital_yvictoriaalessandrello

Ara sí, comencem amb les portades, les angleses són les més abundants evidentment, i per això, comencem per elles. Portades no només de contes, sinó de pel·lícules de dibuixos animats o fins i tot de persones; i és que les versions d’aquesta història són molt i molt abundants.

jungle_book_jerrypinkneyjunglebook1942posterjungle-bookjunglebook_phjunglebook_woolfjunglebookmontagenac_junglebook250picture-of-jungle-bookthe_jungle_book

En francès també hi ha abundant varietat de portades.

4146190atzl_sl500_aa240_9782266178655fscb002-livredelajunglejungle_couvl205livredelajungle

També us puc portar alguna portada en alemany i una en holandès.

dschungelbuch_aldschungelbuch-motiv1_webholanda

En català i castellà també he pogut descobrir algunes coses interessants, fins i tot un Llibre de la selva en Origami.

9782350002651b0005imagen-41imagen-51llibre-selvamarcpgp9788496865655

Però sens dubte la versió catalana de la història que més m’agrada és la feta per en Subi.

selva1

Com a curiositat he trobat un conte en pop-up fet pel Nord-americà Matthew Reinhart, l’he trobat en la versió japonesa i francesa, per tant es pot deduir que és una versió mundialment coneguda que ha creuat innombrables fronteres.

frfr02frtapajpjp01jp03jp04

No ens hem d’enganyar però que la versió de Disney ha creuat fronteres, i de fet, a mi de petita m’agradava molt, és per això que us porto alguna imatge de la pel·lícula i d’un segell americà inspirat en els seus personatges.

the_jungle_book_stilljungle_book_xl_05-film-bjunglebook_300dpi

Explica'm… UNA MÀ DE CONTES

18 Octubre 2009
0

UNA MÀ DE CONTES, Editorial La Galera –> El programa del canal 33 “Una mà de contes” és una autèntica delícia, una iniciativa genial que compta sempre amb un il·lustrador diferent que cada dia ens sorprèn més. En aquest llibre s’inclouen 5 històries del programa amb il·lustradors diferents: “Es ca des paperet” (Autor: Manel Riera-Eures; il·lustrador: Albert Monteys), “El molinet de sal” (Autora: Susana Alcaide; il·lustradora: Blanca Martí), “Els nyama i el camperol” (Autor: Xavi Montaña; il·lustrador: Juanjo Sáez), “El piset del Sol i la Lluna” (Autora: Sandra Gómez; il·lustradora: Purificación Hernández) i “La història del violí” (Autora: Núria Bonet; il·lustradora: Carmen Segovia).

Històries diferents, sovint no gaire conegudes traslladades del format televisiu al paper. També s’inclou el DVD amb els programes emesos.

Un bon volum que recull una molt petita part de tota la tasca feta per aquest programa, el qual admiro i em resulta genial.

5760021

Jugant a… ANDREU TOYS

17 Octubre 2009
0

L’altre dia passejant per l’Abacus, vaig descobrir una marca de joguines d’allò més interessant, es tracta de ANDREU toys. Empresa catalana de joguines creada l’any 1973. Sota l’empresa s’emparen diversos segells, però el que m’interessa avui és el que dóna nom a l’empresa.

I és que les joguines ANDREU toys són un seguit de joguines de tota mena, que es caracteritzen per estar fetes bàsicament de fusta: podem trobar des de cuinetes i altres elements per la cuineta, fins a encaixos, passant per jocs de fusta per adults. Com sempre, ja sabeu la debilitat que sento per les joguines de les cuinetes, però us deixo amb una petita mostra del ventall d’opcions que ofereix aquest segell.

El Trompeta recomana… CONTES DE COLORS (V)

16 Octubre 2009
0

Els colors formen part del món que ens envolta, és un tema que sovint es treballa amb els més petits i es fa, en moltes ocasions, de manera força avorrida i monòtona. Però avui us porto uns contes molt macos i divertits per aprendre els colors.

VERMELL, BLAU, GROC, Edoardo Bardella Rapino, Il·l. Éric Battut, Editorial Joventut (2009) –> Aquest conte ens explica l’origen dels colors, com van aparèixer i ho fa de manera divertida. La història és protagonitzada per tres colors: el vermell, el blau i el groc. Però un bon dia, el vermell i el groc es van abraçar molt i molt fort i en va néixer el taronja. I abraçada rere abraçada van anar sorgint un munt de colors diferents. Així van descobrir que si s’ajuntaven dos colors n’apareixia sempre un de nou.

3730

Unes il·lustracions senzilles i simpàtiques acompanyen a aquest bonic àlbum il·lustrat.

3729img13729img23729img33729img43729img5

GRISELA, Anke de Vries i Willemien Min, Editorial Faktoría K de Libros (2009) –>Aquesta ñes la història de Grisela, una ratolineta de color gris que se sent molt i molt trista, perquè no li agrada el seu color. Va agafar un pot de pintura vermella i se’n va pintar tot el morro, però la Grisela no se sentia millor. Va probar amb un color rere l’altre: el verd, el groc, a ratlles, amb flors… Però res, tots els animals se’n reien i la rateta continuava infeliç.

Aleshores la rateta es posa dins de l’aigua i…

Un conte que ens parla de com aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos, i de ser tal i com som, perquè la resta ens estimaran igual.

grisela-g300

Les il·lustracions són molt senzilles i sobre fons blanc, destaquen els colors amb els que es va pintant la rateta.

grisela_ggrisela_g2grisela_g-9grisela_g-14

CORB, Leo Timmers, Bromera Edicions (2009) –> Al igual que en el conte anterior el protagonista de la nostra història també és un animal incomprès, i és que en Leo Timmers ens porta un personatge preciós en un àlbum excel·lentment il·lustrat. I és que aquest home té un estil molt bo i si a sobre hi afegeixes que la història és bonica, no hi ha res més a dir.

fitxa-corb

La història ens explica com un corb està fart de ser negre com el carbó, i vol fer amics per aconseguir-ho es pintarà de mil colors… però quin serà el seu al final?

0102030405060708fitxa-corb2

Uns colors divertits, una història extraordinària i l’inconfusible estil d’en Timmers!

¡HOMBRE DE COLOR!, Jérôme Ruillier, Editorial Juventud (2003) –> Aquest conte està inspirat en un antic conte africà, un conte que he decidit incloure en contes de colors, però que ens podria parlar perfectament de les races, de les diferències interculturals, del racisme o dels eufemismes… La història és una constant comparativa entre els homes “blancs” i els homes “de  color”. I tu dius que jo sóc un home de color? Amb aquesta pregunta acab una història divertida que tots coneixem i que sinó és així us animo a llegir aquesta història i descobrir-lo.

84-261-3357-6

Amb un estil infantil però divertit i evidentment, molt colorista l’autor ens porta aquest curt relat.

84-261-3357-6img184-261-3357-6img284-261-3357-6img384-261-3357-6img484-261-3357-6img584-261-3357-6img6

Exposició de Valentí Gubianas

15 Octubre 2009
0

Em fa especial il·lusió parlar-vos de que aquest proper dia 7 de novembre a les 12 del migdia en Valentí Gubianas inaugurarà una exposició d’un total de 60 originals a la llibreria “Pati de llibres”. Una llibreria dedicada a la literatura infantil i juvenil que es troba a Sant Cugat de Vallés.

Un recull d’il·lustracions d’en Valentí on hi podem trobar algunes ja publicades i altres absolutament inèdites. Una exposició que em ve molt de gust assistir-hi, ja que a part de veure il·lustracions precioses, em permetrà gaudir d’un espai per a la literatura infantil i juvenil desconegut per a mi.

Si us hi voleu acostar la cita és:

7 de Novembre del 2009

12h

PATI DE LLIBRES

Carrer Xerric 22, Baixos

Tlf. 93 583 17 22

elefant

GABRIEL PACHECO: "Un ilustrador es un escritor de silencios."

14 Octubre 2009
0

gabrielpachecoAmb aquesta bonica frase amb la que he decidit titular l’entrevista podem descobrir que en Gabriel Pacheco és un autèntic poeta de la il·lustració, i no és per menys. Té un estil diferent, original, m’atreviria a dir: màgic! El vaig descobrir amb un àlbum il·lustrat que em va encantar i que em sembla una de les millors publicacions fetes en els últims mesos, es tracta de : L’home d’aigua.

En Gabriel mostra una facilitat per crear personatges que semblen eteris i a la vegada plens de vida… Tant em va agradar el seu Home d’aigua que no em vaig poder estar d’entrevistar a aquest artistàs d’origen mexicà.

–    Com vas començar en el món de la il · lustració infantil?
Fué una invitación, yo trabajaba realizando escenografías y mi hermana que coordinaba  el diseño de algunos libros me invitó a realizar unas ilustraciones que acepté gustosamente, y justamente unos días después me invitó a ilustrar un cuento.
Después entré a trabajar con ella en donde le ayudaba a todo, así que de un invitación pasé a vivir de ello cuando dejé en definitiva mi trabajo. Siempre he dicho que mi formación ha sido de oficio antiguo, como el ayudante aprende de su maestro.

–    Van ser molt difícils els inicis?
Bueno, tengo el recuerdo de haber comenzado como un juego, las ilustraciones que hacía siempre eran experimentaciones con el software. Yo comencé a la vez a ilustrar usando un ordenador, así que en realidad cada ilustración era un hallazgo que me hacía aprender el uso del programa. Posteriormente, al asumir este gusto como una profesión, me ha hecho tener el compromiso en todo momento.

llona03–    De quina de les teves obres et sents més orgullós? Per què?
Me siento muy feliz por una serie de ilustraciones que hice en donde me encontré como ilustrador y fue después de 4 años de trabajar en el despacho con mi hermana, la serie se llama “Llona”. Es algo que siempre está en mi memoria porque es un trabajo muy personal y marcó mi inicio significativamente como ilustrador. Digamos que me gradué como ilustrador después de ser aprendiz de ilustrador.

–    Quina és la il·lustració que més difícil heu trobat de dibuixar?
Después de casi 10 años, éstos último trabajos me han resultado, muy, muy difíciles de realizar, de hecho me cuesta muchísimo terminarlos. Justamente estoy en un momento en que estoy cuestionando mi trabajo y supongo que la etapa de “Llona” ha llegado a su fin.

gabrielpacheco02–    Tens un estil molt particular, com el definiries?
No creo en ello, de hecho me entusiasmé mucho al poner mi blog porque he visto todo un recorrido en mi trabajo y los estilos son muy variados, según mi opinión. Sin embargo creo que algo que los podría unir sería esa búsqueda al manejar metáforas y el tono lírico que siempre deseo en cada proyecto. Amo la poesía y desearía que mis trabajos se dirigieran hacia ello, aunque no sabría si sucede como estilo.

04losninos–    D’on treus la inspiració per crear personatges tan fantàstics i inversemblants com l’Home d’aigua, per exemple?
Todo mi trabajo está originado por las palabras. El texto es un mundo en el cual siempre inicio cada proyecto, y en ellas, las palabras, es donde busco siempre la poética para vestir cada ilustración y cada personaje. La sonoridad, la idea, su evocación. Para mí, la palabra se lee y se emprende. Entonces, en el recorrido ocurre los encuentros con las formas de los personajes.

–    Has il·lustrat per a editorials de diferents punts del món. En totes elles es treballa de la mateixa manera o depèn del país on estan situades?
En mi experiencia no, en todas existe una forma parecida, el editor es el que mantiene la relación en todo el proyecto. Normalmente se comienza con un acercamiento al texto en la que se realizan pruebas y se intercambian ideas, una vez encontrado los rasgo, el manejo del tiempo es la presencia del editor, hasta que les presento la propuesta completa y se habla de cerrar a un punto el libro.

–    Un il·lustrador és…
un escritor de silencios, alguien que extiende el texto hacia los silencios.

–    Quina és la situació actual de la literatura infantil?
Bueno, es bastante amplia la pregunta. A mi parecer la situación actual de la literatura infantil es basta, según los conceptos editoriales son los contenidos literarios. Pienso que se abre cada vez más el registro en los entendidos de los textos y es gracias también al número de publicaciones. La aparición de sellos, el compromiso del editor, los nuevos escritores o la presencia de ilustradores y diseñadores también han abierto nuevos horizontes. Definitivamente los nuevos procesos de creación que ocurren en los tiempos actuales enriquecen la literatura.

–    Si fossis un personatge de conte series …
me gustan los ancianos, los músicos, los vagabundos.

–    Quin era el teu conte preferit de petit? Per què?
Me gustaba mucho la habichuela mágica, porque me imaginaba subir por un enorme tallo hasta las nubes.

–    Explica’ns un conte típic mexicà …
Es una leyenda, México es más de leyendas, eso impacta mucho a los niños, por ejemplo la leyenda de la “Llorona” que se forjó en muchos tiempos. Se dice de una madre que vaga penando por las calles mientras se lamenta la perdida de sus hijos, y de hecho hay gente que jura haberle escuchado decir: “Hay mis hijoooos”.
Definitivamente es algo que me fascina mucho y creo que, incluso, en México, es un arraigo de muchos significados cosmogónicos.

–    Per anar acabant, quins són els teus propers projectes? En què estàs treballant?
Uno de los proyectos más interesantes en el que estoy trabajando es un libro con textos de Lorca, creo que marcará una llegada y un nuevo inicio en mi trabajo.

KALEIDOS

13 Octubre 2009
0

KALEIDOS és un joc no ben bé per a nens, però em va agradar tant que m’he decidit a publicar-lo en el Bloc. Es tracta d’un joc d’agudesa visual compost per un seguit de làmines. En cada làmina apareixen molts elements diferents i en cada torn surt una lletra. Has de mirar atentament la làmina i escriure els elements que et resultin possible que comencin per aquella lletra. El jugador que n’aconsegueixi més és el guanyador del torn.

El que m’ha fascinat especialment d’aquesta nova versió del joc és el seu disseny, format i les il·lustracions que el conformen. Les il·lustradores que donen vida a les làmines són: Marianna Fulvi i Elena Prette. Les dues amb un gran estil i qualitat.

Si voleu saber més coses del joc, us el podeu comprar, podeu consultar a la seva web o us podeu mirar les imatges que us deixo a continuació. Vosaltres mateixos, trieu i escolliu.